El avenc de Jinámar és un tub volcànic que va sorgir de l'erupció del volcà Bandama, a Gran Canària. Té 76 metres de profunditat i al fons un espai d'uns 40 metres quadrats. A més, un fenomen de naturalització és el terreny comú més difícil d'explorar que hi ha a Espanya.
Aquest espai va ser penjant anys el 'forat de l'horror', lloc per a l'assassinat extrajudicial i ocultació d'un nombre sense determinar de persones penjant la repressió que va seguir l'intent de cop d'estat i la revolta militar del 18 de juliol de 1936, i que Bàsicament agraden els objectes als dirigents sindicals i membres de les organitzacions populars republicanes.
Segons testimonis de familiars podrien ser centenars de cossos llançats a aquest punt al municipi de Telde. Ja van ser recuperades restes de 5 persones en superfície fa anys, represaliades de la Guerra Civil que ara descansen al Museu Canari. Aquests ossos del Museu Canari estan catalogats amb ADN de cinc persones que han estat familiaritzades al laboratori de genètica forense de la ULPGC, tan conegudes amb els pocs fragments de familiars disponibles sense la deguda identificació.
L'equip que ha tornat a aquesta fossa comuna ha trobat indicis d'on podrien estar els cadàvers de represaliats del franquisme durant la Guerra Civil, a dos o dos metres i mig per sota del nivell actual del fons. D'aquesta zona han recollit un fragment d'os que pot ajudar a certificar que la concentració de restes humanes es troba a l'últim ensorrament abans d'arribar al fons de l'avenc.
Els més grans de la zona parlen que fa dècades eren visibles fins a dotze cossos, però els despreniments, l'erosió i les escombraries que han estat llançades a l'espai fa que ja no en quedin mostres visibles. The ultima vegada que es va baixar a l'Avenc de Jinámar, una de les comunes més complicades per a la recuperació de restes humanes d'Espanya, va anar buscant el petit Yéremi Vargas i l'adolescent Sara Morales, encara. Ha arribat el moment de tornar-hi.
El Cabildo de Gran Canària ha començat els treballs de prospecció a l'Avenc de Jinámar tenen l'objectiu de fer una primera valoració arqueològica i patrimonial de l'enclavament i determinar, entre altres qüestions, la presència de restes humanes que poguessin perdre represaliades i represaliats polítics , Els qui van ser executats i llançats al fons d'aquesta xemeneia volcànica durant la Guerra Civil per les forces insurreccionals.
Expedició final finalitzada – Cabildo Gran Canaria
Els Bombers garanteixen l'accés vertical a la corda per baixar a l'Avenc – Cabildo de Gran Canaria
La proposta d'aquesta prospecció és realitzar una recuperació exhaustiva per l'interior del avenc, per intentar delimitar les àrees a l'àrea que provoquen la possibilitat de restes humanes existents, per propiciar una plantació de futurs sondejos arqueològics que en permetin la recuperació. L'arqueòleg i inspector del Servei de Patrimoni Històric del Cabildo, Javier Velasco, ha indicat que "es parlarà primer que es realitzarà una intervenció adreçada fonamentalment a la planificació d'una tasca de recuperació".
També s'intervindran noves bombes per oferir un preentrenament específic als científics, que tendiran a baixar a l'interior d'aquesta casa i assegurar-se que instal·len els elements necessaris per recolzar-los i garantir-ne la seguretat durant la intervenció. El caporal del Consorci d'Emergència de Gran Canària, Ismael Mejías, forma part de l'equip que compta amb donar suport tècnic, tant per a treballs en espais confinats com per als d'accés amb corda a aquest espai. “Hem instal·lat l'ancoratge i una doble corda, perquè els detalls tècnics quedin ancorats als sistemes de suport, de treball i de seguretat, cal estar-hi a dins, procedirem a la col·locació de les línies d'ancoratge que necessitin, per facilitar-los el posicionament de manera segura a l'interior”, ha detallat.
És una de les fosses comunes més completes per recuperar restaurants a Espanya – Cabildo Gran Canaria
Un cop conclosa la inspecció i valorats els resultats provisionals, començarà a dissenyar-se una intervenció arqueològica que previsiblement es podrà desenvolupar abans de finalitzar aquest any. L'objectiu és que abans que finalitzi el 2022 es pugui comptar amb certa informació per, amb la màxima transparència, donar descans a les víctimes i les associacions memorialistes de Gran Canària que estudiaran les dades disponibles per poder posar finalment fi i cognoms a aquestes restes inaccessible durant dècades.
Així mateix, també s'ha previst que abans de final d'any es jore el senyal informatiu del avenc de Jinámar i d'altres espais de la memòria traumatàtica de l'illa, com el pou de Tenoya i el pou del pla de les Bruixes.
És el moment de “trencar amb el silenci”
El president del Cabildo insular, Antonio Morales, ha recordat que aquest projecte “històric i transcendental” porta en marxa des de finals del 2020 a través del Servei de Patrimoni Històric.
"És un moment de compromís i de trencar amb el silenci, i que han de fer les institucions democràtiques, per reparar el dany causat", va subratllar. “Aquest oblit respon moltes vegades a desídia, a covardia, a revengismes ideològics, però creiem que, de la mà de les associacions de memòria històrica, ens hem de posar al costat de les persones que van patir el mal causat per la Guerra Civil”.
Pi Sosa i el president grancanari Antonio Morales – Cabildo Gran Canaria
Al costat hi va estar Pino Sosa, president de l'Associació de Memòria Històrica d'Arucas. Pino Sosa va poder finalment, el 2019, enterrar a Arucas el seu pare, desaparegut l'any 1937, assassinat i llançat al pou de Tenoya.
La Sima de Jinámar va ser declarada Bé d'Interès Cultural a la categoria de Lloc Històric el 1996 i va quedar emparada en la màxima figura de protecció que contempla la legislació sectorial en matèria de Patrimoni Històric.
