SEGUIR
A l'hora de determinar i sospesar els factors, algues exògenes, com el trastorn de Putin o el virus de Wuhan, que conflueixen i deemboquen a l'actual crisi valen, potser en funció del pes pressupostari dels seus respectius departaments -20.000 milions de box per a el proper sorteig, rasca i guanya-, la tasca que tenen encomanada per qui els va contractar o va consentir ministres de la talla emocional d'Irene Montero, la contribució del qual al desastre nacional seriva de la seva dedicació exclusiva a menesters tals com l'organizació de la II Setmana Antiracista , que comença aquest dilluns, o el procés de resignació lèxica amb què tracta de pervertir una realitat que li destorba. Per solucionar els problemes, el
canviem de site i denumer i els donem la volta; el que abans llançaven contra el govern de torn ara ho reconfiguren, encoixinen i adopten. De la seva factoria d'idees, ia través del director general per a la Igualtat de Tracte i Diversitat Ènic Racial d'Espanya, que es diu Rita Gertrudis, va sortir ahir un neologisme d'estrena: 'assentaments informals' -les barraques de tota la vida- , terme el significat del qual parteix, per simple oposició, del coneixement previ d'assentaments tan formals com el xalet de Galapagar, d'ampli espectre semàntic i immobiliari. Formal informal; vestit/xandall; calefacció/llum; Rigoberta Bandini/Els Calis; Guarderia/a jugar a la puta carrer; piscina/toll; marca oficial/Supermirafiori; guardaespatlles de paisà/poliç, obrin la porta. Els barraquistes d'abans són ara 'persones pobladores'. Valgui aquesta nova terminologia per explicar parcialment per què estem com estem, cadascun en el seu assentament.
