Liti, terres rares, cobalt o níquel els seus números que cada vegada sonen més en plena transició ecològica. Ja no són només aquells elements de la taula periòdica que s'escoltaven a les aules, ara són claus al món. “Els cotxes tenen minerals i el telèfon amb què parlem també”, assegura Manuel Regueiro. Aquest geòleg arriba a l'equador del seu segon mandat al capdavant de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs (ICOG). Una etapa que busca acostar la geologia als centres educatius: “Hem desaparegut dels plànols d‟estudi”, denuncia. Amb aquest repte, Regueiro també vol fer oblidar la mala imatge de la mineria “es té una concepció dels anys 50, però ara no és així”. Ecologia davant de mineria, una dicotomia que pot ser conjugada, defensa Regueiro.
– La Geologia és la ciència que estudia la Terra, vostè que hi porta una vida pràcticament dedicada, com ha canviat o evolucionat el planeta?
– (Riures) És molt interessant que algú que és irrellevant com és l'ésser humà a la Terra vulgui analitzar com està. L'home, com totes les espècies, desapareixerà i el planeta seguirà el seu curs. El nostre superimportant creu però és una mica presumptuós voler valorar l'estat de la Terra des del punt de vista de l'home.
– Reformulo la pregunta, com estem tractant amb el nostre entorn?
– Per fer-ne el prisma del geòleg, el maneig del que es fa servir: colonitzar-la, urbanitzar i adaptar-se a la seva qualitat. Ara mateix hi ha una relació aparent entre l'existència dels humans i l'augment de la temperatura global, almenys als països civilitzats, i això es podria considerar maltractament a la Terra. Però, si l'ésser humà no hi fos, podria passar igual, però la responsabilitat de l'home és que sabem el que fem. Estic segur que la majoria dels ciutadans volen viure a una casa o tenir un mòbil, però per construir aquest entorn s'ha hagut d'afectar el planeta. És la meva visió de geòleg, diferent de la d'un ciutadà.
“L'home està fent el que està dissenyat per fer a la Terra: colonitzar-la, urbanitzar i adaptar-se per millorar-ne la qualitat de vida”
– I què és el que el va animar a tenir aquesta visió diferent, la d'un geòleg?
– Jo era molt anar pel camp i agafar pedres. Vaig llegir un llibre molt il·lustratiu que era la geologia, perquè hom pot pensar que són roques i minerals, però, realment, és mirar l'entorn amb aquests ulls diferents i veure que a sota hi ha una immensitat de coses. A més a més, té moltes coses pràctiques, perquè sense els geòlegs no podries estar parlant per un telèfon mòbil, perquè necessites minerals. Però aquesta professió té molt d'antiga i no atrau.
– Hi ha relleu generacional?
– Gràcies al volcà de la Palma hi va haver un repunt de les vocacions, però la gent mira les carreres on es guanyen més diners. Actualment, hi ha 6.000 geòlegs des que es crea la carrera i el que podria viure al món ronda el mig milió dels 7.700 milions que hi ha al planeta. No hi ha molta gent fent aquesta feina. El relleu generacional té molt a veure amb la vocació, però el món es mou en altres dinàmiques.
– I com es pot atraure els joves?
– Fem multitud de coses. Tenim un projecte per animar les noies, després hi ha, el que anomenem, 'La maleta didàctica' per ensenyar quines coses es fan amb minerals. Intentem animar-ho, però el Govern ha canviat els plànols d'estudi i hem quedat relegats com la Filosofia. Hem escrit el ministeri d'Educació perquè sàpiguen que això és fonamental, però tenim escrit l'abast que tenim. Fa poc hem estat amb el Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, però fins que te'n fan cas, veurem què passa. Han de sentir que tot i ser una carrera minoritària, això és important.
– S'ha posat de manifest la importància dels geòlegs com ara l'erupció de La Palma…
– Sí i amb coses més quotidianes, perquè un volcà és una cosa molt excepcional. Però cada dia hi ha terratrèmols o inundacions que són més freqüents. Fa anys que intentem convèncer les administracions que complir la Llei, sabem on, per exemple, es produiran les inundacions i es poden prendre mesures. Demanem que es faci una cartografia de riscos i cada vegada que un ajuntament vulgui construir alguna cosa faci un mapa que posi què pugui passar, no només per les inundacions, que són el risc geològic més car del país i es gasten milions a arreglar-ho perquè passi el mateix, sinó pels lliscaments del terreny o enfonsaments. Hi ha molts riscos geològics i que s'hi incorporen que si no es pot construir no es fa.
– Vostè és especialista en roques i minerals industrials. En els darrers mesos i anys han tingut molta importància en la situació estratègica del país. Quina és la situació? Realment existeix aquest tresor sota la Península?
– Òbviament existeix, per això les empreses es gasten milles de milions a investigar, per què hi ha aquest tresor. Fins ara es parla del liti de Càceres i Galícia, perquè se sap que hi és i només queda que deixin que s'obrin aquestes explotacions. Però hi ha un futur molt negre per a la transició verda si no hi ha coure. Per als propers 25 anys no hi haurà transició verda, perquè el dèficit de coure arribarà al 25%. Anar a ser el futur or, perquè no n'hi haurà al mercat. Si no s'obren mines, no l'estendrem.
– Si se'n coneix la necessitat, per què no se n'extreu?
– Per oposició ecologista, per sobre de tot. Les autoritats tenen una llei que estableix que cal fer un estudi dimpacte ambiental i després lAdministració pren la decisió. Si el sol·licitant ha rebut el vistiplau de l'impacte ambiental, s'hauria d'obrir la mina, però no es fa per la pressió ecològica. Al cervell de la societat s'ha ficat que una mina és una destrucció del medi i si mires per la finestra, què veus? Una ciutat. Què hi ha més destructor que una ciutat? No queda res del terreny, és destrucció total i per a tota la vida. Una mina, l'obres, l'explota i després es restaura com marca la Llei. Hi ha una concepció que la mineria ha estat força destructora i rapinyadora del medi, perquè ho han destrossat, però ja no és així.
– No treballeu en aquesta neteja d'imatge?
– Per això s'ha creat la Fundació Mineria i Vida per lluitar contra aquesta mala imatge i formar perquè, per exemple, si al llibre de Batxillerat tu poses que la mineria destroi el medi ambient tu et quedes amb això. La clau és que si vols fer un edifici necessites maons que es fan amb argila i d'on es treu? Del planter. El problema és que s'ignora i no se sap. Intentem lluitar contra això, però tenim la influència que tenim. No nego que la mineria és un forat la terra, no ho discutirem, però la mineria d'ara no és la de fa 50 anys i es pot restaurar.
"Àfrica és un continent desconegut i la seva geologia és prometedora"
– Ara es parla molt de la mineria submarina, això també és una opció per a Espanya?
– La Llei de Mines és molt curiosa, perquè diu que es pot explorar el territori continental i la plataforma, però la Llei de Costes prohibeix l'explotació de recursos minerals a la costa. Així que només es pot fer servir per a restauració de platges o fabricació de ports, això diu la Llei de Costes. El que està fent al món és l'explotació de sòls a nivell internacional i de donar els permisos s'encarrega l'Autoritat Internacional dels Fons Marins. Es trigaran anys a extracter el manganès, però if ja és difícil fer-ho a terra ferma, imagini's al fons del mar. Algun dia es podrà fer, però és a llarg termini. Encara hi ha recursos al planeta i no es coneixen. Hi ha moltes zones sense explorar, Àfrica és un continent desconegut i la seva geologia és prometedora. Caldrà anar-los a mirar i que deixin fer-ho.
– Però cal conjugar tots dos interessos, l'explotació i la protecció.
– Sí, però a mi em fa molta gràcia, perquè no vols que s'explotin minerals, però després t'agrada tenir un mòbil, un cotxe, una casa. If no ho vols fer a Espanya, ho portaran d'un altre lloc i les lleis al Camerun, per exemple, no són tan estrictes com a Espanya i s'hi farà el que els doni la gana amb la mina, la terra i els treballadors. In Spain es fa un forat, s'extreu el mineral i es restura, això, crec, és el que caldria fer a tot el planeta.
Informar d'un error
