Després d'un matí frenètic, de nervis i tensió dins i fora del Tribunal Constitucional, el Ple d'aquest òrgan va decidir ahir al migdia posposar dilluns la seva decisió sobre la suspensió de les esmenes que el PSOE i la UP van colar en la reforma penal de la sedició i Malversació i que succeeixi de ple al nomenament de magistrats al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Tribunal Constitucional. Armat amb l'artilleria d'escrits (recusacions incloses) que en les últimes hores havien entrat a l'òrgan de garanties, els magistrats progressistes van aconseguir ajornar la decisió dilluns que ve, atesa la “complexitat” de l'assumpte i la “rellevància” política i jurídica de una decisió que afecta el Parlament, seu de la sobirania nacional, i sobre la qual no hi ha cap precedent a l'òrgan de garanties. Mai fins ara una llei que es tramita a les Corts Generals ha estat suspesa abans de la seva aprovació, recorden fonts del TC. I de la importància i la necessitat de mesurar aquesta decisió són les consciències de tots els magistrats amb independència de les seves diferents sensibilitats. Per això, la negativa dels progressistes a deliberar i votar l'admissió del recurs d'empara del PP i, si escau, decidir sud la suspensió de les esmenes si no se'ls va donar més temps per estudiar el cas, es pot dir que fins i tot va ser la “coartada” perfecta perquè els magistrats conservadors no haguessin de decidir, amb la pressa que instava el PP, sobre la conveniència de suspendre les dues esmenes que acompanyen la reforma del Codi Penal. Encara més quan hi ha temps per fer penjant la tramitació d'aquesta proposició de llei, en concret una setmana, recorden fonts del sector conservador. Notícia Relacionada estàndard No El Constitucional ajorna dilluns la seva decisió sobre el pla de Sánchez per assaltar la Justícia Nati Villanueva Els cinc magistrats progressistes van aconseguir que el Ple no suspengui ara la tramitació de les esmenes i que el Congrés les pugui aprovar avui No obstant, el president del TC, Pedro González Trevijano, no va voler carregar amb la responsabilitat de posposar aquest ple i va voler deixar clar també de portes per a fora, segons coincideixen tots els testimonis recollits, que si no va celebrar la reunió no era per falta de voluntat, sinó perquè no hi havia prou quòrum per fer-ho: si cinc magistrats s'aixecarien de la taula, els sis que quedarien res podrien fer, ja que la llei demani la presència al plenari de dos terços dels membres del Tribunal: vuit dels onze magistrats que actualment el componen (la plaça d'Alfredo Montoya encara no ha estat coberta). Només faltava donar format a la impossibilitat de celebrar el ple en aquestes circumstàncies, i per això es va treballar sobre el paper que prèviament havien subscrit els cinc magistrats progressistes: aquell en què sol·licitaven al president l'ajornament del conclave. “Els magistrats i magistrades que subscriuen us sol·liciten que aplaceu el ple convocat per a les 12 hores d'avui (hi va haver un primer ajornament de dues hores respecte a l'hora prevista) pel temps indispensable que ens permeti l'estudi complet de l'assumpte, a la vista del volum de la documentació aportada, de la complexitat de què planta el recurs, de la rellevància de la decisió i dels escrits que han estat presentats al llarg d'aquest matí”. Sospites de boicot Trevijano va instar els progressistes que en aquest text afegissin el següent: “(…) El que ens impossibilita, en conseqüència poder participar en la deliberació i votació”. Conde-Pumpido va acceptar el “tracte” de mala gana: no volia que s'interpretés que els progressistes boicotejaven el ple. Però va prioritzar guanyar la batalla de l'ajornament. A continuació, el president va convocar un nou conclave per dilluns que ve. Encara que van ser hores d'indubtable tensió, i de reunions improvisades en «passadets» i «despatxos», les tensions que es viuran les últimes hores a la pista no tenen res a veure amb la tensió que es va veure al si del Tribunal amb motiu del Ple en què es va batre el primer estat d'alarma de Sánchez. En aquell moment fins i tot magistrats concrets no van ocultar haver rebut pressions del Govern, en concret de la llavors vicepresidenta Carmen Calvo. Ahir els que van jugar un paper fonamental van ser el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i la magistrada també progressista María Luisa Balaguer, que van estar en contacte en moments puntuals del matí amb González Trevijano, alhora, en parlar amb els magistrats del seu grup. Mozo acorda que el CGPJ voti pels candidats al TC del sector conservador El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo, ha convocat per al proper 20 de desembre el ple extraordinari que van sol·licitar nou vocals del bloc conservador per elegir els dos magistrats per al TC que correspongui a aquest òrgan. La petició dels vocals es va produir el mateix dia en què van transcendir les esmenes de PSOE i Unides Podem que van sorgir als nomenaments per al TC. Solucionat el «defecte formal» que va suposar que els peticionaris d'aquest ple no incloguessin els números dels dos candidats a votar, Mozo ha fixat finalment el ple en què es votaran, almenys, les propostes del conservador César Tolosa i del progressista pablo lucas Els onze membres del tribunal amb prou feines van coincidir una hora al Ple que, endarrerit a les dotze, va arrencar finalment a la una de la tarda, una reunió en què no hi va haver males paraules, però en què “indeduablement” es palpava que les posicions de cadascú estaven definides, més que pel que fa a la manera d'abordar el Ple que pel que fa al fons (acceptar o no les cautelaríssimes), en què no es va arribar a entrar. Els magistrats tenen dos informes jurídics sobre la taula i s'hi defensen postures antagòniques: segons ha pogut saber ABC. Un és el vicesecretari general del TC, contrari a l'adopció de mesures cautelaríssimes; L'altre és el del lletrat by Enrique Arnaldo, el ponent, que defensa la suspensió. Amb aquests antecedents i les pressions polítiques extramurs no és difícil aventurar que el Ple de dilluns no serà pacífic, ja que à la margin de les postures controvertides dels magistrats estan sud la taula les recusacions que Unides Podem ha presentat contra el president i contra Antonio Narváez .
