SEGUIR
- El Mètode Smith
- Habitatge 528
- Traducció
Com a Rita Barberá, m'agrada molt el Claridge's de Londres. L'alcaldessa de València s'hi va allotjar a càrrec de l'Ajuntament. No li agradaven les “cutreries”. Era una de les dades de l'anomenat 'Ritaleaks'. El cas es va arxivar per a escàndol dels que no van entendre que Barberá no estigués pringada a totes les corrupteles. La meva altra dada favorita eren els bitllets d'avió a Santiago per anar al funeral de Fraga. Bitllet del darrere de 967,22 i 931,22 euros. Des de València, val, però petits preus. Tampoc que passin kiwis grocs.
Va llegir a 'El País' un fragment de 'Yolanda Díaz. La dama vermella' (Edicions B), de Manuel Sánchez i Alexis Romero. El títol del llibre sobre la ministra de l'estrany
prestigi provoca'm estirar Lope de Vega. Em desvio una mica. Finea, la dama boba de l'obra, és una dona la intel·ligència de la qual no desperta pels sistemes pedagògics tradicionals, sinó quan coneix l'amor. A veure si les nostres absurdes lleis educatives, tan pendents de les emocions, no pretendran això. Tant de bo Sánchez parlant a Abascal al Congrés de la idea neoplatònica sòbria la capacitat de l'amor per obrir la comprensió.
Del que he llegit, allò que més m'interessa est la part de mare amantíssima. “La distància amb la seva filla Carmela li passa factura i l'erosió… Molts dies, quan acabava la jornada al Congrés, se n'anava directament a l'aeroport, cap a les vuit del vespre, agafava un avió i es plantava a Santiago. Des d'allà, ben entrada la nit, se n'anava amb cotxe al seu Ferrol natal, a casa seva, i es ficava al llit el costat de Carmela to sleep a comfortable però lleuger somni, perquè poques hores després havia d'estar a Santiago per agafar un vol de Tornada a Madrid…». Tot i la seva fortalesa, aquesta pràctica va despertar la preocupació dels seus companys i amics. Quina gastada. És igual. “Ho he parit jo. És el meu fill”, diu Rosa Benito veient la reina d'Anglaterra del braç del seu fill Andreu.
Encara que, com Miguel Espinosa deixa caure a 'La lletja burgesia', els Animaux també estimen els seus fills. El que és pròpiament humà és estimar els pares.
