Dignificar les condicions de treball dels investigadors i garantir un finançament públic cada cop més estable en R+D+i. Aquesta és la petició de la comunitat científica i que pretén donar compliment a la nova Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació, el Projecte de reforma de la qual va aprovar el Consell de Ministres divendres passat.
La futura llei, segons ha avançat la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va dotar les persones que investiguen i innoven de més drets i d'un horitzó d'estabilitat a les seves carreres. A més, redueix les càrregues administratives, combat la bretxa de gènere, incentiva la transferència del coneixement a la societat ia les empreses, i estableix un sistema de governança més àgil, participatiu i obert a tots els territoris. Norma contemplava la creació de l'Agència Espanyola de l'Espai, que es concretarà un any.
Novetats de la llei
El text incorpora el compromís d'apalancar un finançament públic a R+D+i de l'1,25% del PIB el 2030, que, amb el suport del sector privat, permetrà legalment al 3% que estableix la Unió Europea. El ministre ha subratllat que el system es glaça per al futur perquè el Govern ja està complint amb aquest objectiu.
La norma introdueix reformes dirigides a reduir la precarietat, donar estabilitat als investigadors i atraure talent. A aquest efecte es crea una nova modalitat de contracte indefinit vinculat al desenvolupament d'activitats cientificotècniques. Diana Morant ha explicat que el personal científic es considera essencial i prioritari i tendeix a ser una reposició expansiva.
En aquest cas, el ministre ha deixat constància que el Govern ha aprovat una oferta pública d'ocupació per a aquest col·lectiu, que ha superat l'import de la reposició zero a taxes del 120%: «Les noves convocatòries permetran que els propers tres anys s?incorporin de manera establerta 12.000 persones al sistema públic de ciència».
Morant també ha destacat que la llei va plantejar un nou contracte de fins a sis anys per als investigadors postdoctorals, amb una avaluació intermèdia i una altra de final que els permetés obtenir el nou certificat R3. Aquest certificat afavoreix la consolidació d'una plaça pública perquè un mínim del 25% en els organismes públics de recerca i del 15% en universitats aquests investigadors.
La norma estableix que avaluaran i reconeixeran per primera vegada els mèrits de recerca realitzats al sector públic ia qualsevol universitat, tant d'Espanya com de l'estranger. A més, el text recull la figura del tecnòleg.
Diana Morant ha anunciat que es reconeix com una investigadora sanitària personal a qui dedica el 50% del seu temps a la investigació en hospitals i centres de salut.
Per altra banda, el text dóna seguretat jurídica a la igualtat de gènere. El compromís amb la igualtat serà exigit, fomentat i premiat amb un premi especial per als centres de recerca i innovació de les universitats. "Volem una ciència d'excel·lència, i no hi ha excel·lència científica si no garantim la no-discriminació per qüestió de gènere", ha dit la ministra.
Així mateix, la llei va garantir que les dones i els homes disposaran de permisos per excés i que aquest període no els penalitzi quan se n'avaluïn els mèrits.
El titular de Ciència i Innovació ha afegit que la reforma està alineada amb el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, defineix la ciència com un bé comú i integra a la R+D+i els valors de l'ètica, la integritat, la participació ciutadana i la igualtat. "És la llei que necessita Espanya per transformar-se en un país més pròsper, just i verd, a través d´un progrés col·lectiu assentat en el coneixement i la innovació", ha conclòs.
