"Lʻajust gradual de la base màxima de cotització serà concurrent amb una modificació de la pensió màxima per alterar la cotització natural del sistema". Aquesta és la frase inclosa a l'apartat de la reforma de pensions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb què el Govern es compromet amb la Comissió Europea a augmentar la pensió màxima de jubil de la Seguretat Social alhora que durà a terme l'estopament de les bases màximes per als treballadors amb sous per sobre dels 49.000 euros a l'any. Així mateix, al component 30 del pla de reformes remès a Brussel·les s'estableix que aquest ascens serà gradual i s'aplicarà durant els propers trenta anys. I es fixa com a límit per a la seva aprovació el tancament del 2022. És a dir, la pujada de les màximes bases començaria a operar el 2023, i segons ha confirmat el mateix ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en diverses declaracions recents, això juntament amb l'augment dels anys cotitzats per a el càlcul de la pensió seran els primers punts que es posin sobre la taula del diàleg social a la tornada de l?estiu. Codi Desktop Imatge per a mòbil, amp i app Codi mòbil Codi AMP 1200 Codi APP Ara bé, el Govern ha especulat que l'estopament substanciï amb la incorporació d'un nou tram de cotització, que podria anar fins als 60.000 euros al final del període Transitionori de tres dècades. Tot i que el Ministeri de Seguretat Social no confirma la quantia que assolirà la base màxima, sí que explica que “el fet que l'evolució de les bases s'acomodi a una senta molt gradual i coneguda per endavant permet a més adaptar-se als agents econòmics adequadament” . Ara bé, confirmar la pujada amb l'especula el Govern, fins als 60.000 euros, suposa un increment del 20,7% en el període de trenta anys respecte a la base màxima actual, fixa els 49.672 euros anuals el 2022 (4.139,4 euros mensual). Impacte financer neutral Amb tot, el mateix Escrivà reconeix que tan bé la mesura comportarà en els primers anys d'aplicació un augment d'ingressos per a les arcades, també suposarà que a llarg termini la Seguretat Social hagi d'afrontar compromisos de serveis més alts pel més gran nivell d'aportacions. "Encara que a molt llarg termini és neutral, té la virtut que generarà un percentatge significatiu d'ingressos transitòriament", va assenyalar Escrivá recentment en una entrevista. De fet, el reflex de la pujada de cotitzacions en la variació de les prestacions del sistema dóna compte de lesforç que es pressuposa à frontarà la Seguretat Social una vegada finalitzi el període transitori daplicació. En concret, aquesta quantia de les bases del 20,7% incrementarà un increment proporcional de les prestacions. Així, la pensió màxima de jubilació augmentarà en 583,7 euros al mes, passant dels 2.819,18 de l'actualitat fins als 3.402,8 euros mensuals al final del període -el finalitzaria el 2053 si s'iniciés el proper any-. De la mateixa manera, la pensió mínima de la Seguretat Social té aspecte d'incrementar-se a curt termini. La quantia del pagament mínim del sistema determina el salari mínim interprofessional (SMI), actualment a 1.000 euros al mes. Tot i això perquè per a inicis del 2023 el Govern durà a terme un nou increment de la remuneració mínima a què tindran dret els gairebé dos milions de treballadors afectats per l'SMI a Espanya.
