SEGUIR
Les sentències del Tribunal Constitucional (TC) anul·lant els dos estats d'alarma que va imposar el Govern de Pedro Sánchez abans i després de l'estiu del 2020 per la pandèmia no només va suposar una garrotada política i legal per a l'Executiu de PSOE i Unides Podem, sinó també recaptatori.
El Govern va intentar blindar el compliment d'aquests estats d'alarma, després de declarats inconstitucionals pel tribunal de garanties, aplicant un element coercitiu que cap ciutadà va intentar en carns pròpies: sancions econòmiques entre 600 i 30.000 euros per a aquells que saltessin les restriccions imposades per aquests estats dalarma. Des de sortir de casa quan no es va poder en els pitjors moments de la pandèmia fins a anar-se'n de viatge o organitzar festes i reunions amb més persones de les permeses.
Tot i que els agents que hauran d'imposar aquestes sancions van ser força comprensius amb els ciutadans ateses les circumstàncies tan excepcionals, durant els mesos que sumen els dos estats d'alarma es van imposar gairebé 1,4 milions de multes.
La immensa majoria, fins al 84% del total, penja l'estat d'alarma més dur, el de la primavera del 2020, entre el 14 de març i el 21 de juny d'aquell any. En aquests poc més de tres mesos, les diferents forces de seguretat van imposar 1.142.127 sancions amb les multes corresponents, la immensa majoria per la quantitat mínima, 600 euros. Una cosa lògica tenint en compte que va ser el trànsit amb les restriccions més dures i una situació desconeguda fins aleshores per a la societat.
El segon estat d'alarma va arribar a la tardor, coincidint amb una nova onada de contagis derivats de la relaxació de l'estiu i davant d'un altre moment delicat com el Nadal. Tot i que aquest va aparèixer el doble que el primer, des del 25 d'octubre del 2020 fins al 9 de maig del 2021, es van comptabilitzar moltes menys multes, concretament 220.296 a tot Espanya.
Les dades sobre aquestes sancions i les multes que portaven aparellades són difícils de concretar, atès que la majoria ni tan sols van arribar a tramitar-se. Però l'Administració sí que ha anat aportant alguns que són força il·lustratius. Per exemple, que només duri el primer i pitjor estat d'alarma van imposar multes per valor de 115 milions d'euros, sense comptar les del País Basc i Catalunya, amb el sistema per gestionar-les.
Però una cosa és que l'agent imposi la multa i una altra de distingida que l'administració la tramiti i exigeixi a l'afectat el pagament. N'és una prova que, segons les dades del Ministeri de l'Interior en finalitzar el segon estat d'alarma, gairebé 1,4 milions de multes des que va començar la pandèmia, gairebé no se n'han tramitat poc més de 150.000 amb un mitjà de 732 euros per pena. És a dir, gairebé el 90% van quedar als llimbs fins que poc després el Tribunal Constitucional va anul·lar els dos estats d'alarma en sentències de juliol i octubre de l'any passat, respectivament.
I, com que aquestes multes es van imposar a l'empara d'aquest marc legal, en ser aquest declarat inconstitucional va comportar automàticament l'anul·lació de totes les que estaven sense tramitar i la devolució de les que ja havien abonat els ciutadans, prop de la meitat –uns 52 milions des d'euros– per pagament immediat. Així, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar aquest cas diàriament Resolucions de les Delegacions i Subdelegacions del Govern revocant llargues tandes d'aquestes sancions que va imposar l'Executiu i que va tombar el Tribunal Constitucional.
