Un dimarts de finals d'abril, amb 30 graus, a les 19.30 hores i sense res en joc. Un partit a Montilivi amb aquestes circumstàncies no és dels que fan que l'aficionat madridista inventi compromisos familiars ni cites mèdiques per sortir abans d'hora de l'oficina. Ja arribarà la final de Copa amb l'Osasuna i les semifinals de Champions. No toca malbaratar energia i veu en batalles ja perdudes. El problema és que ho faci el mateix equip.
Bochornosa derrota sota la pluja de Girona, impròpia de l'escut blanc, que ahir només va defensar com es mereix Vinicius, l'únic que tenia ganes de jugar i competir. Una cosa és haver perdut la lliga al març i una altra és arrossegar-se al camp. L'última vegada que un futbolista va fer quatre gols al Madrid va ser Lewandowski, l'abril del 2013, amb la samarreta del Borussia Dortmund. Deu anys després, Taty Castellanos va fer la millor nit de la seva carrera.
-
Girona: Gazzaniga; Arnau, Bé, Juanpe, Miguel Gutiérrez (Hernández, min.89); Romeu, Couto, Tsygankov (Valery, min.72), Iván Martín (Artero, min.90+2), Riquelme (Reinier, min.89); Castellans (Stuani, min.72).
-
Reial Madrid: Lluna; Carvajal (Lucas Vázquez, min.79), Militao, Rüdiger, Nacho (Camavinga, min.52); Modric (Tchouameni, min.63), Kroos, Valverde; Asensio, Rodrygo (Mariano, min.79) i Vinicius.
-
Gols: 1-0, min.12: Castellans. 2-0, min.24: Castellans. 2-1, min.34: Vinicius. 3-1, min.46: Castellans. 4-1, min.62: Castellans. 4-2, min.85: Lluc Vázquez.
-
Àrbitre: Iglesias Villanueva (C. Gallego). Va amonestar amb targeta groga Arnau (min.43) al Girona; ia Vinicius (min.37) i Militao (min.65) al Reial Madrid.
Impecable Victòria del Girona de Míchel, aquell entrenador que confessa obertament que vol veure el Manchester City ficar-li mà al Madrid. El Girona és propietat del mateix grup i el Pep és amic del tècnic vallecà. No és políticament correcte, però almenys no salta la llei, especialitat de la zona.
També és costum anar de caça a Vinicius, amb la connivència de l'àrbitre. Ahir va tocar a Iglesias Villanueva, que no va fer res que no hagin fet abans el mateix nombre. El col·legiat gallec va marcar aviat el territori. Dols al límit del reglament i vaga de xiulets. L'1-0, materialitzat després d'un greu error de posició dels centrals laterals blancs, tots dos fora de la seva zona, va néixer de la puntada de peu número 3.560 que li han donat a Vini aquesta temporada, sense cap sanció. Barra lliure.
Va ser una lambretta davant d'Arnau, com abans una tarascada de Romeu, i després una entrada terrorífica de Santi Bueno, amb els tacs acariciant el taló d'Aquil·les de la cama esquerra del brasiler. Seguiu!
Vinicius, trastocat, va perdre els nervis, i va començar a discutir fins i tot amb la gespa. Gestits de sacsejar-se l'escut, desafiant la grada, pics amb diversos jugadors del Girona i protestes irades a Iglesias Villanueva, col·legiat amb menys personalitat que un 'Gublin'. Ni cotitzava que Vinicius veuria la groga abans que els que li cosien puntades de peu. Bingo.
Després de minuts, el gallec va amonestar Arnau el 43, després de tirar a terra Vinicius ficant-lo al genoll ia la cara. Doble trompada, que brut barat. El brasiler fa nou grogues la temporada, que són les mateixes que suma Benzema en 14 anys al Madrid.
Si som sincers, no va ser mala primera part del Madrid, però enrere van jugar amb el cartell de 'tancat per vacances'. Qui anava ha dit a Ancelotti que el seu equip ha pagat l'absència de Camavinga a la defensa. El 2-0 també va arribar d'un greu error de Militao, despistat davant d'un cop de pilota de 40 metres i innocu en el duel amb Castellanos. Lunin, el porter de gel, tampoc va ajudar gaire.
L'ucraïnès, titular per la baixa d'última hora de Courtois, amb gastroenteritis, és un dels jugadors més indesxifrables que ha passat pel club els darrers anys. El xut de Castellanos se li va colar per sota les cames. És evident per què no juga ni a la Copa. Que li donin una sotana i que es busqui equip a l'estiu. Pel seu bé i el del Madrid.
Dos trets entre pals, que van ser tres només començar la segona part, també amb destí la xarxa. El Madrid va sortir dels vestidors dos minuts abans que el Girona. Segurament, cambre de remuntada, però no es pot anar a menjar sense ganivet ni forquilla. Ni tan sols havia passat un minut de la represa quan Couto va deixar en evidència Nacho, amb una simple pilota llarga per veure qui corria més, i Taty va fer el mateix, una altra vegada, amb Militao i Rudiger. Rematada lliure de marca, sense cap oposició dels centrals blancs, ni el menor indici d'intimidació de Lunin. Invisible.
El quart va treure el pitjor partit de Militao com a defensa del Reial Madrid. A córner tret curt, el va portar a l'àrea Riquelme. El davanter argentí, ubicat plàcidament a l'esquena d'Eder, ni tan sols va haver de disputar la rematada. Militao ni va saltar. Testarada a la vermella. 4-1.
Quedava mitja hora i retrunyia al cap dels madridistes la frase de la setmana passada del central brasiler. “Vaig camí de ser la millor defensa del món”. Treure el pit mai no va ser una bona sortida. Ancelotti, perplex, i amb una cadència de mastegat de xiclet superior al que és habitual, va acabar tirant de Mariano i Lucas. I de Vinicius, a qui no va treure, malgrat que va surfejar l'onada de la segona groga diverses vegades.
De principi a fi, el brasiler va ser l'únic que va dignificar la samarreta. D'una brillant jugada seva al 85 el Madrid acabarà el 4-2 final, anotat per Vázquez. Maquillatge insuficient.
