El vaixell està enfonsat i els tres supervivents en estat de xoc, de manera que no han pogut facilitar un relat complet del que ha passat, però les famílies dels nou morts i dotze desapareguts de la Vila de Pitanxo necessiten una resposta que, per el moment, no existeix; no, almenys, que siguin categòriques, encara que ahir els experts ja començaven a donar algunes de les claus de la tragèdia. La raó principal és que l'arrossegament, de 50 metres d'eslora i deu de màniga, va rebre un fort cop de mar que o bé va inutilitzar el sistema elèctric, deixant-lo a la deriva, o va provocar un fatal desplaçament de la càrrega que va desembocar al naufragi .
el peix, amb la base a Marín i que va salpar des de Vigo el 26 de gener, va quedar amb la quilla al sol en pocs minuts, en un moment, a més, en què pràcticament tota la tripulació estava als magatzems a causa de les condicions meteorològiques - temperatures sota zero i un fort veneç– feien impossible pescar. Encara caldrà esperar a conèixer-se els detalls del testimoni dels supervivents –el patró, Juan Padín; el seu nebot, el mariner Eduardo Rial Padín, i el seu company Samuel Kwesi, d'origen ghanès–, però molts creuen que hi va tenir a veure que estiguessin al pont de comandament quan es va produir la tragèdia.
Sara Prieto, núvia d'Eduardo Rial Padín, va abundar a la hipòtesi del cop de mar que, segons va dir, era que estudiava entre els mariners de Cangas de O Morrazo. El president de la Confraria d'Armadors, Javier Touza, va fer ahir pesat, en diverses entrevistes, que és fonamental conèixer les causes del naufragi per poder prendre les mesures que eviten tragèdies com aquesta en el futur, la més greu en dècades d'un pesquer gallec. Almenys, del que sens dubte és que el vaixell era segur, havia passat totes les inspeccions i tenia totes les certificacions, segons el Ministeri de Transports.
Les declaracions dels supervivents, que ahir van seguir a 'xoc', encara trigaran hores, perquè el vaixell que els va rescatar, el Playa Menduiña Dos, va estar a la zona del naufragi fins ahir mateix per col·laborar en la recerca de més víctimes. Les condicions en què es fan aquests treballs són especialment dures, amb onades de fins a nou metres, temperatures de vuit graus sota zero amb una sensació tèrmica de menys 17, ivents de gairebé 60 quilòmetres per hora. Almenys, la visibilitat havia millorat respecte del moment del naufragi.
Com en una loteria macabra, els familiars dels nou morts i dotze desapareguts de la Vila de Pitanxo esperaven ahir, amb angoixa indescriptible, notícies sobre si el seu ésser estimat és entre els primers o entre els segons. No hi ha, és clar, esperances que puguin estar amb vida, però almenys esperen poder donar sepultura al seu cercle i poder tancar el duel. El pitjor, a més, és que per tenir aquesta informació encara caldrà esperar força hores, perquè els cossos estan en vaixells que encara participen al dispositiu de rescat.
O Morrazo és una comarca de dol; més encara, Galícia sencera ho està i no només perquè la Xunta ho hagi decretat tres dies, en què les banderes onejaran a mig pal, sinó perquè es palpa als carrers, a cada bar, a cada conversa. Feia dècades que una tragèdia així no va colpejar aquesta comunitat endurida per molts naufragis i moltes vides perdudes a la mar.
How ja ha assenyalat, les condicions a Terranova són probablement impossibles per pensar en el miracle de trobar més supervivents: l'aigua és a 4 graus centígrads i han passat moltes hores des del naufragi. Qui més i qui menys fa ja a la idea del que és inevitable.
L'alcaldessa de Marín, María Ramallo, està devastada: “No recordo res igual, això ha estat terrible, no només per al poble, sinó per a tota la comarca d'O Morrazo –explica ABC–. Hi ha 24 famílies directament afectades, però no podem oblidar l'angoixa de tots aquells que tenen els seus éssers estimats embarcats en aigües de tot el món, perquè el Grup Nores és la armadora més gran d'Espanya i té vaixells pescant a moltes parts”.
Des de l?Ajuntament s?intenta donar calor a les famílies en uns moments tan delicats. Tres de les víctimes eren nascudes a Marín. “Però aquí vivien des de fa molts mariners del Perú i Ghana i els considerem tan nostres com els altres”. Cangas i Moaña són els altres llocs de residència dels membres de la tripulació.
El que més el preocupa és la incertesa: “I el pitjor és que encara es trigarà força en les identificacions. No s'hi val amb una fotografia, perquè qualsevol error en aquest tema seria devastador». I que el Canadà rebaixés ahir de deu a nou els cadàvers recuperats és un senyal d'alerta. Cada minut pesa com una pèrdua a l'ànim dels afectats directament. També a O Morrazo, on els seus veïns sempre han viscut mirant el mar.
