SEGUIR
El naufragi de la 'Villa de Pitanxo' ha transcendit fins a l'Audiència Nacional, naufragat el 15 de febrer passat a Terranova (Canadà), que ha obert una investigació per aclarir si que responsabilitat penal a l'accident. Aquella matinada només va sobreviure tres mariners dels 24 que anaven a bord. Encara hi ha 12 desapareguts.
La unitat orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Comandància de Pontevedra ha iniciat una investigació pel col·lapse del pesquer amb seu a Marín, i les diligències estan sent dirigides per l'Audiència Nacional, segons ha avançat La Voz de Galicia i ha pogut confirmar AB C. La investigació es trobarà encara en una fase inicial.
Els tres supervivents van declarar dimecres passat, i hi podria haver contradiccions entre les versions, segons recull Ep: el mariner d'origen ghanès Samuel Kwesi ha ofert un informe a la Guàrdia Civil contrari al dels altres dos homes, el patró del pesquer Juan Padín i el seu nebot Eduardo Rial, tots dos veïns de Cangas (Pontevedra).
Fins ara, la hipòtesi que té més pes és l'oferta pel grup Nores, l'armadora del vaixell naufragat, i és l'expressada pel cap, Juan Padín: l'enfonsament s'hauria produït durant una “maniobra de virada de l'aparell”. Des de llavors, el vaixell es va enfonsar “de forma molt ràpida” pels cops de mar que el van escorar, després de patir una parada al motor principal durant la maniobra.
La Guàrdia Civil va remetre diligència deguda a l'Audiència Nacional a partir de la declaració del mariner ghanès, que podria donar una nova perspectiva sobre els fets. Ara la investigació busca dilucidar si hi ha responsabilitats penals, que podrien constituir delictes d?homicidi per imprudència o seguretat contra els treballadors.
Els tres marins van testificar dimecres passat i Vigo davant la Comissió de Recerca d'Accidents i Incidents Marítims (Ciaim), institució dependent del Ministeri de Transports. Ara, l'òrgan ha d'emetre un informe sobre l'accident fatal en aigües canadenques en, com a molt, un any. Aquesta comissió investigadora va començar a investigar el naufragi en una primera fase en què va formar un equip d'investigadors i va recol·lectar “proves documentals i electròniques” sobre el vaixell, la tripulació i el viatge.
Per això, va compilar: certificats del vaixell, projecte de construcció, reformes, llistes de tripulants, titulacions i certificats dels tripulants, registres electrònics dels sistemes de localització del vaixell (caixa blava de pesca i registres del Sistema d'Identificació Automatica), pronòstics meteorològics, radiocomunicacions i senyals demergència.
La investigació del Ciaim (independent de l'oberta per l'Audiència Nacional) va entrar a la seva segona fase, que va passar per entrevistes a la tripulació supervivent, que es va dirigir a Santiago la matinada del 21 al 22 de febrer en un vol procedent de Terranova. També van ser entrevistats els familiars dels desapareguts, que van prestar declaració divendres.
En declaracions a Radio Galega, la consellera del Mar, Rosa Quintana, ha advocada per «deixar treballar els tècnics», en lloc de pretendre arribar-hi té conclusions precipitades, a partir de les informacions que s'han anat divulgant. Amb una comissió d'investigació oberta, Quintana va insistir que s'ha de permetre que els tècnics “facin les seves valoracions”, alhora que ha subratllat que les declaracions dels sobrevivents permetran “donar molta llum sobre els fets”.
In the hope of conèixer les «conclusions de l'estudi», el que Quintana sí que avança és que «tots haurem de treure lliçons» del que ha passat, i espera que les explicacions que obtinguin sobre la desgràcia del Vila de Pitanxo «serveixin també per aprendre» . El regidor escolta que “les famílies (…) volen respostes” i que estan “desesperades”. Producte també dels dies transcurriculars sense trobar la millor solució per atrevir-se als restaurants de l'arrossegament, dels quals se sospita que puguin topar amb els cossos de les víctimes sense recuperar-se. Però ara mateix, ha fet ressaltar, toca, quant a la investigació, “deixar treballar els tècnics amb rigor i no ficar-los presses”.
El vaixell va acumular penalitzacions
El 'Villa de Pitanxo' acumula diverses sancions per greus infraccions de pesca il·legal, entre les quals hi ha captures d'halibut negre sense declarar. Així ho va avançar dimarts Economia Digital Galícia, amb base en una sèrie de sentències de l'Audiència Nacional, a les quals ha tingut accés Europa Press, l'última amb data del 17 de juliol del 2020.
En concret, el Ministeri de Pesca va sancionar el 2016 el patró de la 'Villa de Pitanxo' per infraccions greus contra la Llei de Pesca Marítima. Les multes van sumar més de 160.000 euros per qüestions com l'eliminació o l'ocultació de proves en controls d'inspecció, manca d'enviament de posicions del vaixell, no comptar amb les autoritzacions de pesca i diferents incompliments relatius a captures a bord i desplaçaments. Així mateix, es van decomissar 27.778 quilos d'halibut negre, que estaven ocults i no registrats al diari.
Les infraccions també es referien a l'armat, Pesqueries Nores, al qual se li va imposar pèrdua de punts amb què compten els propietaris de vaixells al reglament de control europeu de la pesca a causa de qüestions com l'eliminació de proves en les tasques de control, així com per la realització de dades de captures.
Celler amagat
El grup Nores va adduir un error de comunicació entre el personal de l'embarcació, ja que sostenia que el noliejador no estava ocult i que “va ser el mariner encarregat el que va oblidar treure'l”, recull la sentència. No obstant això, la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència va donar per provar la infracció reflectida pels inspectors, que «van comprovar l'existència d'un celler ocult on es van trobar les captures d'halibut negre embutxacat i sense etiquetar en un total de 26.788 quilos «.
Els recursos presentats per l'armadora del pesquer van ser rebutjats per aquesta sentència de l'Audiència Nacional, que entre altres qüestions defensa la rellevància d'imposar la multa màxima de 60.000 euros en una de les sancions, atès que l'actuació dels inspectors es va arribar a descobrir l'ocultació del fletan en un celler secret, tenint en compte a més les característiques del vaixell i que el fletan negre és una espècie sotmesa a mesures especials de conservació”.
En una altra sentència prèvia de l'Audiència Nacional de 2017, en què també van estimar els recursos de Pesqueries Nores, es recullen greus infraccionades sancionades pel Ministeri el 2014, així com que els inspectors van donar fe d'una “alteració intencionada” de la classificació de captures de dues files de caixes de fletan negre per fer-les passar per captures de ratlles.
