L'Audiència Provincial de Santa Creu de Tenerife va confirmar l'extinció de la pensió d'aliments establerta a la sentència de divorci a favor d'unes filles més grans per falta de relació amb el seu pare Durant sis anys. Per a la Sala resulti rellevant que la manca de comunicació sigui per culpa dels descendents per no acceptar la núvia del pare.
Pràcticament des de la sentència de divorci menja allunyament entre el pare i les seves filles perquè aquestes no admetien a la seva nova parella sentimental, malgrat que ell sí que va intentar mantenir el contacte penjant tot aquest temps, almenys de forma telefònica i de missatgeria amb els seus filles, però aquestes es van negar a tenir-hi alguna relació.
Renúncia a relacions familiars
Cal tenir en compte l'art. 237-13 de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, el qual preveu, com el Codi civil, que l'obligació de prestar aliments s'extingisca pel fet que l'alimentador incorri en alguna va provocar la deheretació.
En aquest sentit, l'art. 451-17 e) de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, preveu causes de desheretament «L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari».
Tot i això, encara que el Codi Civil no ho reconeix, el Tribunal Suprem ha establert que «No resultaria equitatiu que qui renuncia a les relacions familiars i al suport i ajuda de tota mena que es comporten, pugui veure's beneficiat després per una institució jurídica que es trobeu el seu fonament, precisament, en els vincles parentals”, va afirmar que “Aquesta argumentació, que s'ha d'aplicar a la normativa del Codi Civil Català, és perfectament extrapolable al dret comú, en la interpretació flexible de la causa d'extinció de la pensió alimentària que propugnem, perquè la solidaritat familiar i intergeneracional és la fi com a fonament de la pensió a favor dels fills més grans».
Rebuig injustificat
La sentència puntualitza que, tot i que és normal que inicialment les filles poguessin experimentar un rebuig cap a aquesta nova parella, el que ja no s'entén és que aquesta situació persisteix des del 2016, sense que aparegués justificat que el rebuig que les filles se sentissin cap a la seva nova parella s'estengui al seu pare, ja que l'únic que resulta és la dificultat de les filles a assumir aquesta nova relació i que la parella pot estar també presenta a les activitats familiars.
En definitiva, per a l'Audiència no existeix en aquest cas cap causa que justific aquest reiterat i absolut rebuig de les filles cap al seu pare, per la qual cosa es compleixen els dos pressupostos exigits pel Tribunal Suprem acordar per a l'extinció de la pensió alimentària establerta a el seu favor a la sentència de divorci. És a dir, que la manca de relació sigui imputable a les filles i que aquesta tingui una intensitat i gravetat (són gairebé sis anys sense cap comunicació suficient) per constituir, per si sola, causa per decretar l'extinció sol·licitada pel progenitor alimentari.
