SEGUIR
Cal tenir molt bona perspectiva de gènere i sexe, sense les distorsions sensorials que provoquen les noves masculinitats, per passar per davant de la presidenta de la Comissió Europea i tractar-la com a l'encarregada del guarda-roba. L'escena protagonitzada a Brussel·les per Jeje Odongo, ministre d'Exteriors d'Uganda, va obligar fa uns dies Emmanuel Macron a intervenir per obligar un convidat tan singular a desempoderarrellar la mà d'Ursula von der Leyen, a la qual més tard ia manera de revenja ignoreu en el resum de la trobada, també compartida amb un paralitzat president del Consell Europeu, amb àmplia experiència en aquest tipus d'expressions de l'heteropatriarcat diplomàtic, sempre amb Von der Leyen com a objecte
del desaire machuno, de Turquia a Uganda. La circumstància que sempre siguin civilitzacions alternatives, quan no exòtiques per als patrons occidentals, les que exhibeixin davant del món el seu menyspreu a les dones ens deprived de la denúncia amb què les altes representants del nostre feminisme de progrés, secundat pel Cor de Veus LGTBI, el nostre alerten d'aquest tipus de micro o macromachismes, segons sigui la mida del mondongo d'Odongo. La dantesca descripció de l'infern en què penen les dones d'Espanya consumeix tots els seus esforços, tant com la lluita contra un sistema de mercat i llibertats la demolició dels quals uneix els que, detall menor, confonen les dones amb xachas.
