El nou Reial decret 152/2022 pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2022, fruit de l'acord amb les unionitzacions indicals, davant de l'oposició de la patronal, portarà conseqüències no només en matèria salarial sinó també pel que fa a les serveis de la Seguretat Social i en les quotes dels treballadors autònoms. Els punts més destacats són els següents:
1. Què és l'SMI i quina és la nova quantia?
És la suma mínima de remuneració que un ocupador està obligat a pagar per ser assalariat per la feina que realitza durant un període determinat, que en cap cas serà més gran de 40 hores setmanals.
Queda fixada en 33,33 euros/dia o 1.000 euros/mes, segons el salari estigui fixat per dies o mesos. La retribució en diners es calcula únicament, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la reducció de la quantitat íntegra en diners.
Tindrà efectes durant el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2022, i procedirà, en conseqüència, l'abonament amb efectes a 1 de gener de 2022.
2. Quins complements computen els salaris?
Hem de la base de salari, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, mancant aquest, per contracte individual. Aquest salari s'abona en 14 o en 12 pagues, en funció de si les extraordinàries pagues estan prorratejades o no:
– Salari mensual sense extres no prorratejades (14 pagues): 1.000 euros.
– Salari mensual prorratejat amb paga extra (12 paga): 1.166,66 euros.
Els complements que tenen en compte per al càlcul del salari mínim són els salaris (art. 26.3 ET) que perceben totes les persones treballadores per igual, és a dir, els complements no causals, cas dels plusos per conveni.
La major part de la doctrina i jurisprudència accepta que els complements que no siguin comuns a totes les persones treballadores, és a dir, els que es percebin específics per la persona (antiguitat, idioma, títols), del treball realitzat (nocturnitat, torns, etc.) ..) o els vinculats als resultats de l'empresa (productivitat, bonus) no computen com a salari mínim i, per tant, no es poden utilitzar per compensar la possible pujada. Tampoc no compten amb l'hora de calcular l'SMI suplements extrasalarials com dietes, vestuari o despeses per transport.
Tot i això, cal assenyalar que la qüestió no és pacífica. La sentència de l'Audiència Nacional de 16 de setembre del 2019 (rec. 150/2019) considera que les pèrdues realitzades per les persones treballadores en la seva activitat professional, compensades amb plus extrasalarials, no poden ser absorbits
3. Quina quantitat correspon a les persones treballadores eventuals i temporeres, i empleades de la llar? (art. 4)
Les persones treballadores eventuals, així com les temporeres i temporers van obtenir serveis a una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies, percebran, conjuntament amb l'SMI, la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de dues gratificacions extraordinàries (a les que té dret tota persona treballadora, com a mínim) sobre un salari de 30 dies cadascuna, sense que l'SMI pugui resultar inferior a 47,36 euros per jornada legal a l'activitat.
Pel que fa a l'SMI d'empleades i empleats que van treballar per hores, en règim extern, queda fixat en 7,82 euros per hora treballada efectivament.
4. En què afecta la pujada de l'SMI?
L'increment de l'SMI afecta especialment les persones treballadores que estan fora de conveni. Cal afegir que, en realitat, l'increment afecta totes les persones treballadores: encara que no pugi la quantia del salari, totes les persones empleades es beneficien indirectament pels conceptes de la seva nòmina que calculin en base a aquesta xifra.
En tots els casos, si la persona treballadora cobra menys de 14.000 euros bruts anuals (comptant salari base i complements no causals: els comuns a totes les persones empleades en plantilla), l'SMI s'ha d'incrementar fins a aquesta xifra.
I si es treballa menys de 40 hores?
Als contractes a temps parcial, el salari mínim es reduirà en proporció a la jornada laboral.
Aquelles persones treballadores el salari de les quals estigui per sobre de 14.000 euros bruts a l'any no notaran cap canvi de forma directa però sí indirectament, en incrementar els límits de salaris i indemnitzacions que aboni el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) o la quantitat de salari protegit davant a un embargament
En els contractes formatius, en cap cas la retribució no pot ser inferior al salari mínim interprofessional en proporció al temps de treball efectiu, d'acord amb el que estableix el conveni col·lectiu. (Art. 11.2.g I).
5. Hi ha excepcions a l'aplicació de l'SMI?
A qualsevol contractes i pactes de naturalesa privada vigents a la data d'entrada en vigor del RD que utilitzin l'SMI com a referència a qualsevol efecte, llevat que les parts acordin l'aplicació de les noves quanties de l'SMI.
6. És possible embargar part de l'SMI que es percep?
Dacord amb lart. 27.2 I “El salari mínim interprofessional, en la quantia, és inembargable”.
Una excepció a això resideix en el salari mínim que estalviï la persona treballadora, el qual sí que pot ser embargat per deutes amb Hisenda; així ho recull l'ATS de 26 de setembre del 2019 (rec. 889/2019).
7. Quins efectes té a la cotització?
Una millora dels salaris repercuteix directament en més aportacions a la Seguretat Social. Es beneficiarà especialment dels nens petits, amb contractes temporals del sector serveis. Altres repercussions importants seran una reducció de les despeses en ajudes i subvencions, per la qual cosa l'Estat disposarà de més fons per a altres partits.
8. Com afecta els treballadors autònoms?
En incrementar-se l'SMI, puja la base de cotització mínima i, com a efecte, ho fa igualment la quota de treballadors autònoms.
Dependrà de la base de cotització de cada persona. En qualsevol cas, patirà les pèrdues per activitat i contingències professionals del 0,8% al 0,9% i de l'1,1% a l'1,3%, respectivament. En conclusió, les quotes pujaran un 0,3%, fins a arribar al 30,6%.
Aquesta pujada també afecta els salaris de les persones empleades, en cas de tenir-les.
9. Quins efectes tindrà aquest increment en les prestacions i els subsidis socials?
El principal efecte és l'increment en les bases reguladores de les prestacions de la Seguretat Social, en produir-se un augment salarial que afectarà un nombre considerable de persones treballadores, suposant una major a les bases, a les cotitzacions socials ia les futures pensions de jubilació (i altres prestacions, com la d'incapacitat permanent).
A més, algunes prestacions i subsidis socials requereixen que la persona no cobri més de l'SMI o un determinat percentatge d'aquest. Amb aquest increment, hi haurà més persones que puguin tenir dret a sol·licitar aquestes prestacions o subsidis.
Aquestes bases són la referència per al càlcul de les pensions de jubilació (en concret, la mitjana de les bases de cotització dels darrers vint-i-quatre anys), com un increment dels salaris mínims produeix l'alça d'aquestes bases. Així, és més gran la despesa del sistema en pensions, ja que en assenyalar unes bases de cotització més altes l'import de les prestacions serà també superior (jubilació, incapacitat permanent, com s'ha comentat).
10. Com afecta els salaris i les indemnitzacions que paguen FOGASA?
Pel cas dels salaris, la quantia a pagar pel FOGASA és l'SMI diari x 2, amb el prorrateig de les extres pagues, amb un límit màxim de 120 dies.
Per a aquest cas de les indemnitzacions, limport pagat és el SMI diari x 2, amb un límit màxim d1 any.
