La barrera del llenguatge és cada cop més baixa gràcies als traductors. La tasca d'aquests professionals tendeix ponts entre cultures, ajuda a difondre la literatura i apropa la societat gallega a altres de tot el món els idiomes dels quals no són a l'abast de molts a Espanya. Ja siguin gallecs o d'altres cultures, el nombre de professionals de la traducció que decideixen anar més enllà de l'anglès i el francès creix cada any. El Japó, Suècia i Noruega són alguns dels països que han despertat l'interès de traductors nascuts a Galícia, que amb anys d'estudi i de treball han aconseguit dominar aquests idiomes per traslladar obres d'altres cultures a la llengua de Rosalía. I també passa al revés.
Aleksandr Dziuba es va enamorar de Galícia i va aprendre la llengua en tot just un mes per poder traduir els textos de Castelao. Ara, sota la pluja i la neu que cobreix aquests dies la seva natal ciutat del sud de Rússia, Rostóv-na-Donú, aquest jove professor de filologia romànica tradueix al gallec l'obra que li va valer el Nobel a Boris Pasternak: 'Doctor Zhivago' (1957). "És una tasca molt complicada", admet reflexionant sobre les diferències entre els dos idiomes. “A Pasternak li agrada molt jugar amb les paraules, amb frases fetes, i fer servir alhora el sentit literal i el figurat. Jo he de pensar un equivalent en gallec que tingui aquest mateix joc i aconseguir que el lector tendeixi la intenció pragmàtica de l'autor. Hi ha termes, expressions i càrrecs de l'antiga Unió Soviètica que no puc galleguitzar. Cal tenir molt de coneixement de les dues llengües”, va explicar.
I Dziuba ho té de sobres. El seu primer contacte amb l'idioma va ser fa 12 anys quan vaig trobar per un casual el disc 'Bágoas Negras', una antologia de gairebé vint artistes gallecs units per l'accident del Prestige. Retroba el llenguatge el 2017 i el 2019 comença a aprendre a l'Escola Oficial d'Idiomes de La Corunya, esforç que li va valer el reconeixement del Celga 4, gairebé el màxim nivell de competència. El seu amor per l'idioma el va portar fins i tot a escriure poemes per a la revista Xistral, ia confeccionar el primer diccionari gallec-rus, disponible en línia.
La traducció del clàssic de Pasternak significa molt per a les dues cultures. Segons assegura Dziuba, a Rússia hi ha un gran interès per Galícia. "Conec més traductors de gallec a rus, fins i tot hi ha a Sant Petersburg un centre d'estudis gallecs i una antologia d'escriptors de Galícia, sobretot de Rosalía de Castro, que és molt apreciada". Malgrat aquest interès, la veritat és que hi ha molts traductors de rus a gallec pel coneixement profund de la llengua de Castelao que requereix aquest treball. Tot i que Dziuba reconeix que la traducció de l'obra de Pasternak és una tasca “de moltíssima responsabilitat” per la importància que té el títol, està disposat a acceptar altres encàrrecs en el futur.
De Galícia al Japó
Però el rus no és l?únic idioma exòtic que es tradueix al gallec. Gabriel Álvarez porta l'idioma fins al Japó gràcies a una vocació que va identificar des de l'institut, quan es va començar a interessar per la cultura japonesa, especialment els mànegues. Com que no vaig trobar cap manera accessible d'aprendre japonès, aquest jove d'O Carballiño va haver de fer-ho primer de manera autodidacta Durant el Batxillerat, i després aprofundir els seus coneixements en la carrera de Traducció i Interpretació, tot i que el va portar cinc anys d'estudi poder traduir el primer text.
Vas estudiar un mestratge en Lingüística al Japó, a la Universitat de Kobe, amb l'oportunitat de parlar el 2009 quan l'escriptor Haruki Murakami va estudiar a Santiago per rebre un premi. "El vaig poder conèixer personalment arran d'aquesta trobada van sol·licitar la traducció al gallec de la seva obra 'Tras do solpor'". A més d'aquest títol, Álvarez va portar al gallec les obres 'Unha noite no tren dóna Via Làctia', de Kenji Miyazawa, que és una selecció de contes, i 'O ganso salvax', de Mori Ogai.
Álvarez coincideix amb Dziuba i recorda que una part imprescindible del treball de traducció és conèixer bé les dues llengües i cultures amb què s'opera. És per això que, encara que tradueix professionalment de japonès a gallec, no es treviria a fer-ho en l'altre sentit per no ser nadiu. En qualsevol futur de la professió serà una mostra optimista perquè actualment “hi ha un bon panorama general de traduccions, s'estan publicant moltes coses en gallec, sobre tots els clàssics”. I és que les editorials estan apostant per allò exòtic.
Del Japó i Rússia a les terres fredes del Nord d'Europa. Les obres sueques i noruegues també es poden llegir en gallec gràcies a la feina de la traductora Liliana Valado. La curiositat la va anomenar anar a Suècia al seu Erasmus quan cursava Traducció d'Interpretation, i va ser aleshores quan va començar a familiaritzar-se amb la lingua ia interessar-se per la traducció de literatura infantil i juvenil. A Valado el va portar tot just dos anys assolir el nivell necessari per fer traduccions. La premierera la va fer el 2003 amb el clàssic 'Os irmáns corazón de león', obra de la sueca Astrid Lindgren, l'autora de Pipi Calzaslargas, i del noruec va traduir la coneguda novel·la 'Casa de boneques', d'Henrik Ibsen, per a Editorial Xerais . Riquesa i diversitat per gaudir a l'idioma de Blanco Amor.
