Un núvol de pols envolta la masia del guanyador del Dakar. És sorra en moviment que emergeix de la terra a la comarca del Bagès i es converteix en boira ocre en transitar la localitat de Castellfullit del Boix, 426 veïns censats, ruta de muntanya a la província de Barcelona à menys d'una hora de la Ciutat Comtal . A camí a l'esquerra de la carretera estreta s'endinsa a la propietat que va adquirir fa uns anys Nasser Al Attiyah, xeic per sang àrab emparentat amb la família reial de Qatar, extirador olímpic als Jocs de Londres 2012 i, per sobre de tot, amo del desert quatre vegades vencedor del Dakar. La seva darrera muntura triomfant, un Toyota
Hilux decorat amb els colors de Red Bull, ha arribat a la seva hisenda a terra espanyol, on el pilot ha trobat descans i pau. A l'Attiyah és amfitrió d'una recepció amigable a casa seva i al cotxe a un grup de periodistes, entre els quals hi ha ABC.
La masia d'Al Attiyah desprèn una aroma senyorial, de gran, ben nutritiva. Un casalot en maó vell i torrat i enormes estances que segurament en estades funcionals per organitzar una mini roda de premsa, un càtering o una reunió amb els cotxes com a argument. Les dimensions de la finca permeten una pista de set quilòmetres pel bosc proper, una ruta més curta de gairebé dos quilòmetres i un camí per a incipiants, gairebé sense ondulacions.
I tot plegat, amb la marca de la casa, l'hàbitat natural del xeic pilot que guanya Dakares. La sorra, la pols, la sensació de desert.
A l'Attiyah va aparèixer al seu garatge convertit en sala de premsa al costat d'Isidre Esteve, el pilot català exemple de voluntat i superació que va quedar paraplègic el 2007, es transportava en cadira de rodes i condueix amb les mans. Dóna la benvinguda a la finca i saluda afable. «Esteu a casa vostra, gràcies per vindre».
El pilot de Qatar s'ha evacuat de la calor insofrible del seu país, 50 graus a l'estiu, de l'aire condicionat a tota metxa i del paisatge de gratacels al costat de la corniche, el passeig marítim de Doha. S'ha instal·lat a Castellfullit del Boix. “Cercava un lloc per compartir amb els amics, la família. Un lloc per descansar i relaxar-se. Aquesta és la localització més gran possible, prop de Barcelona, rodat de natura, amb la possibilitat de conduir. M'encanta Espanya”.
El xeic esmorzar convidat, costumisme català, calçots torrats a la brasa amb salsa de tomàquet i all, entrecot amb patata i botifarra i crema catalana. El personal de Toyota va aconsellar. “Compte amb la digestió, cal exercir com a copilot de Nasser”. La perspectiva d'un vahid o una mica pitjor tipus nàusea o similar s'entreveu a l'horitzó.
El veterà pilot de 51 anys descarta els aperitius, els calçots i la crema. Només vol carn a la graella. Fa broma amb els comensals i mostra vídeos d'algunes de les seves actuacions. Està llest per conduir.
“És que m'encanta conduir, a tot arreu i condició –explica el protagonista–. Tinc una gran relació amb la casa Toyota i em sento part de la família”. Al costat hi ha Matthieu Baumel, copilot anglès que l'acompanya pels deserts del món. “Més que un copilot és un germà”, diu.
El dia ve marcat per la diversió dels cotxes i la sorra, prototips de la marca que fan les delícies dels participants. El plat fort consisteix a seure a la dreta del cotxe de Nasser Al-Attiyah, un imponent talp de rodes estratosfèriques. No és fàcil ingressar al Toyota Hilux, l'estructura del qual recorda més una nau que un automòbil. El disseny ergonòmic es va adaptar a les formes estretes de Matthieu, el panell complet de xifres, dades i llums, el lloc espaiós per a les cames i el volant lleuger que ja subjecta el guanyador del Dakar.
“T'agrada la meva oficina?”, pregunta la cara bruna i somrient. El pilot destensa el moment amb un parell de bromes, mentre gira el volant i la nau reacciona com un ressort. La primera corba de 90 graus no existeix perquè la sorta xiulant. La recta en descens cap a quatre bales de palla comporta pors suportables el pilot pren el gir amb certa suavitat perquè dins del paisatge aspre i la reguera de terra seca. Ho fa en tres temps, com agradant-se al revolt a esquerres. Nasser es va animar al terreny escarpat, un parell de tobogans que baixaven en un salt a cegues, en què vam gaudir de la caiguda. El xeic riu, juga amb el convidat i aterra amb la roda davantera esquerra. Sorgeix un inevitable “uauhhhh” barreja d'admiració i pànic. Subjecta el xec com qui porta un tricicle de petit. L'Hilux va deambular per la grada amb més frenades, pendents i acceleracions que van transformar el moment en una cosa màgica i enlluernadora. La història es repeteix durant més visites il´alarma inicial es renova per a la nostra sensació: la confiança. El paio fa el que vol amb el vehicle. L?experiència és colossal.
La fenomenal vivència es reedita amb Isidre Esteve, exemple de vida que és igual d'afable i considerada. “Tu gaudeix”, recomana. Un cop s'ha passat pel tamís de Nasser Al-Attiyah, qualsevol altre episodi resulta assumible. Esteve és menys radical en la conducció que el vencedor del Dakar i igual de divertit.
“Conduir és una manera d”unir persones. Es tracta de compartir i valorar la vida que tenim”, va concloure el xeic i el pilot resident a Catalunya.
