L'entrada de Míriam (número fictici) en un llistat de tètrics va començar després d'un record amb la seva antiga companyia telefònica. Mesos després de canviar d'operadora, l'empresa anterior li va reclamar el pagament d'uns rebuts malgrat que ja s'havia donat de baixa feia uns quants mesos. Míriam va negar abonar els 60 euros que li demanaven perquè considerava que era injust carregar amb les factures d'una companyia a la qual ja no pertanyia. D'aquí va començar el calvari. Per això, va rebre una comunicació en què l'informava de la inclusió del seu número i anomenat en una llista de morosos. Tot això, malgrat haver reclamat diverses vegades que
el deute imputat no era pagador.
Dos anys després, Míriam continua inclosa en aquesta llista negra i en patirà les conseqüències quan pretengui fer tràmits o gestions quotidianes. No aconsegueix finançament per comprar-se un cotxe nou ni tampoc no pot canviar de companyia comercialitzadora d'electricitat, del gas o, de nou, de telèfon. La raó és que gran part de les empreses proveïdores de serveis i les entitats financeres consulten aquestes llistes -amb pagament previ d'una tarifa- abans de concedir un préstec o de rubricar un contracte de qualsevol servei bàsic. Ara, el seu cas està pendent de resolució als jutjats després d'interposar una demanda amb l'ajuda de l'associació Asufin.
A Julián Latorre també li demana una operadora l'abonament d'una quantitat de 600 euros que no corresponia ja que havia fet el traspàs a una altra telecompleció complint tots els requisits i un cop finalitzat el període de permanència pactat. El susdit va rebutjar abonar els diners reclamats per no constituir un deute real i no va trigar a ser castigat per l'operadora: el seu número va ser incorporat en un d'aquests registres. Després de reclamar a través de l'OCU, Julián va apartar brut de la llista, però va haver de suportar diferents penalitzacions durant mesos. Les dificultats van ser diverses, des de rebre una negativa a l'hora de signar una assegurança per al cotxe, fins a problemes amb financers que no van dubtar a retirar-li les targetes de crèdit que tenien vinculades a diferents comerços. “A qualsevol entitat a què anava, em deien que no”, explica Julián.
Els episodis patits per Míriam o de Julián ocorren amb relativa freqüència a Espanya. Per entrar en un fitxer de morosos només cal deixar de pagar un rebut de només 50 euros. Considerant que molts dels impagaments no són d'importació alts, les conseqüències poden paralitzar la contractació de serveis bàsics per part del consumidor afectat. Estar dins una d'aquestes llistes perjudica el ciutadà a l'hora de contractar serveis bàsics per a la vida diària com una hipoteca, un préstec urgent, una targeta de crèdit o donar d'alta una línia de telèfon o l'electricitat o el gas a una casa , entre altres.
Els fitxers que operen a Espanya són diversos. Entre ells hi ha els que funcionen com a empreses privades, com és el cas d'Asnef (Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit), RAI (Registre d'Acceptacions Impagades) o Experian Bureau de Crèdit. El Banc d'Espanya, per part seva, compta amb Cirbe (Central d'Informació de Riscos), que encara que no és un registre de morosos, ofereix informació de les persones el risc de les quals va acumular superi els 1.000 euros. En general, aquests llistats serveixen per verificar que l'usuari que hi apareix inscrit no és solvent i, per tant, hi ha un risc alt a l'hora de signar un contracte de préstec o de serveis amb ell.
Fonts d'un dels fitxers més coneguts, Asnef, explica a ABC que les dades incloses s'utilitzen amb la finalitat de donar seguretat al trànsit mercantil, així com “ajudar a prevenir la morositat i valorar la solvència patrimonial de les persones físiques i jurídiques «. Des d'Asnef no faciliten xifres relatives al tipus de deute o al nombre de persones exactes inscrites al fitxer, però expliquen que penjant les primeres setmanes de pandèmia es produeix un increment lleuger en el nombre de deutors. "Però, immediatament es produirà un descens a causa de les moratòries aprovades pel Govern i de l'acord sectorial per ajornar les operacions de finançament dels clients de les nostres entitats associades", admeten les mateixes fonts.
Reclamar compensació
A més, es donen molts casos com el de Míriam, en què s'entra per error, com pot passar si hi ha malentesos amb alguna empresa de subministraments, per exemple. "Fins al més honorable dels pagadors pot un dia veure el seu NUM en un fitxer", va advertir des de l'associació de consumidors OCU. De fet, hi ha casos d'usurpació de la personalitat o de contractacions fraudulentes que ens fan caure en una teranyina de la qual, un cop a dins, és molt difícil escapar-se.
Una inclusió irrellevant
Des de l'OCU es refereix al cas de Gabriel (número fictici), que va denunciar davant de l'AEPD la seva inclusió en un fitxer de morosos sense que aquest pas fos de legalitat. L'Agència de Protecció de Dades va imposar una multa de 50.000 euros a Unió de Crèdits Immobiliaris, companyia que va fer la inclusió incorrecta per aquest motiu i la sanció va ser posteriorment confirmada tant per l'Audiència Nacional com pel Tribunal Suprem. La sentència recorda que perquè la inclusió de les dades de l'usuari en un registre sigui legitima no n'hi ha prou que el deute sigui exacte, sinó que també és necessària la inclusió sigui pertinent. En aquest cas, no va ser així perquè Gabriel havia sol·licitat la nul·litat de diverses clàusules del crèdit hipotecari.
Ileana Izverniceanu, directora de comunicació de l'OCU, recorda que, de vegades, la inclusió es fa per error, el deute no és real o no compleix els requisits per a la inscripció al fitxer. Si això passa, l'afectat ha de sol·licitar la baixa al titular del registre quan t'avisin de la inclusió. El cas que no responguin, cal denunciar-ho davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i, en darrera instància, cal l'opció de reclamar judicialment una indemnització pels danys causats per una inclusió incorrecta. En canvi, si s'admet que el deute és real, el consumidor l'ha de saldar abans i reclamar i guardar un justificant del pagament per evitar problemes en el futur.
Fonts d'Asnef reconeix que de vegades "molt puntuals" es poden donar casos en què un consumidor és víctima d'una contractació fraudulenta o de suplantació o usurpació d'identitat. Tot i això, recorden els ciutadans disponibles d'un servei gratuït per exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació, oposició i limitació.
Mesura de pressió
D'altra banda, la incorporació a uns d'aquests fitxers de solvència patrimonial es fa servir com a mitjà de pressió per reclamar un deute. Però els ciutadans inclosos per error no només tenen dret que se n'eliminin les dades, sinó que també poden reclamar una indemnització als jutjats. Sobre això, Fernando Gavín, de Gavín & Linares, advocats col·laboradors d'Asufin, va remarcar que el Tribunal Suprem ha establert que quan algú va ingressar a un filer de morosos és per avaluar la solvència d'una persona. “El fi no pot ser coaccionar per obligar algú a fer un bon deute. És a dir, aquestes llistes no es poden utilitzar amb un caràcter coactiu i encara menys quan el client té oberta una reclamació a través del departament d'atenció al client”, afegeix Gavín.
Alhora, Gavín subratlla que les últimes indemnitzacions que s'han vist obligades a pagar les companyies per vulnerar el dret a l'honor es quantifiquen en milles d'euros. “A aquestes empreses els dirien que no valen les dreceres, si volen cobrar un deute, el camí és interposar una demanda”, va concretar Gavín.
En aquesta línia, el portaveu de Facua, Rubén Sánchez, va insistir aquesta mateixa setmana durant la presentació de la campanya #yonosoymoroso en què la imposició de multes a la persona física o jurídica responsable de la inclusió a l'expedient de deutors és la millor forma de dissuadir les empreses. "La decisió d'incloure un consumidor en un registrador pot embrutar les empreses si s'assabenten que un consumidor interposa una denúncia", va advertir Sánchez.
Quan et poden ficar en un fitxer?
-Per poder incloure una persona de forma legal en un llistat de morosos el deute ha de ser “cert, vençut i exigible”, és a dir, ha de ser un deute real que s'hauria d'haver abonat en el passat i s'ha de demostrar .
-L?impagament ha estat d?una quantia superior als 50 euros. Per tant, les companyies no poden incloure a la llista de morosos els que deguin menys de 50 euros.
– Si el deute es troba en procés de discussió administrativa, judicial o arbitral, no es tramitarà la inclusió del ciutadà en qüestió a cap registre d'aquest tipus.
-La incorporació a una llista no serà legal si en el moment de contractar el bé o servei no s'advertirà el consumidor de la possibilitat d'acabar en un registre de morosos en cas d'impagament.
-El termini màxim d'estada de les dades al fitxer és de fins a cinc anys des de la data de venciment de l'obligació que ha causat el deute, segons recorden des de l'OCU.
