SEGUIR
L'ajuda humanitària proveïda pel Govern per als campaments de població refugiada sahrauí va minvar un 13,76% el 2018 -l'any en què Pedro Sánchez va arribar a Moncloa-, per caure fins als 5,64 milions des dels 6,54 milions de euros del 2017, segons les dades de trameses per Moncloa al Congrés l'abril del 2021.
Això va ser invertir en bona part l'esforç fet pel gabinet de Mariano Rajoy el 2017, mentre que el finançament dedicat per l'Estat a aquest col·lectiu va créixer un 20,6% per assolir els 6,54 milions esmentats, des dels 5,19 milions del 2016.
La tisorada de 2018 no va ser aïllada ja que aquestes ajudes van tornar a minvar el 2019, encara que aquesta
vegada força menys, un 2 per cent, i van quedar en 5,53 milions. De nou va tornar a encongir el 2020, un 4%, per situar-se en 5,3 milions. Ha passat molt de temps des que és probable que el Pla Director de la Cooperació Espanyola mantingui els programes d'ajuda humanitària per a la població refugiada sahrauí durant el període 2018-2021.
No en va, l'ajuda internacional que va rebre els refugiats sahrauís ha anat caient de manera important durant els darrers anys. D'una banda, per l'esgotament dels donants davant de la cronificació de la crisi. També per l'aparició de situacions humanitàries greus en altres parts del món. Segons l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), les aportacions externes no cobreixen les necessitats dels campaments sahrauís.
Descompte “general”
L?entrega de les ciutats xifres del Govern al Congrés va ser la resposta a unes preguntes escrites registrades pel diputat d?EH Bildu Jon Iñarritu. A més de demanar el llistat d'ajuts destinats per l'Executiu a cooperació internacional al Sàhara Occidental, aquest parlamentari va voler saber que ajuts i projectes previstos no van ser materialitzats amb data, destinataris i el motiu que no s'executessin. No obstant, sobre aquesta darrera part, el Govern no va remetre informació.
El gruix de la cooperació de l'Estat amb la població sahrauí és ajut humanitari que es canalitza a través de l'Oficina d'Acció Humanitària de l'AECID. El Govern justifica les retallades del 2018 i el 2019 en “una reducció del pressupost general” d'aquesta entitat i “de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament en conjunt”. "No només es tractarà d'una reducció de les partides destinades a ajuda humanitària per a refugiats sahrauís", subratllen fonts diplomàtiques.
A partir del 2020, l'achacà ha assenyalat que «ONGs habituals en aquest context humanitari» no van concórrer a la convocatòria de subvencions d'AECID, encara que refusen detallar característiques per no «delatar-les». “Pot ser perquè estiguessin en altres (convocatòries) i s'haguessin quedat sense capacitat per atendre aquesta. Res reprotxable però els diners estaven a la seva disposició i ningú va concórrer per executar projectes”, justifiquen.
L'augment a què fan referència aquestes fonts és pràcticament el mateix que l'AECID s'havia executat el 2019: una mica més de 5,5 milions. Tot i això, les citades fonts destaquen que aquesta xifra suposava elevar “notablement” la previsió de despesa en acció humanitària perquè el Govern era “conscient de la necessitat de reforçar el suport a aquest context humanitari concret”.
«Fort compromís»
Les xifres del 2021 no han estat publicades oficialment però el Govern assegura que va patir “de forma molt important” i va assolir els 7.6 milions tant en pressupost com en execució (del 100%). Aquesta xifra suposaria una pujada del 43,3%. També assenyala que per a aquest 2022 espera “un lleuger augment” de les ajudes i treu pit que Espanya és “el primer donant europeu” per als campaments sahrauís, cosa que demostra “un fort compromís”.
L'ajuda humanitària que l'AECID va destinar als sahrauís està destinada íntegrament als campaments de refugiats ja que aquesta institució no realitza cap activitat al Sàhara Occidental. Els campaments esmentats són al sud d'Algèria, al sud-oest del desert del Sàhara d'aquest país, i el suport financer està destinat a proporcionar ajuda alimentària, suport nutricional, atenció mèdica, assistència o protecció internacional als refugiats, amb l'objectiu millorar les condicions de vida.
Una part de les ajudes també s'adreça als serveis de seguretat per als actors humanitaris dels adolescents dels riscos existents per a aquests treballadors així com promoure el seu aprenentatge del castellà. La situació d'aquests refugiats sahrauís s'ha deteriorat de manera generalitzada els darrers anys. L'última enquesta d'ACNUR (2019) detecta “un empitjorament significatiu a la malnutrició aguda global” dels nens.
