Nou episodi de les cessions del govern d'Ada Colau als llogaters d'una antiga comissaria de la Policia Nacional okupada al barri de Gràcia, davant la desesperació i la indignació de part dels veïns que conviuen amb les seves molèsties. El col·lectiu, al qual el govern municipal va acabar cedint de manera legal el local el 2017 després que poc abans es constituirà legalment com a entitat juvenil, porta des del setembre passat en una situació al·legal, quan va acabar l'anterior contracte vigent, però ha seguit a limmoble, de propietat municipal.
El conegut com a Casal Popular Tres Lliris, en què a hores d'ara conviuen diverses entitats juvenils del barri, acumula altres irregularitats no menys detacables.
El districte va anunciar el novembre del 2020 que l'activitat del col·lectiu havia de cessar en no complir la llicència existent (entre altres aspectes se servia alcohol de manera il·legal), però més d'un any després la situació no s'ha corregit. Per si això fos poc, el local ha estat focus de sorolls i molèsties, les més sonades Durant el confinament pel Covid, quan a priori hi havia les concentracions i els veïns van haver d'aguantar festes i follons nocturns.
En aquest sentit, les fonts de Cs expliquen que el local acumula des del 2018, quan el van ocupar il·legalment, 119 registres de la Guàrdia Urbana per incidències, 78 actuacions dels mateixos, bàsicament per molèsties i sorolls, deu inspeccions i 28 denúncies, segons la obtenció de dades duna pregunta municipal. Això sí, cap sanció. La complicitat del Consistori, dades a la mà, sembla òbvia.
L'Ajuntament paga
Lluny de posar fi al conflicte, la polèmica continua oberta i ara viu un capítol nou. El col·lectiu va fer públic recentment a més de les xarxes socials un comunicat en què donava per fet “quatre anys més” de Tres Lliris. "Ens vam quedar a l'antiga comissaria", destacaven els joves no sense denunciar "atacs constants" per part de les institucions. «L'Ajuntament ha pressionat el projecte intentant institucionalitzar-lo», criticaven els okupes.
El Consistori, per part seva, nega que l'acord estigui tancat però reconeix les converses amb el col·lectiu usos “per poder fer compatible el de l'espai amb altres ciutadans i el descans dels veïns”, com expliquen fonts municipals a ABC. Així, confirmen que està buscant "una solució que inclogui la legalització de l'activitat al casal" a més de millores al local, "especialment de condicionament acústic".
Les obres de sonorització són, en efecte, una de les parts pendents dacordar-se. Estan previstes i seran finançades per l'Ajuntament, tal com passa amb totes les reformes que es duen a terme a locals municipals cedits a entitats. El projecte executiu encara no està licitat i aquesta setmana, afegeixen fonts municipals, se celebren reunions amb els grups de l'oposició i organitzacions veïnals per exposar més detalls de la futura cessió.
En aquest sentit, la qüestió va arribar precisament ahir a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de la mà del PP, que va reclamar recuperar l?immoble i destinar-lo a usos comunitaris. La mesura no va prosperar pel rebuig d'ERC i BComú i l'abstenció de JpC i PSC, soci de govern que es va emmarcar de la postura dels comuns. Tot i que va passar desapercebut, les diferències entre les dues formacions són cada cop més evidents.
“El cas és especialment preocupant perquè s'han ignorat els veïns afectats. La situació és inacceptable”, va denunciar el regidor popular Óscar Ramírez, que ja va anticipar que les cessions de Colau al col·lectiu estan properes a la prevaricació i va lamentar que el govern municipal utilitzi “l'excusa” que calen equipaments per cedir el local a “ un col·lectiu concret amb una ideologia concreta”. Des de Cs, Paco Sierra va recolzar la proposta lamentant que l'Ajuntament està donant el “terrible missatge” a la joventut que “si okupes, et donem la propietat i et paguem l'aigua i la llum”.
Durant el seu torn, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, va intentar justificar la cessió defensant que el barri necessitava un equipament juvenil i reconeixent que «és un espai on passen moltes coses, i n'hi ha algunes que no ens agraden». “Estem permanentment pendents del descans dels veïns. Si mireu la relació entre el districte i l'espai de joves, el tracte d'amiguisme no ho hem donat mai. Al reves, han fet campanyes fortes contra el districte quan els hem assenyalat les seves deficiències en els seus comportaments i activitats”, va sentenciar Badia.
