Si es programa un curs per resistir la pressió del grup, de vegades tan nociva, Anders Tegnell ha de ser l'estrella convidada. Potser no els soni ni tan sols, però l'home en què va confiar el govern suec per donar resposta al Covid-19, el seu Fernando Simón, va suportar que li diguessin criminal, genocida, boig, quan va decidir que Suècia no es tancava al març de 2020. Dos anys després, el seu país és a la cua del món en excés de mortalitat i els nens bruts, per exemple, no van perdre ni un dia de col·legi. A ell, segons testimonis del seu equip aleshores, semblava una bogeria l'experiment dels altres països, tancats amb pany i forrellat. Els crítics amb Tegnell el feien en nombre de “La Ciència”, mentre ell devia estar guiant-se per l'horòscop o els pòsits del cafè. A Florida, el governador De Santis va aixecar el confinament total a la meitat de maig del 2020, mentre que els estats demòcrates com Califòrnia van optar per estendre'l molt més. Al setembre, va treure totes les mesures i Florida es va convertir en el primer estat en què l'hostaleria obria completament. També va recolzar que en diguessin assassí. Des de Santis va nomenar com el seu conseller de Salut Joseph Ladapo, un metge nascut a Nigèria i format a Harvard que va viure el més contrari als estrictes confinaments de Califòrnia, que va viure criticat al Wall Street Journal l'obligatorietat de vacunar-se del còvid i que va viure Posat èmfasi en lo important que era estar en forma per combatre el virus. El premsa demòcrata dels EUA no va estalviar adjectius contra De Santis i Ladapo, titllats d'irresponsables i d'“anticiència”, perquè la formació mèdica a Harvard depèn de la posició política, és clar. No cal recordar el que es va dir de la política contra el còvid de la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso també va ser una criminal per deixar assessorar pels que van veure que la solució al col·lapse hospitalari era la construcció del Zendal i obrir l'economia. Però va influir a la resta d'Espanya i, tot i que Sánchez ho reconeixerà mai, Espanya gràcies a Madrid va començar a seguir el camí suec i no el de pays com Alemanya, el Regne Unit o França. Però res d'això no es va poder debatre. No es va permetre a gran part del món contrastar mesures i tenir diferents punts de vista. Uns eren “La Ciència” i uns altres eren uns catets populistes censurables. Però els casos de Florida, de Suècia i de Madrid ens ensenyen que, tot i que bé que sona a 'Imagine', de John Lennon, que no hi hagi països, el cert és que el poder descentralitzat ens ha permès comprovar la vàlua de comparar enfocaments. Si no arriba a ser per alguns valents països africans que hi van votar en contra, l'OMS podria haver obtingut tenir el comandament únic en cas d'una nova epidèmia sense que l'assumpte, per cert, generés el mínim debat a Espanya, mentre sí que ho feia a la premsa anglosaxona. Podríem haver acabat tots sent la Xina en un futur.
