SEGUIR
La quarta ronda de converses iniciades dilluns entre les delegacions russa i ucraïnesa per intentar acordar un cessament de les hostilitats va reprendre dimarts per videoconferència. Les posicions apareixen aparentment irreconciliables i els bombardejos no donen treva. Tot i això, en les últimes hores, els funcionaris pròxims als negociadors parlen de certa “aproximació”.
De moment, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va confirmar dimarts en una trobada telemàtica amb alts comandaments militars de l'Aliança Atlàntica que el seu país haurà de renunciar a integrar-se al bloc. “Ha quedat clar que Ucraïna no és membre de l’OTAN. Escolta'ns. Som gent comprensiva. Durant anys hem sentit que les portes estaven suposadament obertes, però ja hem vist que no hi podem entrar”, va lamentar.
Alhora, el cap de l'Estat ucraïnès es va alegrar que “la nostra gent va dir començar a intentar això i confiar en les pròpies forces i en l'ajuda dels nostres socis”. Zelenski va demanar una vegada més ajuda militar a l'OTAN i va deplorar que l'organització segueixi "posant però" l'establiment d'una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna per evitar que les forces russes segueixin disparant míssils i bombardejant les aeronaus. Va assegurar que l'atlàntic bloquejat "sembla que ha quedat hipnotitzat per l'agressió russa".
Sobre això, Zelenski va declarar que “escoltem arguments dient que la Tercera Guerra Mundial podria si la NATO tanca el seu espai als avions russos. Per això no s'ha creat una zona aèria humanitària sobre Ucraïna; per això, els russos poden bombardejar ciutats, hospitals i escoles”. En no ser a l'Aliança, “no demanem que l'article 5 del Tractat de l'OTAN (…), però sí que faltaria crear nous formats d'interacció”. Va subratllar aquesta necessitat, ja que els avions i míssils russos podrien volar cap a Occident, i va registrar que Rússia “ha atacat amb míssils a 20 quilòmetres de les fronteres de l'OTAN i els seus drones ja han arribat”.
Crimea, Donetsk i Lugansk
El principal negociador ucraïnès, Mikhail Podoliak, va insistir en el començament de les converses que el seu país “no farà concessions relatives a la seva integritat territorial”, volent deixar clar que, com venia exigint Moscou, kyiv no reconeixerà Crimea com a russa ni les repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk com a estats independents. Molt menys els territoris ukranians ocupats per les tropes russes durant aquesta campanya, entre ells la província de Jerson i la franja que uneix Donetsk amb Crimea.
Podoliak va dir que el que és prioritari passa ara per “acordar un alto el foc i la retirada de les tropes russes d'Ucraïna”. I aquí la qüestió no serà fàcil, ja que caldrà determinar quines zones l'Exèrcit rus ha de deixar lliure. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir dimarts que “encara és prematur fer un pronòstic” sud el possible resultat de la sèrie de contactes i sobre la data del final de les negociacions.
Per la seva banda, Oleksii Arestovich, conseller de la Presidència ucraïnesa, va anunciar que “com a molt tard al maig hauríem de molt probable arribar a acord de pau, o potser molt més ràpid”. El representant de Rússia davant l'ONU, Vasili Nebenzia, va formular les condicions de Rússia per a Ucraïna: desmilitarització (descartar les armes ofensives), desnazificació (prohibició de les organitzacions neonazis), va garantir que Ucraïna no serà una amenaça per a Rússia i renunciar-ne una part de l'OTAN. Nebenzia aquesta vegada no va dir res de Crimea i Donbass, que, al marge que kyiv les reconegui o no, continuaran mantenint el seu estatus actual fora del control de kyiv.
