L'aprovació definitiva de la reforma competitiva es va fer esperar, però finalment va veure la llum en sessió plenària extraordinària del Congrés dels Diputats del 25 d'agost, després de rebutjar les esmenes que havia introduït el Senat en la votació del 20 de juliol.
Objectius de la reforma
La nova normativa, que entrarà en vigor el proper setembre 26, es tracta d'una reforma molt esperada, ja que ja s'havia complert la pròrroga d'un any que el Govern va sol·licitar el juliol del 2021, data en què finalitzada el termini per transposar la coneguda com a Directiva de reestructuració [Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del dret de societats]
La reforma busca atacar les principals limitacions del sistema d'insolvència espanyol, que el preàmbul agrupa en quatre blocs: instruments preconcursals, recurs tardà al concurs, la durada excessiva dels concursos, que a més acaben gairebé sempre (90% dels casos) en liquidació i sense conveni; i escassa utilització de la segona oportunitat. Es tracta d'una reforma que pretén afrontar aquest conjunt de limitacions mitjançant una reforma estructural de calat del sistema d'insolvència.
Modificacions en competició
Per fer-ho, introduïu nombrosos canvis en el Llibre primer, el relatiu al concurs, entre els quals destaquen:
– La nova regulació del conveni, que elimina la possibilitat de la proposta anticipada, la junta de creditors i la tramitació escrita. Així mateix, introduir la possibilitat de modificació de comoditats i introduir lhabilitació necessària també en aquesta fase.
– L'eliminació dels plans de liquidació, tal com es coneixien fins ara.
– Nova regulació dels crèdits contra la massa i de la insuficiència de massa.
– Noves regles per als concursos sense massa.
- Consolidació de la redacció del TRLConc sobre la successió d'empreses per venda d'unitat productiva al concurs, per la qual cosa tanquen les discussions relatives a què la delimitació del perimetre competeix al jutge del concurs.
– Canvis importants que afecten la situació de l'Administració competitiva, en particular s'ha conegut la qualificació i la nova normativa aplicable a aquests honoraris, entre les quals destaca la regulació de la durada.
– Es dóna carta de naturalesa al prepack concursal.
– També es va introduir novetats al BEPI o benefici d'exoneració del passiu insatisfet perd la “B” de benefici, perquè el legislador vol incidir que és “un dret de la persona natural deutora”. Simplifiquen els seus tràmits, es busca que no sempre sigui necessària la liquidació prèvia dels béns del deutor per al perdó dels seus deutes, però és impossibilitat d'exonerar crèdits públics, excepte un límit de 10.000 euros per a Hisenda i 10.000 euros més per al Social Seguretat . Requereix expressament l'obligació dels registres morosos d'actualitzar la informació de les persones exonerades perquè puguin accedir a finançament. També inclou un nou règim de l'habitatge habitual al (B)EPI.
Nou preconcurs: els plans de reestructuració
L'eix del nou preconcurs són els plans de reestructuració, que es defineix com “una actuació en un estadi de dificultats previ al dels instruments preconcursals vigents, sense l'estigma associat al concurs i amb característiques que incrementen la seva eficàcia”. La seva introducció suposa un canvi radical del Llibre segon del TRLConc, que va dir adéu als actuals acords de refinançament i acords extrajudicials de pagament.
L'expert en reestructuració és també un agent de nova falca al panorama concursal, “el nomenament del qual va contemplar la directiva en determinats supòsits”. També destaca l'aparició del concepte de probabilitat d'insolvència, “quan és objectivament previsible que, si no s'aconsegueix un pla de reestructuració, el deutor no podrà complir regularment les seves obligacions que vencen en els propers dos anys.”
En l'aprovació judicial d'aquests plànols, hi ha la possibilitat que els creditors que representin més del 50% del passiu afectat sol·licitin prèviament una confirmació judicial facultativa de les classes de creditors, sent essencial aquest nou concepte de classe de creditors. Si el pla s'aprova per a totes les classes de crèdits i per al deutor i els socis, s'introdueix com a nova causa d'impugnació la preocupació pels interessos superiors dels creditors. Si no hi ha habit consens de tots aquests agents, el text opta per la regla de la prioritat absoluta, una de les opcions que ofereixen la directiva i segons la qual “ningú no pot cobrar més del que se li deu ni menys del que es Gràcies».
Procés especial de microempreses
Afegeix un llibre nou dedicat a un procés especial per a microempreses, un mecanisme “d'insolvència únic i especialment adaptat” a les necessitats d'aquestes empreses “caracteritzat per una simplificació processal màxima”. Als efectes de la reforma concursal s'entén que la seva microempresa les que facin servir tenen menys de 10 treballadors i tindran un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros. Per a aquestes companyies, el seu procediment especial aglutina els processos actuals preconcursals i concursals, de manera que no podran accedir als plans de reestructuració.
Cobran en particular planteja els plànols de continuació, equivalents a les convencions de la competència, però en què canvien les regles de joc i regeix el principi que “qui calla, atorga”, de manera que “s'entendrà que el creditor que no emet cap vot ho fa a favor del pla”, buscant amb això incentivar la participació dels creditors en aquests processos.
En cas de liquidació, l'ús d'una plataforma de liquidació el desenvolupament de la qual s'espera arribi al Ministeri de Justícia i hauria d'estar a punt en 6 mesos. En tots els casos, l‟aplicació del procediment especial a la posada en marxa d‟aquesta plataforma és vinculant.
En el cas que el deutor-microempresa sigui una persona física, es reconeix expressament després de lassistència jurídica gratuïta, per a tots els tràmits del procediment especial. Així mateix, cal tenir en compte que la Llei orgànica 7/2022 atribueix competència per conèixer aquests procediments als jutges mercantils.
Noves tecnologies associades als processos d´insolvència
A més de la plataforma esmentada de liquidacions dels procediments especials d'insolvència, la reforma sembla impregnada de tecnologia, amb pronòstics d'eines que hauran de veure la llum en un futur que sembla proper:
– Un programa de càlcul automàtic del pla de pàgines, accessible en línia i sense cost per a l'usuari, que inclou diferents simulacions de pla de continuació.
– Abans de l'entrada en vigor del Llibre tercer, han d'estar preparats els formularis oficials, accessibles en línia i sense cost, pronòstics per a la gestió i l'impuls del procediment especial de microempreses.
– Un servei d'assessorament a petites i mitjanes empreses en dificultats en un estadi primerenc de dificultats per evitar la seva insolvència. Aquest servei es prestaria a sol·licitud de les empreses, tindrà caràcter confidencial i no imposarà obligacions d'actuació a les empreses que hi recorrin ni suposarà cap assumpció de responsabilitat per als prestadors del servei.
– Web per a l'autodiagnòstic de salut empresarial que allowa les petites i mitjanes empreses avaluar la seva situació de solvència.
– Portal de liquidacions al Registre públic concursal. En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la reforma: hi figuraran una relació de les empreses en fase de liquidació concursal i quanta informació resulti necessària per facilitar l'alienació del conjunt dels establiments i explotacions o unitats productives.
