A Brussel·les, ni la conveniència ni el mecanisme que substitueixi el factor sostenibilitat, ni la renúncia del ministre José Luis Escrivá ampla els anys que es tenen en compte per al càlcul de la pensió de 25 a 35 anys. La reforma plantada pel titular de la Seguretat Social no assegura la sostenibilitat del sistema, no introdueix mecanismes d'ajust i els canvis només impliquen despesa. Així ho creuen les autoritats comunitàries, que estan posant pressió al gestor de les pensions perquè adoptis mesures de retallada en un sistema que paga deu milions de pensions.
La Seguretat Social va comunicar al diàleg social fa dues setmanes la necessitat d'emprendre aquests canvis en el sistema davant el temor que Espanya no rebi els propers 7.000 milions que ha de girar Europa amb càrrec als fons Next Generation i que estan lligats a completar la reforma pensions Les modificacions legals cobren a més paquets sobre la despesa milionària que perjudicaran les àrees públiques per compensar els jubilats per la inflació en aplicació de la llei de pensions.
registre d'uns comptes
En aquella trobada de fa dues setmanes els empresaris, que encara desconeixien que arribava una suida de bases màximes del 8.6% el 2023, ja van manifestar que no donarien un 'xec en blanc' al ministre i van apuntar el camí del Pacte de Toledo per solucionar-ne una reforma que ha d'apuntalar un sistema que l'any que ve comptarà amb un pressupost de 200.000 milions per primera vegada a la història. Només a revalorar les pensions dels jubilats amb l'IPC, les arcades públiques hauran de desemborsar una factura d'uns 20.000 milions d'euros.
La 'declaració de guerra' dels empresaris després de conèixer el nou augment de les cotitzacions socials no fa més que complicar un escenari molt complex pel calat de les reformes, però també pel temps límit en què han d'estar resoltes: final de any. Aquest és el marge pactat amb Brussel·les.
"El quart desemborsament corre perill pel mecanisme d'equitat intergeneracional i el ministre pretén ara assegurar la viabilitat del sistema de pensions carregant el cost a les empreses, amb més impostos a la feina i ficant la mà a les reserves de les mútues", assegura una font empresarial té aquest diari.
'Baby boom' a les portes
Com ja va informar ABC, a Europa es tracta de la solució del sistema de pensions a escassos mesos dels quals ha incorporat els primers jubilats de la generació del 'baby boom', els nascuts entre els anys cinquanta i finals dels setanta, a 'exèrcit' amb llargues curses de cotització i sous alts que els donaran dret a nòmines elevades.
Els funcionaris de la Comissió Europea van aterrar a la final del mes de setembre passat a Madrid per conèixer com marxaven les reformes i per a disgust d'Escrivà van esmenar el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). No els agrada que se semiautomàtic i han reclamat ajustaments automàtics per a les pensions, 'recomanació' que el Govern ha caigut sense rèplica.
Tampoc convindrà el rebuig del ministre a ampliar de 25 a 35 els anys que es tenen en compte per calcular la pensió, una mesura que estalviaria gairebé un punt del PIB, però que Escrivà ha descartat perquè, segons els seus càlculs, perjudicaria dos de cada molt futurs pensionistes. Les alternatives esbossades públicament pel titular, sense que hagin estat plantades encara al diàleg social, podrien descartar algun dels pitjors anys de cotització de les carreres dels futurs pensionistes o un millor tractament per a les llacunes de cotització. Mesures en tots dos casos de millora. Els estalvis no es veuen reflectits en cap.
