Un viatge solidari des d'Espanya per ajudar els afectats per la invasió de Rússia a Ucraïna. Divendres passat 18 de març va sortir de Barcelona una caravana de 12 furgonetes amb l'objectiu d'anar a rescatar refugiats ucraïnesos.
ABC ha parlat amb un dels líders del projecte, que és alhora un dels directius de Volkswagen i de Seat, empreses que els van cedir els vehicles per al periple.
Diu que la idea va sorgir quan una nit per televisió va veure les màfies que s'estaven formant amb el trànsit de refugiats. “S'han creat xarxes mafioses. S'aprofiten dels desperats, que puren l'última cosa que els queda de diners i paguen un bitllet d'autobús amb destinació a Alemanya, o això fan to create.
Hope un futur better i acaben tirats a la carretera.»
En comentar la situació esgarrifosa amb amics van concloure amb la idea d'anar ells mateixos a buscar les víctimes de la guerra. Però el que va concebre com un pla entre amics, va acabar convertint en un grup de més de 50 persones disposades a començar tots a atendre els que els necessitaven. Un procés de recollida daliments i donacions i en veure que la idea creixia, la Fundació del Reial Club de Pol de Barcelona, va decidir col·laborar i fer-se càrrec del fons. Entre tots els voluntaris, se seleccionaran 25 persones: un metge, un caseller, backs amb coneixements d'ucraïnès, mecànics… un equip complet. Divendres a les sis del matí estava tot llest per emprendre la ruta: 25 persones, 12 cotxes i 5 tones de productes recaptats d'ajuda humanitària. El destí era Bratislava, amb una parada a Hongria per passar la nit.
La magnitud del projecte va requerir enfocar-lo d'una manera molt administrativa, “com si l'hagués organitzat una empresa”, segons va relatar el conseller de Seat. En base a això, tenen tres requisits clars. El primer, que el material recaptat es lliurés a una entitat oficial de manera autoritzada. Per això, el Consolat de Barcelona es va posar en contacte amb l'Ambaixada d'Ucraïna a Bratislava, assegurant-ne així el bon ús. El segon requisit era que, de la mateixa manera, els refugiats que recollissin van ser lliurats de manera oficial i havien de dependre de cadascun la decisió de viatjar a Espanya. La PrÃpia Ambaixada els va assegurar que tindrien cinquanta refugiats interessats a traslladar-se. La condició última, evident, serà que els refugiats a Espanya hagin de ser emparats per una organització jurídica de què es farà càrrec la càrrega.
Després de vint hores de conducció van arribar a Bratislava i van quedar complicacions. Tal com van acordar, van descarregar les cinc tones de productes humanitaris, però l'Ambaixada per la seva banda no tenia ni un sol refugiat preparat per als cotxes. «Es fan amb el material humanitari per enviar-lo a les zones de guerra però es desentenen de la cura i la gestió de les persones, una mesura de pressió per als països europeus» ens explica el promotor del periple. Tot i la incertesa del moment l'equip estava molt motivat, sabia què havia anat. “L'ambaixada podia fallar, però nosaltres no. El nostre objectiu era portar-los”, va confirmar.
Gràcies a l'esforç ia la col·laboració de tots, van trobar un centre de refugiats a Jawor, a poble de Polònia, a quatre-cents quilòmetres d'on es van trobar. Van contactar amb l'alcalde del poble i van garantir que mentre ells s'hi desplaçaven, ell organitzaria les famílies i grups interessats a fugir a Espanya de manera oficial.
Els conductors, cansats després de tantes hores a la carretera, havien planejat passar la nit a Polònia per descansar i reprendre el viatge l'endemà al matí. Tot i això, els avions van tornar a canviar.
ABC ha parlat amb una altra de les persones que integrava la caravana, que va relatar que “feia un fred horrible, i així que vam entrar amb els cotxes per la porta del centre, allà estaven totes les famílies a la intempèrie gèlida, esperant-nos”. L'opció de passar la nit es décartar, era inadmissible deixar els impacients tota la nit esperant que els conductors quedin.
El procés requeria una logística de distribució, formació de grups per famílies, atribuir-los els diferents cotxes… i “no va ser gens fàcil des del punt de vista emocional”. explica el líder del projecte. “Tot i que al centre hi havia centenars de refugiats, va ser sorprenent que només trenta-tres estaven interessats a marxar” ens expliquen. I és que havien aconseguit establir-se en un refugi, temporal però segur, i la por al canvi i la desconfiança els pesaven massa.
A les unces de la nit, ja organitzats, trenta-tres refugiats, les seves pertinences, dos gossos i un gat, pujaven als cotxes llestos per posar rumb a casa. Un pare vidu amb els seus sis fills; una família de tres germanes i la seva mare que en el trajecte amb tren de fugida d'Ucraïna van acollir una altra jove de pares militars, motiu pel qual havia quedat sola davant el desastre de la guerra; una parella de pares que en aquell mateix tren van perdre de vista les seves dues filles; joves i senyores grans viatjant sols i nens, la innocència dels quals ajuda els pares a superar el calvari amb una mica d'esperança. Cap no parlava anglès, i per descomptat que tampoc espanyol, però la comunicació en temps complexos aconsegueix de qualsevol manera.
Imatge dels refugiats que viatgen a Espanya
El viatge de tornada va durar un dia sencer, més de vint hores en què els refugiats ucraïnesos no feien més que dormir, segons el que expliquen els promotors de la caravana. Molts preferien no baixar ni tan sols a estirar les cames a les parades de reposició de benzina. Els membres del grup diuen que “no va ser fins que els més petits van activar la seva energia, que van incitar el restaurant a sortir a prendre l'aire”.
La intenció era assentar els refugiats en un centre d'acollida habilitat per l'Ajuntament de Barcelona a la Fira de Barcelona, una organització firal de dos edificis de gran capacitat. Amb tot, la situació que els esperava era caòtica, l'establiment estava desbordat. Així mateix, el grup havia augmentat que durant el trajecte s'hi va sumar una família d'ucraïnesos que van escapar a Espanya buscant un refugi.
De nou, l'equip proposa un pla B. Van aconseguir contactar a través de la fundació Acció Familiar Barcelona, amb l'organització catòlica Càritas, que ha habilitat a Vic, un municipi a Catalunya, habitatges per atendre persones refugiades d'Ucraïna. Les monges estaven esperant l'arribada de la caravana de la manera més humil i afectuosa.
Després de 4.300 quilòmetres en tres dies, 45 hores de conducció continuades i deu països pel mig; l'equip va arribar ha conegut el destí diumenge a les vuit del vespre amb el seu objectiu complert. Els refugiats foren calorosament rebuts i distribuïts entre les cases d'acollida de les Germanetes dels Pobres i les Germanes Josefines de la Caritat. “És clar, ells no sabien on anaven, jo crec que fins que no van veure l'afecte i la pau que transmetien les monges, no van sentir una mica d'alleujament”, explica el promotor de la caravana.
Molts van quedar sorpresos de la bondat de la gent que ho havia deixat tot per sortir ha estat capaç de rescatar. Un dels participants del periple, el nostre compte “preguntaven m'if the anàvem a treure els passaports”. Al que ella els responia que ara estaven en un país en pau, i que quedarien ben atesos. Tot i el calvari que els espera ara, tots i cadascun dels refugiats van quedar summament agraïts.
Els integrants confirmen que aquesta expedició ha estat “de prova”. Asseguren que ha sobrat diners, i que estan disposats a tornar per ajudar més refugiats encara que aquesta vegada amb autocars. Recalquen l'afecte i la bondat de la gent que malgrat les complicacions i els obstacles l'actitud de les persones és inderrumbable quan la finalitat és ajudar.
