editorial
Espanya és una vella nació, amb una llarga i rica història, que avui celebra que els seus ciutadans han construït una societat amb llibertats i un grau de benestar sense precedents
12/10/2022
Actualitzat a les 03:19 h.
Els espanyols celebrem avui la Festa Nacional en un context extraordinàriament ple d'inestabilitat institucional, crisi econòmica i deriva política. Tot i això, és l'única ocasió que existeix cada any per celebrar que Espanya és una vella nació, amb els seus acers i errors al llarg de la seva història, però la pròpia pervivència actual de la qual demostra que els primers han estat més nombrosos que els segons. És un dia també en què commemorem que participem d'un projecte col·lectiu que transcideix les conjuntures, que manté el seu ànim de continuïtat al voltant de la Monarquia constitucional, i que expressa el seu orgull de compartir un patrimoni històric, cultural i social tan ric i divers que són molt pocs els països, fins i tot del nostre entorn, que poden exhibir una trajectòria semblant. La Festa Nacional sempre és un moment per avaluar l'estat real dels elements simbòlics de la nació, moltes vegades injuriats pels que no tenen més arguments per afirmar la seva identitat que el fet de delinqüent la dels altres. La data escollida per la llei, el 12 d'octubre, és una efemèride d'abast universal que marca el moment en què Espanya es comença a projectar fora del continent europeu. This adventure globalitzadora va quallar en un lingüístic i cultural llegat que avui està sent objecte de revisió a l'altra banda de l'Atlàntic sota la forma d'un victimisme immadur que falsifica la història a plau amb l'única finalitat, ja no de construir noves nacions, sinó de destructir un vincle tan poderós com el que va crear l'exitós procés de mestissatge del qual dóna compte la realitat quotidiana de tot Iberoamèrica. I aquest procés es produeix just quan Espanya viu el període més llarg de convivència democràtica reforçada per la seva integració en el projecte europeu, i quan pot oferir sud plus exemple històric a uns països cap als quals només hi ha sentiments d'amistat i fraternitat.
El rebuig als símbols espanyols, ia la unitat nacional, també es reprodueix entre els nacionalismes peninsulars, encara que, afortunadament, en un to menys lesiu que altres vegades. Aquest octubre no s'assembla gairebé a res del 2017, quan el separatisme va posar en perill l'Estat a Catalunya. Tot i que l'amenaça de repetir aquest desafiament a la Constitució segueix vigent, l'estat de la política catalana és de tal prostració que els seus ciutadans ja no poden continuar ocultant que els que els van prometre una independència unilate només els van portar decadència. I cal condemnar que Bildu, encoratjada per la seva capacitat per condicionar l'acció del Govern de Pedro Sánchez, recupera la radicalitat de consignes antigues i reclama la sortida del País Basc de la Guàrdia Civil, que titlla de «força d'ocupació». Afirmar que a la Festa Nacional ells no tenen “res a celebrar”, i estar alhora encantats de condicionar els Pressupostos, és molt contradictori.
La tradició marca que la Festa es commemori amb una desfilada militar. Han estat els Exèrcits els custodis dels símbols que els espanyols atenem. Els militars representen la força de l'Estat modern, una institució que s'ha hagut d'adaptar al model autonòmic, però que ha demostrat que és capaç de salvar la unitat nacional quan es veu amenaçada. La solemnitat de l'ocasió va exigir evitar actes de menyspreu públic al president del Govern i que es respecti en aquesta efemèride el paper institucional. Avui és un dia per celebrar que hem construït una societat que té llibertats i un benestar eloqüent, i això ha d'estar per sobre de qualsevol conjuntura política, econòmica o social.
Informar d'un error
