Pujades d'impostos a diferents col·lectius per sufragar la factura de l'escut social, apel·lacions a una utilització més gran del transport públic per esquivar la factura de l'alça del preu de la gasolina, crides explícites a no disparar les demandes salarials, negativa a baixar l'IRPF per compensar a les rendes mitjanes i baixes per l'impacte demolit de la inflació sobre el seu poder de compra i, ara, restriccions al consum d'energia per intentar alimentar les reserves de gas davant el tall predictible del subministrament de gas rus la tardor i l'hivern que ve. Els darrers mesos, i al compàs de les diferents situacions que s'han anat presentant pel camí, des de la pandèmia fins a l'escalada històrica dels preus de l'energia, el Govern ha apel·lat a la pràctica totalitat dels abasts de la societat espanyola per renunciar a una porció del seu benestar en nom de l'interès general. L'activisme governamental ha acabat de manera gairebé espontània un argument comú bona entre els col·lectius apel·lats per aquestes crides i que vindria a sostenir que està bé sol·licitar sacrificis en moments de crisi, però que aquests podrien ser assumits també pel Govern. L'assumpte ha estat convertit ja en arma política per part del Partit Popular, que fa mesos que exigeix al president Sánchez que redueixi el nombre de ministeris i de pas el cost del Govern per a les àrees públiques. MÉS INFORMACIÓ El PP pressiona Sánchez al Congrés per reduir el nombre de ministeris i la despesa en alts càrrecs El que revelen les dades, ben al contrari, és que el Govern no només no ha reduït la mida o el cost per al contribuent des de that arranqués la seqüència de crisis encadenades que es va iniciar amb la pandèmia, va continuar amb la crisi energètica i té fins ara el seu darrer jaló en el conflicte a Ucraïna que amenaça de sumir à les mains economies en una recesió cada vegada més probable, sinó que ho ha incrementat. Les últimes dades que acaba de fer públiques el Ministeri d'Hisenda revela que la mida del Govern s'ha incrementat de manera significativa des de la pandèmia fins ara. En aquest període es van incorporar a l'Executiu de Pedro Sánchez 14 nous alts càrrecs, que va consagrar la planta de la copa executiva del Govern i compta amb 746 persones, una xifra sense precedents en la història recent d'Espanya. L'eixamplament de les costures de l'ala directiva del Govern ha habilitat l'aterratge de 73 assessors de confiança nous i ha elevat per sobre dels 800 la xifra del personal de confiança al servei del Govern i un sou de les arques públiques. Code Desktop Imatge per a mòbil, amp i app Hi ha finals del 2017, a la recta final del Govern de Mariano Rajoy, n'hi havia 595. Parlem de 200 assessors menys que Sánchez. A l'últim Govern de Rajoy el nombre d'alts càrrecs era de 671. La factura per al pressupost públic El Govern de Pedro Sánchez ha anat guanyant en mida segons es cumulaven les crisis i, a més, partint de la base que ja es va transportar del Govern més nodrit quant a ministeris, secretaris d'estat, direccions generals, etcètera, de la història recent dEspanya. A la pandèmia reformada l'estructura del Ministeri de Sanitat i amb l'arribada del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència l'estructura de l'àrea de gestió de fons europeus del Ministeri d'Hisenda, amb un nou secretari general i un parell d'adreces generals. Els fons europeus també reclamaven una readaptació de l'estructura de la Moncloa que s'ha derivat en més vaixells de càrrega i més personal de confiança. Els moviments han tingut el seu impacte pressupostari. El Govern ha hagut d'adaptar fins a dues vegades els crèdits pressupostaris inicials destinats al pagament d'alts càrrecs i personal eventual, dins del compte de despeses de personal de l'Administració de l'Estat, per cobrir les despeses extra ocasionades pels nous nomenaments realitzats en els darrers mesos. L'any 2020 el Ministeri d'Hisenda va haver d'habilitar prop de 20 milions d'euros extra a les partides destinades a pagar les nòmines d'alts càrrecs i personal eventual perquè va resultar impossible pagar el sou els nous membres del Govern de coalició de 22 ministeris acordats per el PSOE i Unides Podem amb els recursos dels pressupostos prorrogats. L'any següent, els primers pressupostos dissenyats de forma directa per la coalició del Govern van incrementar de partida el pressupost endowment in més de 30 milions d'euros i tot i així l'Executiu va haver d'inocular dos milions d'euros extra per donar cobertura al de la despesa creixement en assessors per sobre del que preveuen els comptes de l'exercici. In els dos anys que van des del març del 2020, quan va iniciar la pandèmia, fins al mes de març del 2022 el cost de l'estructura política del Govern, intesa com la nòmina d'alts càrrecs de lliure designació i el personal de confiança que li benefici d'assessorament no només no s'ha reduït -com exigeix el PP- sinó que s'ha incrementat més d'un 14%. Si trobes a faltar la vista una mica més enrere per traçar una comparació entre la despesa per aquest concepte en què incorria el Govern de Mariano Rajoy i el que està mostrant el gabinet de Pedro Sánchez la diferència és encara més ostensible (vegeu el gràfic). El 2017, darrer exercici pressupostari complet amb Govern del Partit Popular, la despesa conjunta per les nòmines d'alts càrrecs i personal eventual va pujar a 108 milions d'euros; els pressupostos generals de l'Estat per al 2022 han previst una partida de 149 milions per a aquest concepte, gairebé un 40% més.
