Més de 30 hores de viatge -les que costa recórrer amb cotxe el camí que per a Sevilla de Polònia- realitzat per Óscar Cortés per trobar-se amb Victoria, la gestant del seu nadó que naixerà properament per maternitat subrogada. Juntament ha pogut dona, Valle, aquest sevillà va iniciar a Ucraïna fa uns mesos el procés per convertir en pares, conscient que enscriure el nadó com el seu fill no seria fàcil, però sense imaginar que esclataria una guerra que complicaria més la situació.
Amb punxada de roda inclosa, Óscar va poder arribar a Polònia fa uns dies, poc després que Victòria aconseguís passar la frontera i deixar enrere Ucraïna, no sense i remorsdiment per abandonar el seu país.
El primer ho va fer sol, ja que l'endometriosi de la seva dona, a més d'impedir-lo quedar embarassada, comporta unes dificultats també a l'hora de fer activitats fora del comú, com un viatge tan llarg. La segona contra tres dels seus quatre fills, de 2, 4 i 12 anys. L'alcalde, de 19, segueix a terres ucraïneses, tia la seva mare confia que els pròxims dies es reuneixi amb ells i estigui i fora de perill.
Transport fins a Polònia
Quan Óscar i Valle pugui contactar amb la dona que està embarassada del que serà el seu nadó no van dubtar a oferir-li tota la seva ajuda i recursos perquè pogués abandonar Ucraïna i posar-se fora de perill amb els seus fills. No obstant, Victoria no es va trobar fins que el seu marit -que ara lluita per defensar el seu país- li va demanar que se n'anés i s'emportés amb ella els petits. Óscar i Valle els van enviar diners, amb què puguin pagar els transports i arribar fins a Polònia. Un cop aquí, l'Óscar es va encarregar de buscar-los un allotjament i dotar-los de roba, menjar i altres productes bàsics perquè es puguin quedar al país el temps necessari, ja que ni es planta l'opció que vagin a Sevilla amb ell. “No puc arriscar-me que es posi de part i la nena neixi a Espanya”, reconeix, ja que la gestació subrogada aquí no seria vàlida, i per això el nadó seria filla de Victòria.
Aquesta situació s'aplica a totes les parelles espanyoles que estiguin pendents els propers mesos del naixement de nens per gestació subrogada a Ucraïna. Segons ha pogut saber aquest diari, hi ha al voltant de deu famílies d'Espanya que esperen els enllumenaments durant les properes setmanes. La clínica de reproducció BioTexCom, una de les principals que opera a Ucraïna, va calcular que només aquest mes hi haurà al voltant de 15 naixements de nens al seu departament espanyol -que inclou també les famílies argentines que recorren a la maternitat subrogada a Ucraïna-, explica Katerina Yanchenko, membre del personal d'aquest departament. En els mesos següents, afirma, el nombre serà inferior, encara que hi continuarà havent espanyols en aquesta situació.
El problema per a aquestes famílies rau que fora d'Ucraïna es deixa d'aplicar la legislació mitjançant la qual duguin a terme el contracte de la maternitat subrogada. A Espanya, “la gestació subrogada és nul·la de ple dret”, va explicar Clara Redondo, advocada experta en família del despatx Paloma Zabalgo. “En el cas de Polònia, estem davant de les mateixes circumstàncies”, concreta.
"Es deixa d'aplicar la llei sobre la qual es va construir tota la relació jurídica", apunta Ana Miramontes, advocada especialitzada en gestació subrogada. A Espanya, diu, “l'única filiació seria la materna pel part”.
“La meva advocada m'ha dit que Espanya és el pitjor lloc on podem anar-hi, que no se m'allunya perquè estem perseguits. Les seves preguntes ideològiques”, explica Óscar, que assegura que creu que Polònia és el millor lloc perquè Victòria continuï amb el seu embaràs. Encara que la gestant està convençuda que no donar a llum fins a la setmana 40 -per l'experiència d'haver tingut ja quatre fills-, en cas que el part s'avanci, aquest sevillà confia que el procés per registrar el nen com el seu fill serà més fàcil si Victòria es queda permanentment al país. “M'estic deixant assessorar i prenent les decisions segons vénen les coses. La meva advocada m'ha dit si ens podem permetre que es quedi a Polònia, ho fem, i en el moment del part em dirà on anar”, afirma, encara que assegura que la lletrada li ha demanat que no ho comparteixi amb els mitjans, per això eviteu dir de quin lloc es tracta.
A prop d'Ucraïna
Victòria, afirma Óscar, està a gust a Polònia, encara que ho estarà més quan per fi pugui reunir-se amb la seva filla gran. “Quan arribi a la frontera anirem a buscar-la i jo em quedaré fins que contrem algun allotjament on estiguin tots còmodes, perquè on són ara no hi caben”, assevera aquest sevillà. Deixar Ucraïna, a més, no va ser fàcil per a ella, però quan els bombardejos i les sirenes van passar a ser constants, vaig sentir que no li va quedar més remei, encara que té la intenció de tornar tan aviat com es pugui. Des de Polònia serà més fàcil complir aquesta promesa.
Aliona -la dona ucraïnesa que porta al venus el futur fill de Joaquim Auqué i Cristina Roigé- donarà a llum en vuit setmanes, en el cas que compleixi les 40 setmanes d'embaràs i no es posi de part abans. De moment, continua refugiada a casa seva a Ucraïna, amb la seva família, a qui no vol abandonar. “Aquí se sent segura i té refugi i menjar. I, per descomptat, té llibertat per fer el que vulgui”, explica aquesta parella de Reus (Tarragona), que no pot evitar viure des de lluny amb molta incertesa d'aquesta situació.
“Se m'han passat mil opcions pel cap. Fins i tot entrar jo a Ucraïna per poder estar amb ella”, encoratja Cristina, que va remarcar que per a ells, Aliona, com es diu la gestant, ja és part de la família. “No em preocupa només la meva futura filla, també em preocupen tant ella com els seus pares”, sentencia. La decisió, assumida, depèn únicament de la dona ucraïnesa: “Nosaltres li hem ofert mil opcions, però és el que ella vol i cal respectar-ho. A més, no és en una de les zones més perilloses i ara mateix moure's seria fins i tot més arriscat”, apunta Joaquim.
Joaquim i Cristina posen amb el carret de la seva filla – ABC
Cristina i Joaquim ja estarien en kyiv preparant l'arribada del nadó si la guerra no hagués esclatat. Estan preparats per al seu naixement: tenen el carret, la roba i molts altres accessoris que la nena farà servir des del primer instant que arribi al món. Però un dia d'avui desconeixen si quan arribi aquest moment, s'hi podrà ajuntar o continuaran vivint-ho des de la distància. Per si de cas, saben que Aliona tindrà cura de la nena. “Si això es prolonga, ens ha dit que atendrà la nena com si fos la seva filla fins que puguem anar nosaltres cap allà o puguin viatjar ella i el nadó. Depèn de l'estat on es trobi”, explica la parella des de Tarragona.
Tot i que tots dos lamenten que els costa dormir a les nits sense saber què serà d'Aliona l'endemà, són conscients que no poden fer més que esperar que s'aproximi la data de part per, segons la situació de la guerra, prendre una decisió. “L'únic que podem fer de moment és confiar-hi i que segueixi estat bé”, va remarcar.
De fet, va explicar Katerina Yanchenko, de BioTexCom, només a la seva clínica hi ha al voltant de 600 dones ucraïneses embarassades per maternitat subrogada i 30 nadons que ja han nascut i que es troben en refugis amb mainaderes que en tenen cura. Entre aquests nens no hi ha fills d'espanyols, assegura, ja que els dos únics que han nascut els últims dies ja es troben amb els pares, que van viatjar fins a Ucraïna després dels naixements.
