La cultura a Espanya està de dol per la mort de José Guirao, brillantíssim gestor, home culte, elegant, amb do de gent i tracte exquisit, a més d'un sentit fi de l'humor. Qualitats de què la política no va gaire sobrada que diguem. Els qui vam tenir la sort de conèixer-lo el trobarem a faltar. Fins i tot la paleta de Sorolla, pintor de la llum i el color, del sol i la Mediterrània, s'ha fos a negre. Acostumats als seus lluminosos llenços de platges, a les seves amables escenes familiars, als seus blancs infinits, crida l'atenció aquest altre Sorolla més ombrívol i malenconiós, però no menys interessant. Va pintar l'Espanya blanca, però també aquesta Espanya negra retratada per Solana i Zuloaga. El Museu Sorolla de Madrid obre, des d'avui fins al 27 de novembre, una exposició center en aquest Sorolla 'noir' que empra, amb el mateix mestratge, una riquíssima gamma de grisos i negres. El comissari, Carlos Reyero, ha seleccionat 62 obres. Deia Van Gogh que Frans Hals va usar a més llenços almenys 27 diferents negres Deia Van Gogh que Frans Hals va usar a més llenços almenys 27 diferents negres. És un món en si mateix. L'ús que en va fer Sorolla per suggerir estats poètics i anímics prové de la tradició espanyola (Velázquez, El Greco i Goya). El primer es presenta a 'María vestida de velazqueña'; el segon, en un retrat inèdit de Manuel Bartolomé Cossío (al fons apareix 'El cavaller de la mà al pit'); el tercer, a 'La sorpresa de Zahara', una obra molt goyesca. Però també prové de la pintura internacional: Manet i especialment Whistler. Sorolla va ser un home cosmopolita. El gris es considerava un color modern, capaç de crear atmosferes líriques, com s'apreciava a la galeria de retrats, especialment masculins, presentada a la primera sala. Però també n'hi ha de femenins, com el de la seva dona amb mantellina negra. En una carta a Clotilde escriu: “Avui he encarregat el teu vestit negre en seda: serà una preciositat pel senzill, i m'imagino el retrat bonic que faré”. Ho va fer (li va posar una flor groga a la cintura) i avui penja al Metropolitan novaiorquès. No ha viatjat aquesta vegada. Ja va ser a la mostra 'Sorolla i la moda'. SOROLLA, FOS A NEGRE A dalt, 'Dia gris a la platja de València' (1901), col·lecció particular. Sobre aquestes línies, d'esquerra a dreta, 'María vestida de velazqueña' (1905), col·lecció particular, i 'Retrato de Manuel Barolomé Cossío' (1908), col·lecció particular ABC Hi ha a Sorolla un ús simbòlic del negre, associat al sinistre i tortuós, a la tristesa i la malenconia, al mal i la mort, per abordar assumptes espinosos i amargs. És el cas de la seva famosa obra 'Trata de blancas', on plasma el fosc món de la prostitució. A la dreta de la composició apareix una alcahueta, de rigorós negre. O a l'estudi per a 'Una altra Margarida!', un negríssim llenç de lli en què reprèn aquest personatge de 'Fausto' de Goethe. L?escena té lloc en un vagó d?un tren: una dona acusada d?haver avortat per salvar la seva honra és escortada per uns guàrdies civils. Tot just es distingeix a les figures. No només li agrada pintar reis (el retrat de la Reina Maria Cristina , estudi per a 'La Regència', llueix esplèndid després de ser restaurat), aristòcrates, intel·lectuals i la seva família; també s'interessa per tipus populars, adustos, rebuts, de vides dures, com 'El segovià' o 'Bebedor vasco', així com pels natzarens de la Setmana Santa: “Tenen un misteri que commou”. “Què us ha fet el negre?”, expliquen que va preguntar un dia Joaquín Sorolla als seus deixebles Va aprendre Sorolla que el negre intensifica i potencia els colors, accentua, com cap altre, els contrastos de llum i foscor, i proporciona una dimensió emocional . Va pintar barques de pescadors varada a la sorra, les ombres de les quals són violetes. The fascinaven les estampes japoneses (s'exhibeix un dels tres àlbums que va col·leccionar), en què el negre defineix i equilibra les figures i els objectes. “Que us ha fet el negre?” , expliquen que va preguntar un dia Joaquín Sorolla als seus deixebles. No li agradaven els dies grisos i plujosos perquè no podia pintar a l'aire lliure, però li interessaven els matisos de la llum. En un d'aquells dies 'lletjos' per a un valencià que portava la llum a l'ADN va ser capaç de crear una obra mestra, 'Dies grisos a la platja de València', d'una col·lecció particular. Tanca l'exposició un retrat inacabat de la seva filla Maria pintant. Una joia inèdita de Sorolla.
