Entre l'harmonia de Diego Urdiales i l'autoritat de Roca Rey, al reclam del qual va tornar l'ambient a San Lorenzo, va transcórrer una interessant correguda de Victoriano del Río, amb els variats matisos de la casta i amb el lot més potent, és clar, per a José María Manzanares. El seu destí amb l'acer va esborrar la foto de la triple porta gran. El pòsit d'Urdiales va destapar la demora. A l'alçada del brindis la seva peça: Roberto Domínguez en va ser el destinatari. A bolero portava cada sèrie, com el nom del toro, que va canviar a millor, obrint-se a la crossa. Va girar el de La Rioja amb desmai en dues tandes destres abans de la cita amb el tremp al natural. Va fer gestos de ratllar-se el bon Bolero a la quarta, però Diego va continuar omplint l'escenari amb la seva estètica i el sagrat do de l'empaquetatge. De cartells les trinxeres, aprofitant la volència del company de ball. I una altra sèrie destra més, amb el braç esquerre en gerres i el pit ofert fins a la superlativa rematada de la trinxera. Quina obra amb més sabor. Per paladejar. I de premi l'estoconada, pesa perdre les teles. Seves van ser les dues orelles. Un punt de geni portava la cambra, que va acabar trencant pel pitó esquerre. Per aquí, mitjançada una tasca amb alts i baixos però de molta actitud, va llançar els vols i el va enganxar 'davant' en un trèvol de cars naturals. Aigua beneïda a la calorosa jornada. Volia més Diego, que va fer un esforç i va entossudir a treure més xut amb l'esquerra quan a Vampirito se li esgotava la sang brava. Torerament doblegat llavors a dues mans. Postals en sípia per desar. Mentre s'estenia que sonava una balandra mentre es perfilava per matar. El botxí no es va interposar en el camí del merescut trofeu. La humiliació del segon va treure el cap des de la seva sortida per torils. Quin va ser a la crossa, amb les seves exigències. Amb profunditat ficava la cara pel dret a les teles de Manzanares; més complicat va resultar en un intent esquerrà i va renunciar. És clar que, desbordat per la casta de Manisero, aviat desistiria també a estribord. Amb molt encara per torejar, va ser despatxat per l'alacantí. Més va recrear a la tornada a l'arena amb l'orella que a la feina. Els “vives!” a Espanya al cinquè i va arrencar el 'Quiso Dios'… que una altra vegada li envestira un toro a Manzanares. Cantaocells es deien, de gloriós nombre i gloriós joc. Encara que semblava no sobrar-li el poder, va treure el fons de bravura, amb classe i noblesa. Quina qualitat portava. Més centrat va estar llavors José María, encara que sense arrodonir. Van créixer les esteses a l'última tanda cap a taules, amb un canvi de mà superior. Al llindar del triomf es va quedar per la seva sentència a espases. Fira de Sant Llorenç Plaça de bous de Valladolid. Dissabte, 10 de setembre del 2022. Corrida de Tercera. Tres quarts dentrada. Bous de Cortés (1r) i Victoriano del Río (inclosos els dos sobreres, 3r i 6è, més deslluïts), desiguals de present, amb casta i notable joc dins dels seus variats matisos; desmuntar el 5è. Diego Urdiales, de marí i or. Estocada (dues orelles). A la cambra, estocada despresa estesa i desgavell. Opinió (orella). José María Manzanares, de blau nit i or. Estocada (orella). Al cinquè, punxada, un altre fons i dos desgavells (salutacions). Andrés Roca Rey, de perla i or. Empenta perpendicular. Avís (orelles del darrere). Al sisè, empenta baixa (orella). En una capea la lídia es va convertir al mansíssim tercer, tornat suposadament per un problema a la vista. La càtedra en mansuetud és el que tenia. Va córrer torn i va sortir el sisè, descoordinat i amb un indecent pitó escombrat. Al lloc que mai no va haver d'abandonar. No va aparèixer ara el primer sobrer, sinó el lleig i acarnerat segon, agafat amb agulles en tots els aspectes. Enmig d'aquella xafogor, Roca Rey empeny l'emoció amb pendulars del darrere als mitjans. Better embroqui que finalment gastava Jilguero, a qui va dominar en la distància mitjana fins a endinsar-se completament a les rodalies, aguantant la mirada del victorià, de minvada casta. Va apabullar amb el seu valor als semicirculars en les dues direccions abans del desvergonyiment de supèrbia. Un cos net. Tal va ser el cop d'autoritat que va debocar la doble mocadorada. MÉS INFORMACIÓ notícia Si Morante de la Puebla o el profund misteri de l'inexplicable Va sortir en sisè lloc l'anunciat com a primer pedaç, simpli i alhora amb la seva broma. Perquè per al llimany va ser el lot més lluït. A Victoria Federica, que també va tenir la seva “viva!”, va brindar. Mandó i amb raça de figura, sense importar-li l'ensurt, es va apoderar del toro abans de caçar-lo d'una baixa estocada, que no el va privar del tercer trofeu amb què empatava numèricament amb Urdiales. Va ser la tarda de l'impacte de les coses cares: unes per la via del valor; d'altres, per la de l'exquisidesa.
