SEGUIR
Un element crucial per a la sostenibilitat financera de la Seguretat Social a Espanya és la capacitat de retenir els treballadors reals per sufragar amb les cotitzacions les prestacions que reben els beneficiaris. Més enllà de la problemàtica que genera en aquest pla l'envelliment demogràfic que assola la pràctica totalitat dels països desenvolupats, també el cost creixent de les pagues que reben els jubilats que abandonen el mercat laboral conjuguen la tormeta perfecta per al tensionament dels comptes del sistema.
En aquest cas d'Espanya, la situació mostra clarament un nou augment en les quantitats de les noves pagues que entren al sistema. Els que van accedir a la jubilació han passat de cobrar una pensió inicial de 1.389 euros al mes l'any 2012 als 1.502 euros mensuals que llançaran els darrers registres oficials de la Seguretat Social corresponents al mes d'abril.
És a dir, les pensions han patit un 8,1% la darrera dècada.
La tendència, encara que consistent amb la millora de les carreres de cotització i la força laboral dels treballadors de la generació del 'baby boom' que comencen a jubilar-se ara, generarà una tensió dels comptes de la Seguretat Social, principalment davant el minvament en paral·lel a la població ocupada -encarregada de pagar les pensions-. El marc de la fotografia, més enllà d'aquesta tendència provocada per una caiguda de la natalitat i un ament progressiu de l'esperança de vida, es completa en observar com aquests nous jubilats ja tenen una renda més gran que diversos milions dels treballadors actuals a Espanya.
En concret, aquests pensionistes entren al sistema amb pagues que superen en un 50,2% la quantia que perceben per treballar els dos milions de treballadors a Espanya subjectes al salari mínim interprofessional (SMI). Aquest està situat als 1.000 euros des de l'1 de gener passat i, segons l'INE, afecta al nostre país el 18% de la població ocupada.
No només en aquest punt es va observar el desequilibri del sistema de repartiment. Aquesta quantia, a més, tal com va avançar ABC després de concedir-se el salt de les prestacions per daurat dels 1.500 euros també suposa vorejar el salari mitjà a fins a sis comunitats autònomes.
Més problemes per al 2050
De fet, el problema de la relació entre el pagament de pensions i l'ingrés de cotitzacions sembla agreujar-se amb el temps. Si actualment són uns 2,2 treballadors els encarregats de pagar una pensió, el Banc d'Espanya va estimar que aquesta proporció -coneguda com a taxa de dependència- cau fins a 1,5 empleats per pensionista.
Aquesta taxa de dependència entre afiliats i pensionistes, no en va, s'ha mantingut per sobre del 2% des que hi ha registres (1990), tot i que va arribar a situar-se prop del 3% el 2007. El Banc d'Espanya va informar que entre el 2010 i 2060 produirà un augment del 34 punts en la taxa de dependència. Aquesta evolució demogràfica suposarà un augment de gas a les pensions d'entre 4,7 i 12,2 punts percentuals del PIB el 2050, segons el càlcul del supervisor.
