El Govern canviarà la llei per garantir el canvi d'alcaldes al Tribunal Constitucional. I ho farà amb la màxima celeritat. A través de dues esmenes presentades pels grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem ha pogut la pròpia proposició de llei que reforma el Codi Penal i que al punt principal esborra el delicte de sedició del nostre ordenament jurídic.
Després de designar com els seus magistrats per al Tribunal Constitucional (TC) l'exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i l'exalt càrrec del Govern, Laura Díez, el Govern assistia amb una profunda contrarietat al rebuig del TC de no validar de moment aquests números.
I és que és a la mateixa Constitució, a l'article 159.3, on s'especifica que els 12 membres del TC tenen un mandat de nou anys i que s'han de renovar per terços. És a dir, quatre nomenaments cada tres anys. En aquest moment la correspondència al Govern presenta dues propostes i al Consell General del Poder Judicial dues més.
Però davant la no renovació del CGPJ i la cronificació de les majories prèvies, vuit vocals del sector conservador encara no han proposat un nombre. En necessitar una majoria de tres cinquens per aprovar els dos números es requereix del seu concurs perquè tots dos surtin elegits. I aquest és el primer àmbit en què actuarà l'Executiu. L'esmena avançada ahir per eldiario.es i registrat aquest matí reforma la Llei Orgànica del Poder Judicial (6/1985) per suprimir aquest requisit de la majoria de tres cinquens. Amb la modificació de l'article 599.1.1a s'estableix un termini de 5 dies hàbils perquè “els vocals del Consell puguin proposar a la presidència candidatures a magistrat o magistrada del TC”. Així, cada vocal podrà proposar-ne un número. Acabat el termini, el president del CGPJ en el termini de tres dies hàbils "tindrà l´obligació de convocar un ple extraordinari per procedir a l´elecció dels dos magistrats". L'esmena taxa també que aquest ple no es podrà celebrar més de tres dies càbils després de la convocatòria.
En aquest ple les candidatures registrades per tots els vocals se sotmetran a una única votació en què cada integrant del Consell només podrà donar suport a un candidatureu, i seran elegits els dos magistrats que aconsegueixin més vots. És a dir, duna majoria de tres cinquens a un sistema de majoria simple pura.
Amb els nous temps que estipula la reforma, la renovació del TC es podria completar als 11 dies hàbils de la publicació al BOE de la reforma. També inclou un apartat que busca evitar que els vocals rebutgin participar d'aquesta operació advertint que els que no compliran la comesa incorreran en responsabilitats “de tot ordre, inclosa la penal”.
Avui s'ha acabat el termini d'esmenes a la Proposició de Llei que reforma el Codi Penal. La setmana que ve es votarà en ponència i comissió la setmana que ve. I està previst per al dia 15 la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats. Després rebrà la darrera validació al Senat i en qualsevol cas serà aprovat abans de final d'any.
Però una vegada va aprovar i abans que arrenqui el comptador d'aquells 11 dies perquè el CGPJ va nomenar els seus candidats al TC, el Govern actua en un altre front per garantir ja l'accés al TC de Campo i Díez. I és que la segona esmena de PSOE i Unides Podem modifica la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (2/1979) per canviar de facto aquest model de renovació per terços i habilitar una fórmula de renovació parcial per sisens.
La qüestió és que si als nou anys i tres mesos de mandat dels magistrats proposats pel CGPJ i el Govern, “un d‟aquests dos òrgans no hagués realitzat la seva proposta, es procedirà a la renovació dels magistrats designats per l‟òrgan que hagi complert el seu deure constitucional”. Fins ara, el TC estava adduint que els magistrats proposats pel Govern no podien validar-se en no estar designats els del CGPJ i cobert el terç complet. Però és que a més l'esmena elimina el tràmit de verificació que corresponia al ple del TC, de manera que l'accés de Campo i Díez al TC seria immediat.
El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Patxi López, ha justificat aquesta operació via esmenes perquè "no hi ha precedents d'una situació tan greu", en referència a la no-renovació del CGPJ, "amb la Justícia segrestada" i "un PP fora de tota realitat democràtica”. El PSOE defensa que la reforma pretén "tornar la normalitat a aquestes institucions" davant "un PP antisistema que no compleix la Constitució i no té sentit d'Estat".
Per part seva, el president del grup parlamentari d'Unidas Podemos, Jaume Asens, preguntat sobre si el seu grup defensarà la modificació legal per canviar les majories necessàries per renovar el Consell General del Poder Judicial, ha defensat la seva postura: “Seguim pensant que la reforma de la majories s'ha d'abordar en algun moment” perquè “els vocals que hi han atrinxerat no dimitiran voluntàriament”.
PSOE i Unides Podem van registrar a l'octubre del 2020 aquesta proposta. Però l'abril del 2021 el PSOE va desaparèixer pels recels que aquesta havia despertat a la Comissió Europea. I de moment la posició de Pedro Sánchez continua sent la de no recuperar aquesta reforma. Cosa que ha dit fins i tot després de la recent ruptura de les negociacions amb el PP per renovar el CGPJ.
