Sant Joan de Terranova espera demà l'arribada dels supervivents de la vila de Pitanxo

Javier AnsorenaSEGUIR

L'avió balanceja en el seu aterratge a l'aeroport de San Juan, la principal ciutat de Terranova. Ho havia avisat el pilot d'Air Canada -“esperem turbulències porvents baixos a l'aterratge”-, però sorprèn el moviment i el rebot contra la pista. "Això sol ser així", diu amb tranquil·litat Steve, un vilatan que viatja fora de l'illa cada dues setmanes. Des del cel, Terranova era una costa de neu i de gel. És el resultat del pas d'una tempesta de neu violenta els dos darrers dies, la mateixa que va aparèixer després, quatre-cents quilòmetres a l'est, al Villa de Pitanxo.

El temporal ja va deixar el pitjor enrere, però el temps no és ni de bon tros agradable a

la capital de la província canadenca de Terranova i Labrador. Temperatura de -9 (amb sensació tèrmica de -19) ia penes ratxejats de 40 quilòmetres per hora. No hi ha una ànima pel carrer del centre de la ciutat i les úniques que apareixen ho fan en el trajecte curt de la botiga o del negoci al cotxe. O fumant una cigarreta urgent fora del bar. Cal empassar-se saliva diverses vegades per escoltar el que es van enfrontar als mariners del pesquer gallec, amb el vaixell a punt, a l'ull d'aquesta mateixa tempesta, en un mar congelat, entrevents huracanats i onades de més de quatre metres d'altura .

Sant Joan de Terranova esperava ara l?arribada dels tres supervivents d?aquesta tragèdia, la pitjor catàstrofe marítima a Espanya en quatre dècades. Es tracta de Juan Padín, el patró del vaixell; el seu nebot, Eduardo Rial; i Samuel Kwesi Koufi, natural de Ghana. De la resta dels 24 mariners de la Vila de Pitanxo, s'han trobat nou cadàvers, mentre que dotze mariners més no havien estat localitzats dimecres a la nit.

El Centre de Coordinació Rescat d'aquesta regió canadenca, amb seu a Halifax (Nova Escòcia), ha confirmat la suspensió definitiva de l'autobús al km 450 ESE Terranova. Els vaixells que han rescatat els 3 supervivents i recuperat 9 persones mortes es dirigeix ​​al Port de Sant Joan. Està prevista la seva arribada demà a les 11.00 h peninsular espanyola. Segons Salvament Marítim, el pesquer espanyol Platja Menduiña Dos porta 3 persones amb vida i 6 cossos; el pesquer portuguès Franca Morte té 1 cos i el vaixell Nexus amb bandera de Canadà té 2 cossos.

Per desgràcia, després dels resultats d'una cerca exhaustiva per part d'un nombre significatiu d'avions i vaixells amb una durada de més de 36 hores i en una àrea de 900 milles nàutiques quadrades, la recerca dels dotze pescadors desparaeics a la Vila de Pitanxo ha estat suspesa”, explicant sobre les autoritats canadenques, al punt final de la seva operació de rescat.

Davant les condicions del mar en aquesta regió, el continu onatge i el temporal persisteixen, les possibilitats de trobar supervivència eren virtualment impossibles. “No hi ha mar més fred que aquest”, va dir Charles, un altre veí de Sant Joan, amb el port de la ciutat de fons. “Qualsevol que caigui dura uns minuts”.

En un hotel d'aquest mateix port està allotjat el cònsol general d'Espanya a Montreal, Luis Antonio Calvo, desplaçat fins a San Juan per assistir els supervivents i coordinar les autòpsies i la repatriació dels cadàvers recuperats del mar.

Els tres mariners que han sobreviscut de forma miraculosa a aquesta tempesta estaven a bord del pesquer espanyol 'Platja de Menuiña Dos', un dels vaixells que pescaven a la zona i que van acudir al rescat quan els sistemes d'alerta automàtics de Villa de Pitanxo van donar senyal d´avís. Van ser els mariners d'aquest vaixell els que es van trobar amb els tres supervivents en un dels bots salvavides i encara s'ha de veure que mig es va assegurar per traslladar-los fins a Sant Joan abans de tornar a Espanya.

“És una desgràcia”, diu Ray, un dels molts a San Juan que segueix de prop les notícies sobre el pesquer espanyol. Aquí hi estan acostumats té una marca que es veu estalviant a l'hivern i que ja la factura amb massa freqüència. “És dur perdre la gent, família, amics, esposes. És una cosa que passa de forma regular aquí, la majoria de les temporades tenim algun succés tràgic. La gent aquí està pensant en aquests mariners espanyols i les seves famílies”.