SEGUIR
De la importància que l'Aliança protegeixi la veïna Polònia amb Ucraïna adona que hagi enviat a reforçar la frontera a la unitat nord-americana que va evacuar l'Afganistan al final més crític, la 82 Divisió Aerotransportada, i que el seu front sigui el últim heroi que va patir la rampa de l?últim avió que va partir de l?aeroport de Kabul, el general de dues estrelles Chris Donahue. Com per no sense assegurances.
“Som el confí de l'OTAN”, resumeix amb orgull benefactor Szymon, polonès, que divendres a la matinada va sortir de Radom, una ciutat al sud de Varsòvia, per conduir-ne quatre fins al pas de Khrebenno i portar la senyora Kotelu, ucraïnesa , per reunir-se amb
la seva néta Anastasia, de 24 anys, i la seva biznieta Kristine, de només tres, que surten de la zona de guerra. L'espera a la vora de la barrera es fa angoixant ia la senyora Kotelu s'atropellen irreproduïbles maldictions a Vladimir Putin i les llàgrimes, vingui una cigarreta darrere l'altra, encara que s'aguanta el que faci falta amb l'aplom que se sap fora de perill. Amb la que cau, això no té preu.
Si sent que la diplomàcia no té remei, Polònia es prepara per rebre en aquesta crisi fins a un milió d'ucraïnesos, segons càlculs del govern ultraconservador d'Andrzej Duda, que ja ha disposat nou centres d'acollida a municipis de primera línia, on està S'ofereixen llits, aliments, assistència mèdica i informació per a qui ho necessiti. Aquest divendres, en algunes cruïlles, Medyka i per moments al de Dorohus, s'acumulen embussos de cent quilòmetres de vehicles. Res malament tanta bona voluntat per a unes autoritats que la tardor passada van estremir les costures d'Occident tornant els refugiats sirians i iraquians que, això sí, l'incòmode veí bielorús havia empès artificialment per intentar provocar un curtcircuit europeu que, d'alguna manera, era el preludi daquest. El Kremlin, ja es va dir llavors, sempre va estar darrere d'aquella envestida.
Èxode de la població ucraïnesa
èxode de
la població ucraïnesa
Temps de blanc i negre
A Polònia el que arriben des d'ahir són famílies trencades. Dones i nens, sense els seus marits i sense els seus pares, a causa de l'ordre de Kíev, del seu president Volodimir Zelenski, que permanent al país tots els homes en edat de combatre, exactament els d'entre 18 i 60 anys. Una instrucció que retrotreu de forma instintiva el blanc i negre de la II Guerra Mundial i que està al fons del plor una mica avergonyit –no estripat encara, el xoc no permet deixar anar les emocions– de les esposes que fugen carregades de maletes i de les poques joguines que han pogut agafar.
A la seva entrada a terra polonès, que també era ahir en autobusos de línia regular, així hi ha les coses, a elles els estan esperant directament familiars. Com Anastasia la seva àvia, senyora Kotelu, que fa molts anys s'hi va instal·lar i va acollir un establiment de massatges. Ella és una dels milions d'immigrants ucraïnesos, blancs, cristians, benvinguda que, tot cal dir-ho, ocupada en bona part les feines domèstiques i no qualificades del país, i que van optar per aquesta sortida sobretot a partir del 2014, quan es annexa Rússia per les bones a la península de Crimea. Ja vaig sentir moltes que les ambicions imperialistes de Moscou només van poder anar a més i que començava a ser convenient garantida la llibertat, tan apreciada, que Varsòvia va facilitar eximint-los des de llavors de visat per viatjar. Al marge, ahir no deixava de cridar l'atenció que en aquest pas de Khrebenno haurien recalat turismes amb matrícules de Letònia, Lituània, la República Txeca o fins i tot del sud d'Alemanya. Tan gran és la diàspora ucraïnesa. El que calgui per allunyar-los del camp de batalla.
Aquesta relació de veïnatge no va ser així tot el temps, molt enrere queda la massacre de polonesos a mans ucraïneses dels anys 40, però un adversari comú de la magnitud de Putin dilueix diferències del passat. Com a mostra, Szymon, que ha acompanyat la senyora Kotelu en una tessitura tan difícil, rasa que gairebé se sent un ucraïnès mà i que, de ser a aquest costat no té cap dubte de posar-se a defensar el territori. “Però poden venir aquí, seguretat i acolliment –reitera–, que som la darrera frontera de la NATO”.
