De l'estat d'alarma al pla judicial, sis garrotades del Constitucional a Sánchez

El d'aquest dilluns passat no és la primera garrotada que rep el Govern per part del Tribunal Constitucional (TC). Abans que les esmenes contra natura al Codi Penal per reformar per la porta del darrere les lleis reguladores del Poder Judicial –que ja no es votaran aquesta setmana al Senat, com pretenia la majoria governamental–, l'Alt Tribunal ha tombat cinc normes més o procediments de summa importància per a l'Executiu, des que aquest va prendre possessió gener de 2020. Un total de sis resolucions tombant altres tantes iniciatives, en només tres anys i mig.

El particular malson que ha patit la coalició governamental amb el màxim intèrpret de la Carta Magna o tribunal de garanties, motivada pels recursos que han anat presentant els partits de l'oposició, va començar el maig del 2021 i va tenir com a protagonista el ja aleshores ex vicepresident de Govern, Pablo Iglesias.

En aquella data, els magistrats van declarar nul el decret pel qual el març del 2020 es va modificar la comissió delegada per a la Intel·ligència, amb l'objectiu d'introduir-hi el que va ser secretari general de Podem. La decisió va caure per unanimitat, amb l'única oposició de Cándido Conde Pumpido, exfiscal general de l'Estat als governs de José Luis Rodríguez Zapatero.

El Partit Popular (PP) i Vox va argumentar que hi havia un “ús torticero” de la figura del decret llei, reservat en principi a assumptes d'importància i urgència, per resoldre cuits interns de l'acord de govern entre PSOE i Unides Podem. El 2016, tres anys abans d'aquest acord, Iglesias va arribar a exigir en públic tenir el control del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per a un acord de coalició amb els socialistes que no va ser possible en aquell.

L'estat d'alarma, primer gran reves

Dos mesos després, el juliol de 2021, el TC va tornar a tombar una actuació clau de Moncloa, en aquest cas la declaració del primer estat d'alarma, a la segona quinzena de març de 2020, amb la qual establir el confinament domiciliari a l'inici de la pandèmia En aquesta ocasió la decisió, com ha passat ara, va ser per un sol vot, i la majoria va dictar que aquest confinament va excedir el marc legal propi de l'estat d'alarma, sota el qual aquest dret fonamental podia haver estat modulat però no suspès de forma indiscriminada. En síntesi, l'estat d'alarma, que ja havia fet servir el 2010 per tancar l'espai aeri davant la vaga dels controladors, no era el paraigua jurídic adequat per al confinament.

maig 2021

Pablo Iglesias al CNI

El TC va anul·lar el decret de març del 2020 que va amitificar la comissió delegada d'Intel·ligència per incloure el llavors vicepresident.

juliol 2020

primer estat d'alarma

El Tribunal de L'Alt va dictar que el confinament i la suspensió de la llibertat circulatòria excedien el marc de l'estat d'alarma.

octubre de 2021

Tancar el Congrés

Tres mesos després, el TC va tombar el tancament del Congrés durant un mes i la delegació a les CC.AA. de la restricció de drets.

De la mateixa manera, a l'octubre de l'any passat el TC va declarar inconstitucional el segon estat d'alarma, sota el qual es va anar fent la desescalada durant sis mesos. La manca de control parlamentari al Govern durant aquest temps no es va adequar, segons l'Alt Tribunal, a la Constitució, com tampoc el que delegués als governs autonòmics la restricció de drets fonamentals.

Dues decisions més del Govern van rebre el correctiu del TC. El juny del 2021 va entrar en vigor la reforma de l'Executiu que deixa en mans dels tribunals superiors autonòmics de justícia l'aval a les mesures postpandèmia. I el juliol d'aquell mateix any, el Constitucional va declarar nul el nomenament com a administradora única de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), a càrrec de Rosa María Mateo. El TC va donar la raó al PP perquè va considerar que va vulnerar el dret fonamental a la participació ciutadana a través dels mitjans de comunicació.

----

Com cada any, el 22 de desembre torna el sorteig extraordinari de Loteria de Nadal, que aquesta vegada deixa 2.500 milions d'euros. Aquí pots comprovar Loteria de Nadal, si desè ha estat premiat amb algun dels premis i amb quants diners. Molta sort!