Els astrònoms creuen que pràcticament totes les galàxies tenen al seu centre un forat negre supermassiu, una regió de l'espai tan densa que res que hi caigui, ni tan sols la llum, es pot escapar. Al cor de la nostra, la Via Làctia, també n'hi ha un. Es diu Sagitari A*, per la seva ubicació a la constel·lació de Sagitari. I, si tot marxi segons la majoria de quinieles científiques, en unes hores veurem la seva fotografia per primera vegada gràcies a l'esforç de l'Event Horizon Telescope o Telescopi de l'Horitzó de Successos (EHT per les sigles en anglès), un equip internacional format per dos centenars d'astrònoms que revelaran els seus “resultats revolucionaris” sobre aquest monstre que el centre de la nostra galàxia.
Ubicat a 26.000 anys llum del Sol, Sagitari A* és summament pesat: la seva massa equival a quatre milions de sols. Va ser identificat amb fins dels anys 90 per astrònoms de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre a Garching (Alemanya) i la Universitat de Califòrnia, per la poderosa atracció que exerceix sobre les estrelles properes a la mateixa regió de l'espai, tirant-ne a velocitats vertiginoses. L'alemany Reinhard Genzel i la nord-americana Andrea Ghez van rebre el 2020 el Premi Nobel de Física per aquesta troballa.
Fins ara, el comportament dels cossos al voltant de Sagitari A* ha estat l'única forma d'inferior de la seva presència. Tant el grup de Genzel com el de Ghez van traçar amb precisió l'òrbita d'una estrella en particular, S2, que va aconseguir la distància més cercle a Sagitari A* el maig del 2018 – menys de 20.000 milions de quilòmetres (120 vegades la distància entre el Sol i la Terra)-. L'equip liderat per Genzel va descobrir que la llum emesa per l'estrella propera al forat negre supermassiu es va estirar a longituds d'ona més llargues, un efecte conegut com a desplaçament gravitatori, confirmant per primera vegada la relativitat general d'Einstein a prop d'un forat negre supermassiu. Des de principis del 2020, l'equip va anunciar que havia vist el ball de S2 al voltant del forat negre supermassiu, mostrant que la seva òrbita té la forma d'una roseta, un efecte anomenat precessió de Schwarzschild que va ser predit per Einstein.
Els astrònoms també van mesurar les velocitats de quatre estrelles distants al voltant del forat negre. El moviment de les estrelles indica que la massa al centre de la galàxia està composta gairebé íntegrament per matèria de Sagitari A*, deixant poc espai per a estrelles, altres forats negres, pols i gas interestel·lar o matèria fosca.
estructura circular
Normalment, el forat negre és tranquil i produeix milers de milions de vegades menys energia que els forats negres gegants d'altres galàxies. El febrer passat, un equip científic encapçalat per Ilje Cho, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), va publicar un treball en què assenyalava que l'estructura intrínseca de Sagitari A* és gairebé circular. Per concloure, els científics van utilitzar la tècnica VLBI, que consisteix en l'ús sincronitzat de números de radiotelescopi separats geogràficament, de manera que es crea un telescopi virtual a partir de la distància entre els telescopis.
