Hans Christian Andersen, escriptor i poeta danès del segle XIX, va escriure una deliciosa faula sobre un rei que, en la recerca de l'elegància i bellesa més excelsa, es deixava enganyar per un sastre estafador que, adulant-lo amb rimbombant xerrameca, el feia creure that the teixia un vestit tan meravellós que només els homes savis ho van poder veure.
In reality, el vestit no existia, però el rei fingia que el veia i dedicava grans elogis a aquell sastre que li havia fet aquell vestit de bellesa indescriptible… Pobre rei que només es va veure al mirall vestit amb la roba interior!. Però no seria ell qui ho revelés a ningú… més valia callar i fingir ser savi.
I la mentida del sastre va mostrar molt de temps, fins que, en un acte públic, un nen, carregat de la innocència i espontaneïtat de la infància, es va atrevir a dir en veu alta: El rei està nu!
I el nen es va desencadenar en tots els presents un calfred pertorbador. I una crida datenció. El nen té raó, tots esperaven. I, a més, ho diu en veu alta. Però no té raó només pel que veu, que tots ho veuen, està en possessió de la certesa més absoluta, perquè, a més, ho diu. I gosa dir-ho des del seu enginy infantil!
I aquesta reacció del nen va desencadenar que tots se sumessin i, enmig d'una gran baralla, desemmascaressin el sastre entabanador.
Aix afrontem l'envelliment de la població d'Espanya i el nostre propi envelliment individual podem triar ser com el rei, com el sastre, com a ciutadans els o com el nen del conte de Hans Christian Andersen.
I escollim ser com el rei pensarem que l'envelliment es pot amagar o evitar. I això és el que fan molts tractaments estètics que pretenen anul·lar arrugues a la pell, cabells blancs als nostres cabells, flaccidesa als nostres músculs i caigudes a les nostres espatlles. Però per afrontar així l'envelliment haurem de mirar-nos al mirall cada matí i fingir que no ens veiem despullats.
Si triem ser com el sastre i muntar una realitat paral·lela per no enfrontar l'envelliment, acabarem descobrint la realitat i el pas del temps. Al final es descobreix el nostre engany i no haurem guanyat res, tret que, més tard o més d'hora, la realitat s'imposarà. I nosaltres serem uns impostors, per no voler ni acceptar que hi ha vestits que no es poden teixir.
Si triem ser com els ciutadans del conte, mirant cap a una altra banda sense assumir la veritat i actuar de forma passiva, el temps passarà sense adonar-nos-en. Un dia serem vells i no sabrem com hem arribat aquí… fins que un nen ens tregui de la letargia i despertem sense saber com hem arribat, i com, de sobte, som grans. Sense haver gaudit del camí de ser-ho.
Però si triem ser com el nen, caldrà assumir la realitat. I gaudir-ne. Estaràs actiu allà.
I escollim ser com el nen estem escollint que l'envelliment és inevitable, però no és un problema sinó una oportunitat. Una etapa de la vida plena de reptes. I que ho hem de començar a posar als nostres diaris per lluitar per fer que es un temps de vida satisfactori i positiu des d'ara mateix.
Fer que les persones grans tinguin noves oportunitats de treball, iniciïn nous projectes empresarials i personals, parteixin als òrgans de decisió política, intercanviïn els seus valors i propòsits vitals amb les generacions més joves, dissenyin els serveis d'atenció sanitària que necessiten, parteixin en com fer possibles cures dignes quan necessitin ajuda per a la seva vida diària o se sentin part activa del barri, del poble o de la ciutat. Lluitar contra les amenaces més greus de l'envelliment que són la solitud no desitjada i la pobresa. Introduint noves dinàmiques entre les generacions dels de més de vuitanta anys i els de menys de quinze. Pensa com posem a valorar les activitats econòmiques que hem estalviat durant tota la vida. Com fem possible que la vellesa es vegi de manera positiva. Com fem que l'aprenentatge sigui continu a tota la vida. Com podem ser voluntaris amb més de vuitanta anys… i atletes… i aventurers… i escriptors quan sempre havíem estat lectors… i joves més anys.
Com fer que ser més gran s'un valor.
Pots escollir ser rei, sastre, ciutadà anònim o nen. A Jubilare hem triat ser nens.
Perdoneu-nos si en alguna ocasió us causem intranquil·litat quan cridem: El rei està nu!
PD: El proper 23 de març celebrem una sessió per abordar com atendre les persones grans amb dependència i malaltia crònica múltiples fora de les residències de gent gran, al seu propi domicili… És possible? Qui són aquí el rei, el sastre, els ciutadans…? El nen estem segurs que ja saps qui és.
ANIVERSARI
Organitzat pel Col·legi de Registradors a la seva iniciativa Jubilare, el proper 23 de març a les 18,00 h. Tindrà lloc al saló d'actes d'IMSERSO (c/ Ginzo de Limia, 58, Madrid), Seu de la UMER (Universitat de Majors d'Experiència Recíproca) un nou seminari que també es podrà seguir per TEAMS.
«Nou model de Cures de Llarga Durada: Com millorar l'atenció a les persones grans amb dependència? Està acabat model residencial?»
Programa de la jornada i inscripcions en aquest enllaç.
