L'increment del salari mínim interprofessional per a l'any 2022, fins a arribar a una quantia de 1.000 euros al mes (en 14 pagues), comporta una alça de les bases mínimes de cotització del Règim General: concretament, la base mínima, sobre la qual es aplica el percentatge de les diverses quotes socials, fins a 1.167 euros al mes (l'import anterior era de 1.050 euros). Cal tenir en compte, a més, que la mesura té efectes retroactius a l'1 de gener, cosa que implica que les empreses han d'efectuar un abonament extraordinari a la Seguretat Social de les quotes no abonades penjants el mes de gener passat.
Desavantatges
So well, és una mesura que ha tingut molts suports, però també detractors. En aquest cas, denuncien les principals organitzacions empresarials, l'augment del salari mínim comporta diversos inconvenients, com ara l'increment dels costos per empleat (segons càlculs de la CEOE estaria al voltant de 1.500 euros). D'acord amb aquesta llei, l'increment del cas del 35% a partir del 2019 és l'expulsió dels treballadors més febles del mercat laboral i, en molts casos, el condemnant de l'economia submergida. Però també n'és clara una conseqüència: es va aconseguir un increment dels ingressos de la Seguretat Social, a causa de la pujada de les bases de cotització associada a l'augment del salari mínim interprofessional. Només en concepte de despesa de cotitzacions al SEPE, per exemple, es recaptaran 110,5 milions d'euros addicionals.
En aquest cas, cada punt en què amenin les mínimes bases de cotització al Règim General (sense comptar els sistemes especials) procurarà una recaptació addicional, per la qual cosa ha de valorar que l'increment de les cotitzacions ha de ser costejat per les empreses en cas de treballadors per compte aliè.
Així, la memòria que acompanyava el projecte de reial decret ara aprovat projecta l'impacte dels increments de la base de cotització a les quotes de la Seguretat en un punt en cadascun dels sistemes: al Règim General, estima un augment d'ingressos per cada punt en 33,06 milions d'euros, cosa que multiplicada per 3,6 (l'increment és del 3,6%), condueix a 119 milions. Se sumen: 11,9 milions del sistema agropecuari; 10,9 milions de les persones empleades de la llar; 63,1 milions de cobradors de serveis de treball i 15,4 milions de convenis especials. En definitiva, es va calcular una recaptació addicional en concepte de rendes per cotitzacions socials de 220.400,00 euros.
A més, augmentarà les bases de cotització dels treballadors, incrementarà considerablement el gas a les pensions de jubilacions, així com les importacions de la resta de les prestacions i pensions (com la incapacitat permanent) derivades de l'acció protectora de la Seguretat Social. En el supòsit específic de la jubilació, per al càlcul de la base reguladora cal de les bases de cotització a la Seguretat Social els anys anteriors a deixar l'activitat laboral, sumant-se les bases de cotització i dividint-les per 350 Durant els 300 mesos anteriors al fet causant.
avantatges
A més, tindrem en compte altres efectes positius a les arques públiques: d'una banda, la repercussió en els subsidis per a aturats del SEPE (a tall d'exemple, els subsidis per a majors de 45 anys amb càrregues familiars i per a majors de 52 anys, o el subsidi extraordinari per desocupació, tenen com a requisit, per al possible beneficiari, de la manca de rendes superiors al 75% del salari mínim, per la qual cosa una pujada implicaria obrir el ventall a més persones per accedir-hi); d'altra banda, els ingressos de l'Agència Tributària per retencions del treball a compte de l'IRPF també es veuran afavorits. La base general és més gran i, a més, en molts casos exclou el tipus a aplicar (percentatge del sou a treure), passant al següent tram de cotització.
Pel costat de les despeses, la repercussió de la pujada de l'SMI en la despesa en les econòmiques diferirà segons causin subsidis o pensions, ja que la base cotització intervé de manera molt diferent en les diferents serveis de la Seguretat Social, amb una repercussió més directa en el cas de prestacions per incapacitat temporal, naixement i cura de menor (maternitat, paternitat), risc durant l'embaràs i la lactància natural, en funció o no que aquestes persones treballadores causin el servei.
En definitiva, els defensors de la pujada del salari mínim argumenten que repercutirà amb altres avantatges:
– L'increment del poder adquisitiu de les persones treballadores (perquè creix la renda nominal).
– L'augment de la demanda agregada pel consum intern (hi ha més poder adquisitiu).
– Recuperació de l'ocupació i la producció.
– Reforç de la posició de les persones treballadores, minorant-se les dificultats perquè puguin negociar els seus salaris (instrument de lluita contra lexplotació laboral).
– Restricció de la temporalitat: els empresaris solen preferir el manteniment a llarg termini de persones treballadores en què han invertit més capital (i tenen un salari més alt).
– Redistribució dels ingressos de les empreses, sense més esforç fiscal. Els recursos per cobrir l'increment dels salaris provenen dels beneficis empresarials
