La Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la 'llei del sol sí que és sí', que elimina la distinció entre agressió sexual i abús i situació el focus de les relacions íntimes en el consentiment, apareix avui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat i no entrarà en vigor fins al proper 7 d'octubre. Segons oficialitza el BOE, quedaran exempts d'entrar en vigor fins al cap de sis mesos el Títol IV de la llei sobre el dret a l'assistència integral especialitzada i el Títol VI que va abordar l'accés i l'obtenció de justícia.
La llei serà vigent després de més d'un any de tràmits legislatius. Si el BOE explica la distinció entre agressió i abús sexual, considerant agressions sexuals “totes aquelles conductes que atemptin contra la llibertat sexual sense el consentiment de l'altra persona”. I també mostra la rebaixa efectiva de les penes per agressió sexual, el màxim màxim de les quals serà de vuit anys. Tal i han explicat diverses vegades advocats penalistes, i també ho fa el jurista José María de Pablo a Twitter, el proper 7 d'octubre, podran revisar les penes aplicades. De Pablo exemplifica contrastant el text vigent fins ara (Codi Penal en mà) amb la llei del sol sí que és sí publicat al BOE i subratlla que:
-la màxima pena del tipus bàsic de l'agressió sexual baixa dels 5 als 4 anys de presó.
– la pena mínima per agressió sexual amb penetració baixa dels 6 als 4 anys de presó.
– la pena per agressió sexual amb agreujants, que era de 5 a 10 anys, passa a ser de 2 a 8 anys. Aquesta rebaixa -addueix De Pablo- és molt important, perquè permetrà acords de conformitat en aquestes agressions, per només 2 anys de presó amb suspensió, impedint l'entrada a la presó del reu.
-la pena per agressió sexual amb penetració i amb agreujants, baixa el mínim dels 12 als 7 anys.
📝Publicada avui al BOE la LO 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual (Llei de «Només Sí és Sí»).https://t.co/V00ja8qtj4
— José María de Pablo 🇺🇦 (@chemadepablo) 7 de setembre de 2022
A més, remarca aquest jurista que la norma “ja té una discrecionalitat més gran dels jutges (els nous marges són enormes) i menys proporcionalitat: es castiguen igual delictes de diferent gravetat”.
A la nova forquilla de penes explicitada a la llei el límit és de 8 anys. “En breus titulars escandalitzats davant de futures condemnes baixes per delictes sexuals greus, i tots atacaran els jutges que s'hauran limitat a aplicar les rebaixes que porta aquesta llei”, argumenta avui De Pablo.
Sobre aquesta modificació de la tipificació penal ja va cridar l'atenció l'informe del Consell Fiscal gener del 2021 a compte de l'anomenada 'llei del sol sí que és sí'. Aquest, així com altres entitats i experts en lleis, va subratllar que el Codi Penal del 1995 era més punitiu que la nova norma.
D'aquestes veus la més contundent va ser la de les dones juristes de Themis, que van manifestar els seus dubtes sobre l'eficàcia d'aquesta condemna a la baixa de les agressions més greus i van expressar el rebuig a la possibilitat que això pogués comportar una revisió posterior de les tancar.
El mateix De Pablo va alertar que quan entri en vigor la llei publicada al BOE, en un mes -el 7 d'octubre- començarà pour la desfilada d'advocats per sol·licitar la revisió de les condemnes dels seus defensats, cosa que no vol dir, va admetre De Pablo, que en casos com el de La Manada de Sanfermín sigui possible, perquè les condemnes ja “estaven properes al seu mínim legal”. La setmana passada el lletrat dels joves condemnats el juny del 2019 pel Tribunal Suprem va esgrimir que amb la llei impulsada pel Ministeri d'Igualtat estudiaria la petició de reducció del correctiu als clients.
“Volen espantar les dones”
La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Vicky Rossell, va ensenyar clamar contra “la propaganda que busca desprestigiar” una llei essencial i que col·loca el focus en el consentiment a les relacions íntimes. “Volen espantar les dones”, va reprovar.
A aquesta línia s'adhereixen associacions de tall feminista, com la Fundació Mujeres, la presidenta de les quals va emfatitzar ABC que aquesta polèmica es remunta a un any enrere, quan les juristes de Themis van posar objeccions a aquest nou sistema penal. Ara és un debat una mica oportunista. Segons Marisa Sotelo, “forma part del colise de critiques a la llei quan allò important no és tancar-los de per vida, o la durada de les penes, sinó que canvia la revictimització de la dona i acaba amb la impunitat que tenen alguns delictes. La pràctica judicial tendia a col·locar la víctima al focus i no a l'agressor, a qui ara se li preguntarà què va fer per demanar el consentiment. El transcendental és el canvi de paradigma judicial”. Després de més d'un any de tramitació de la llei, l'enrenou actual es deu –rebu Sotelo– a “anàlisi simplistes” perquè amb el corpus anterior legal “s'imposaven penes molt altes per a abusos sexuals i ens escandalitzava com a societat”, com va passar, Diu, amb els futbolistes de l?Arandina.
Igual que la Fundació Dones, les entitats consultades sí que citen a comprovar quina serà l'aplicació pràctica de la norma per part dels jutges.
Sumissió química o punxades
D'altra banda, la norma introdueix expressament com a forma de comissió de l'agressió sexual la submissió química anomenada o mitjançant l'ús de substàncies i psicofàrmacs que anul·len la voluntat de la víctima.
Igualment, s'introdueix la circumstància qualificatòria agreujant específica de gènere en aquests delictes i es reformen altres preceptes del Codi Penal relacionats amb la responsabilitat de les persones jurídiques, la suspensió de l'execució de penes als delictes de violència contra la dona, el perjudici social i els delictes d'assetjament, inclòs l'assetjament de carrer.
Des de l'entrada en vigor de la norma, es consideraran com a violències sexuals els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionen el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat, cosa que inclou l'agressió sexual, l'assetjament sexual i el explotació de la prostitució aliena. La llei orgànica també pretén donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l'àmbit digital, cosa que inclou la difusió d'actes de violència sexual a través de mitjans tecnològics, la pornografia sense consentiment i l'extorsió sexual.
Així mateix, es considera violència sexual la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l'assetjament amb connotació sexual i el tràfic amb multes d'explotació sexual. Finalment, s'hi inclou l'homicidi de dones vinculat a la violència sexual, o feminicidi sexual.
La llei impulsada pel Ministeri d'Igualtat va ser aprovada definitivament al Congrés dels Diputats el 25 d'agost passat amb els únics vots en contra del PP i Vox i l'abstenció de CUP. La seva tramitació es va endarrerir un mes després d'acceptar-se al Senat una esmena de Junts que va canviar una lletra, per incloure avortament i sterilització forçosos (i no forçosos) com les violències sexuals més ocultes.
