S'abordarà la guerra a Ucraïna, les repercussions socials i econòmiques del conflicte, la crisi energètica i les mesures urgents que intentarà proposar la Comissió Europea per evitar que aquests problemes acabin afectant la ciutadania així com l'estabilitat política de la Vint-i-set dimecres. I ho faran en el marc del debat de l'Estat de la Unió 2022 (SOTEU), en què els eurodiputats debatran demà a Estrasburg els desafiaments més urgents de la UE amb la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen al capdavant. Es tracta d'una sessió plenària molt interessant que va començar aquest matí amb la intervenció de la primera ministra finlandesa Sanna Marin -no perquè s'hagi fet famós darrerament a causa de temes que tenen poc o res a veure amb política-, sinó perquè Finlàndia és un país que compara més de mil quilòmetres de frontera amb Rússia i que ha de formalitzar la petició d'intrusió a l'OTAN, acaba en la seva neutralitat històrica. Marin va demanar fer front al xantatge energètic de Rússia i va assegurar que “la força més gran” dels Vint-i-set resideix en la seva unitat, la qual és “ara més necessària que mai”. Notícia Relacionada estàndard No L'altra carta energètica de Putin, qüestionar la seva influència mundial «pot ocasionar una crisi més gran» Alexia Columba Jerez Amb la tecnologia de Rosatom en la construcció de centrals elèctriques flotants i el domini dels subministraments, Rússia desestabilitza la Unió Europea Les mesures en tema energètic que prengui Von der Leyen al SOTEU, “dependran de la llunyania que vulgui arribar i de la molt o poc que vulgui prémer els Estats membres. Potser aprofiteu per llançar el desafiament i llavors els toqueu a aquests anar darrere”, va avançar Jaume Duch, portaveu i director general de comunicació del Parlament Europeu. A més, es tracta d'un debat que arriba just després de l'estiu i, sobretot, d'un any políticament dens. “És un debat una mica especial. Em recorda el debat de l?Estat de la Unió 2015 quan vam haver d?afrontar la crisi dels refugiats sirians. El 2021, va estar centrat a l'Afganistan i el Parlament va tenir menys a dir. Aquest any és molt diferent”, va dir el portaveu parlamentari. “Quan hi ha crisi, la pateixen els governs de cada país, no les institucions europees. El nostre juguem no perdre aquest tren. Si es prenen mesures energètiques, que no energètiques, es guardarà la imatge de la UE com a salvaguarda de tots els assumptes que els països no poden resoldre”, va sentenciar Duch. Suport de la UE a Ucraïna El 6 de setembre passat va començar una doble contraofensiva ucraïnesa al nord-est i al sud del país. Fins ara, “Rússia només esperava la del sud, cosa que ha provocat una ruptura abrupta del front en haver de retirar les seves tropes perquè no quedin envoltades. No és res més que un replegament tàctic, una retirada desordenada. Tot i que continuaran explotant aquesta victòria inicial, ia potència de foc russa continua sent molt més gran que la ucraïnesa”, va precisar el portaveu parlamentari. Tot i així, fonts de la Comissió Europea van revelar aquest dimarts al matí als mitjans espanyols que Moscou ha esgotat pràcticament totes les seves municions de precisió a causa de la seva manera de fer la guerra “a l'antiga” amb bombardejos cecs, cruels i destructius, però no efectiu. “Rússia espera que les democràcies flaquegin. Tot i això, Europa no flaquejarà. El que està passant en el terreny militar no s'ho esperava ningú i demostra com està de ben fundada la nostra estratègia”, declara la Comissió. “El més important és seguir amb el suport militar i fins i tot reforçar-lo. No crec que facin falta armes més excedents, sinó la capacitat logística suficient per mantindre la guerra per part seva”, van apuntar les mateixes fonts. Actualment, hi ha un paquet d'ajuda militar en un curs per valor de 2.600 milions d'euros previst per a la UE a Kyiv a través del Fons Europeu de la Pau. A la pregunta de fins on està disposada la Unió Europea a arribar amb la seva ajuda, no descarten recolzar el president Zelenski en cas que la seva pretensió final sigui recuperar fronteres anteriors a les del 24 de febrer, és a dir, fer-se també amb el Donbass i Crimea: “Ajudem a repel·lir una invasió, però ells decideixen fins on. No els direm què fer”, van respondre. Fora del camp de batalla, “afeblir una economia porta el seu temps. Les sancions econòmiques estan arribant a sectors clau de l'economia russa com el transport o l'alta tecnologia, així com la caiguda de les rendes petrolíferes i gasistes”. Els russos han patit pèrdues de fins al 50% de les seves capacitats des de l'inici de la guerra i més de milers d'empreses occidentals instal·lades a Rússia han aturat les seves operacions, fet que suposa el 40% del PIB Comissió Europea Segons dades d'aquesta mateixa font , els russos han patit pèrdues de fins al 50% de les capacitats des del passat el 24 de febrer passat: el 45% de la tecnologia emprada per Moscou, la subministrada Europa i el 21%, Estats Units, així com dos terços de els seus avions civils. Així mateix, més de mil empreses occidentals instal·lades a Rússia han paralitzat les seves operacions, on suposen reduir el 40% del PIB. La meitat dels jaciments de gas i petroli també es troben en fase d'esgotament i no tenen client alternatiu. En definitiva, el pressupost rus està entrant en dèficit quan era superavitari. Per això, per a la UE, “està clar que les sancions estan afectant efecte”. MÉS INFORMACIÓ notícia No La UE restringeix l'obtenció de visats als russos, però no ho prohibeix del tot En aquest sentit, ahir dilluns, l'alt representant de la Unió Europea a Afers Exteriors, Josep Borrell, va destacar l'avenç de la contraofensiva de kyiv Després de dialogar amb el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dimitro Kuleba: “La nostra estratègia funciona: ajudar Ucraïna a contraatacar, pressionar Rússia amb sancions i recolzar els socis a tot el món”, va escriure en xarxes socials el cap de la diplomàcia europea.
