Jesús Lillo: Treu la llengua

SEGUIR

El teletreball amb aplaudiment sanitari a les vuit del vespre va derivar en teleassistència mèdica sense balcons al carrer i va acabar amb l'exploració presencial de la faringe i el 'tregui la llengua'. Política d'ibuprofè; cultura de la cancel·lació. Els únics que encara van treure la llengua a l'Espanya de la desatenció primària són els emprenedors de la Plataforma per la Llengua, barreja d'ONG i start-up que passant el cassó per la Generalitat catalana ha aconseguit subsistir a la crisi del 2008 ja la pandèmia del Covid, amb uns ingressos que xifren en diversos milions d'euros i que l'any passat van augmentar un 15%. Cal valer per créixer a la

adversitat i augmentar el volum de negoci en una situació com que en els dos darrers exercicis ha portat les administracions públiques a reordenar les seves prioritats per aïllar el virus i salvar vides. Qui es moria a Catalunya? L´idioma nacional. Qui es van ofegar? Els de la immersió. Normal. Més respiradors. Mentre els catalans feien palmells als metges sense màscara, teleassistència emocional, la secta treia la llengua. Groga, color bilis. Tot en ordre. La guingueta que ara dirigeix ​​Carandell, el seu llibre de comptes i el seu llistat de donants constitueixen una de les mostres més aconseguides de la materialització econòmica d'una empresa imaginària. La república catalana no existeix, però en genera beneficis. En altres sectors, això es coneix com a blanqueig. El seu grogueja.