El valencià Martí Domínguez guanya els 40.000 euros del guardó amb 'Mater'
Martí Domínguez EFe
11/08/2022
Actualitzat el 11/09/2022 a les 09:48 h.
En un futur no gaire llunyà, una o dues generacions com a màxim, les dones ja no gestaran ni pariran de manera natural, sinó que ho faran de forma exògena: fora del cos i amb els embrions convenientment purificats per evitar possibles tares genètiques i malalties hereditari. "No és ciència ficció, és anticipació", adverteix l'escriptor i periodista Martí Domínguez (València, 1966), a qui el desenvolupament d'aquesta idea en forma de novel·la de reflexió i d'aventures, de distòpia utòpica o utopia distòpica, segons com es miri , el va valer ahir a la nit el IV premi Proa de Novel·la en català. El guardó, dotat amb 40.000 euros, ha volgut reconèixer aquesta història 'singular' que, segons el jurat, 'diàleg amb '1984' de George Orwell, amb 'Un món feliç' d'Aldous Huxley i, sobretot, amb 'El conte de la criada' de Margaret Atwood.
Domínguez, catedràtic de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista científica 'Mètode', reconeix que no ha llegit ni '1984' ni 'El conte de la criada' però, afegeix, el seu interès en la naturalesa humana i certa preocupació per tot el secretisme que envolten algunes investigacions biotecnològiques l'han portat ha imaginat un món d'humans optimitzats, protocols de segregació, ciutadans especialitzats i colònies de dissidents que viuen als marges.
“Pot semblar una novel·la extravagant, però està escrita com una novel·la sobre la societat actual”, apunta Domínguez, a qui la idea de 'Mater' (de maternitat, sí, però també de matèria) el vi durant la promoció de 'L' 'esperit del temps', novel·la en què es recrea la vida d'un científic austríac que va saber servir els nazis i els programes eugenèsics de Hitler. “A les rodes de premsa i presentacions em preguntaven si alguna cosa així podria tornar a passar, així que he anat a visitar el futur per escoltar el que està passant”, va explicar.
ciència i religió
A 'Mater', l'acció anirà al voltant de la fugida de Zoe Hammer, una estudiant de biotecnologia que, contra tot pronòstic, té un part natural. “Al final, la idea de fons és que és la maternitat allò que ens fa humans. Si el nostre allunyem d'això, serem una cosa diferent”, va explicar. "La ciència ens fa esclaus de la realitat i la religió de la ficció", que un dels personatges de la novel·la.
Domínguez va explicar que, després de passar tres mesos becat a Boston per fer recerca, es va adonar de la velocitat brutal i el secretisme que va envoltar certs projectes científics. “Les coses van molt ràpid i tot apunta que ens podem adreçar a un món com aquest”, assegura. Potser per això la novel·la s'ambienta a Boston, “bressol de la investigació biomèdica” i escenari també on es desenvolupa part d''El conte de la criada'. “No és un manifest filosòfic: és una aventura que busca la teva pròpia identitat”, insisteix Domínguez sobri a novel·la que veurà la llum el 16 de novembre.
Informar d'un error
