Quatre espanyols reposen congelats en espera de ser 'ressuscitats'

Quan Maria (nombre fictici) va tenir mentre treballava en un hotel d'un atac de cor, el primer que va pensar la seva mare, Eva, va ser que no volia que morís tan aviat, amb només 24 anys. Aleshores va gravar un reportatge que va veure a la televisió sòbria criopreservació, és a dir, activar el botó de la pausa biològica en el seu jove cos -congelant-lo- per tornar a prémer-lo quan la ciència tindrà la forma de revitalitzar-la. La seva doble nacionalitat va permetre a la seva mare poder sortir del país amb el cos de la seva filla i dipositar-lo a les instal·lacions d'Alcor, una de les empreses dedicades a la biostasi (criopreservació humana) als Estats Units.

En aquestes instal·lacions la Maria espera un moment de revitalització al costat d'àvia. A ella sí que va tenir temps de planejar la seva penúltima aventura. La seva nacionalitat espanyola no li permetria sortir del país una vegada que se'n confirmarà la mort, per la qual cosa va mudar a una residència de gent gran, propera a la seu d'Alcor a Arizona. Així, quan va morir, no va tenir problemes per arribar fins a les instal·lacions de la companyia. Són només dos dels quatre casos d'espanyols que es troben en pausa biològica.

José Luis Cordeiro, enginyer i impulsor de la criogenització, té gravat a la memòria el 10 de febrer del 2016 com si fos la data d'un aniversari més a la seva família. Aquell dia, el seu amic Javier Ruiz, amb només 50 anys, va patir un atac de cor. Cordeiro, enginyer expert en temes de longevitat, va coordinar la primera criopreservació a la Península Ibèrica. Segons va explicar ahir en roda de premsa el mateix Cordeiro -un dels organitzadors de la cimera Transvisió a Madrid, que tracta aquest cap de setmana aquests temes-, el jutge els permet acollir-se a la donació d'òrgans i així podran traslladar el cervell a un centre de conservació d'Alemanya.

Els passos de la criopreservacio

És la pràctica de preservar humans i animals a temperatures

criogènic (-196°C) amb l'esperança que la ciència del futur pugui restaurar-los

a condicions d'una vida saludable

Un cop mort legalment, el procés

ha de començar dins dels dos minuts

després de la parada del cor i no

més de 15. El cos es cobreix de gel i

se li injecten productes químics per

reduir la coagulació de la sang

La sang ha reemplaçat per una

solució per preservar els òrgans.

El cos es refreda fins poc més del

punt de congelació, és traslladat té un

centre de criopreservació en ambulàncies

especials per continuar amb el procés

també el

procés

merda

realitzar sol

per al

cervell

El segon full, és la conservació

a llarg termini. Se li injecta una altra solució

per mantenir la formació de vidres

de gel als òrgans i teixits, després

el cos està fred a -130º C

El cos es col·loca en un contenidor

amb nitrogen líquid a -196ºC. Aquest

procés pot durar dos dies i es realitza

als centres de criopreservació. Només

cal emplenar el nitrogen

cada sis mesos

Font: Elaboració pròpia – P. SÁNCHEZ / ABC

Els passos de la

crioconservació

És la pràctica de preservar

humans i animals a temperatures

criogènic (-196°C), amb l'expectativa de

que la ciència futura pugui restaurar-los

a condicions d'una vida saludable

Un cop mort legalment, el procés

ha de començar dins dels dos minuts

després de la parada del cor i no

més de 15. El cos es cobreix de gel i

se li injecten productes químics per

reduir la coagulació de la sang

La sang ha reemplaçat per una

solució per preservar els òrgans.

El cos es refreda fins poc més del

punt de congelació, és traslladat té un

centre de criopreservació en ambulàncies

especials per continuar amb el procés

El segon full, és la conservació

a llarg termini. Se li injecta una altra solució

per mantenir la formació de vidres

de gel als òrgans i teixits, després

el cos està fred a -130º C

també el

procés

merda

realitzar sol

per al

cervell

El cos es col·loca en un contenidor

amb nitrogen líquid a -196ºC. Aquest

procés pot durar dos dies i es realitza

als centres de criopreservació. asiàtic sol

cal emplenar el nitrogen

cada sis mesos

Font: Elaboració pròpia

P. SÁNCHEZ / ABC

El quart dels espanyols que esperen criopreservats és a Rússia. En aquest cas, el fill del mort va esperar l'ambulància per al trasllat a la frontera amb els Pirineus, que el va portar fins a Amsterdam per, des d'allà, volar fins al centre rus on està conservat en nitrogen líquid. Els propulsors a Espanya d'aquestes tècniques, de fet, lluiten perquè la legislació actual regula a curt termini aquestes pràctiques que es troben a trou: en els darrers anys s'han obert dos centres nous, a Suïssa ia Austràlia.

Arreu del món, hi ha 500 les persones en aquest estat de conservació, les que al voltant de 400 esperen als Estats Units, 70 més a Rússia i la resta en diferents pagues. Però la criopreservació no es queda només en humans: al país nord-americà, punter en aquestes tècniques –on costen al voltant de 28.000 dòlars–, gairebé la meitat dels casos són mascotes (dues espanyoles incloses).

Una de les ambulàncies que es podran visitar durant el congrés que se celebra a Madrid

Una de les ambulàncies que es podran visitar durant el congrés que se celebra a Madrid ABC

Per explicar aquests tecnicismes, els seus requisits legals i el futur de la ciència, Madrid acull aquest dissabte i diumenge 12 i 13 de novembre la Biostasis First Response, una cimera internacional de biostasi. Un dels objectius dels organitzadors és que la societat conegui una tecnologia basada en una tècnica similar a la que, segons defensen, ha permès el naixement de més de vuit milions d'humans mitjançant la fecundació in vitro amb espermatozoides, òvuls o embrions prèviament criopreservats en baixes temperatures en nitrogen líquid.

“La criopreservació és un mètode nou per afrontar un problema molt antic que és: 'què fem amb un mort?' En el futur, quan la ciència avanci, veurem que una persona criopreservada pot ser revitalitzada i que la seva vida continua. La ciència ha de tornar a la realitat, i la realitat és que tothom mor… fins ara”, va explicar Paul Spiegel, advocat internacional especialista en temes de longevitat, criopreservació i immortalitat. «El concepte fa por a molta gent, que no comprimeix exactament com és possible o per voldríem fer-ho, però estem segurs que hi ha companyies a tot arreu del món per criopreservar la gent», afegeix el president també de l'associació transhumanista Humanity+ .

500 Persones de tot el món esperen el seu moment de ser frozen, 400 d'elles als EUA, 70 a Rússia i la resta a altres pays

A nivell jurídic, segons explica Cordeiro, autor de 'La mort de la mort', el primer que una persona interessada en aquesta tècnica hauria de fer és explicar-ho al seu testament i als seus familiars. Després, buscar un acord legal amb alguna de les fundacions –són una desena– que es dediquen a aquest negoci. “El millor és haver pagat una assegurança de vida que la cobreixi, de manera que no sigui tan costós”, afegeix. Aquestes assegurances, que s'han de gestionar amb companyies nord-americanes, alemanyes o angleses, poden costar al voltant de 15 euros al mes per a les persones més joves.

El procés comença després de la declaració legal de la mort, necessària encara que “no estigui del tot mort encara”, afegeix Cordeiro, referint-se als 10 o 20 minuts en què seria “recuperable” i que són claus per iniciar el procés de conservació. En aquest punt, el primer que cal fer amb el cos és refredar ràpidament, amb gel al començament i després amb gel sec, que té una temperatura més baixa. Comences quan comences la infusió, després veus que s'extreu la sang -això provoca danys a les cèl·lules i als vidres- s'introdueix un líquid crioconservant. A Europa, actualment hi ha alguns equips de resposta ràpida o ambulàncies –una de les visites a Madrid– quan es realitza la infusió i també el primer que cal fer és traslladar el cos fins a les instal·lacions de biostasi.

Mil euros per cervell

Un cop allà, comença la conservació final, per a la qual cosa cal portar el cos a la temperatura del nitrogen líquid, és a dir, à -196ºC, un procediment que pot trigar a assolir-se fins a dos dies. El baix preu del nitrogen fa intuir aquests experts que amb la popularització d'aquestes tècniques es podrà oferir un procés per mil euros per al cervell i cinc mil per a un cos sencer. Actualment a Rússia, per exemple, el procés costa 35.000 euros.

“Fa 60 anys, quan el cor d'una persona va deixar de bategar es va considerar morta, i després es va descobrir que es podia reanimar. I és que el mateix concepte de la mort ha anat evolucionant: ara resulta que encara que a algú no li funcioni el cor, encara és viu i podem reanimar-lo. Nosaltres creiem el mateix del cervell”, afegeix Cordeiro sobri el motiu pel qual pensen que les persones que estan a punt de ser declarades com a morts encara poden ser “biològicament recuperables”. A l'esperança que la ciència els torni a despertar.