SEGUIR
Un dels retrets que des de l'oposició s'ha fet contra el president Vladímir Putin és que, des del començament de la invasió d'Ucraïna, no s'ha prodigat gaire en companyia d'altres líders internacionals, tret de les trucades telefòniques de directents com el president anglès , Emmanuel Macron o el canceller alemany, Olaf Scholz. I això mentre el seu enemic número u, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, manté pràcticament un diari de videoconferències amb mig món.
Però el Kremlin sembla haver decidit solucionar aquesta situació i ha preparat una agenda de viatges, trobades i converses telefòniques de Putin amb els col·legues d'alguns països. Ahir, sense anar més lluny, el president rus va conversar per telèfon amb el seu homòleg brasiler, Jair Bolsonaro, per tractar el problema de la seguretat alimentària a nivell global, que ha vist compromès a causa de la guerra a Ucraïna.
Segons el servei de presa de la Presidència russa, Rússia ha promès al Brasil subministraments fertilitzants i enfortir l'“associació estratègica” entre els dos països.
Avui dimarts, Putin sortirà de Rússia per primera vegada des que van atacar Ucraïna. El seu darrer viatge a l'estranger va tenir lloc al començament de febrer, quan va anar a l'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín i va ser rebut per Xi Jinping. El viatge que comença avui serà a Tadjikistan, vell aliat de Rússia, per trobar-se amb el seu homòleg tadjiko, Emomali Rajmón, segons ha informat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Tractaran temes bilaterals i la situació al veí Afganistan, cosa que preocupa molt els tadjiks. Putin intentarà calmar Rajmón assegurant que Moscou manté actualment moltes relacions amb els talibans, això al voltant de per primera vegada una delegació al recent Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg (SPIEF).
Després del seu pas per Dushanbé, la capital de Tadjikistan, dimecres Putin es traslladarà a Asjabad (Turkmenistan), a més rebrà el seu jove homòleg turcman, Serdar Berdimujamedov, que va ser a Moscou el 10 de juny passat. Tots dos països han mantingut unes relacions més aviat fredes en els darrers anys, però ara semblen cridades a màjorar. El fort autoritarisme turcman sembla agradar a Moscou. L'actual president de Turkmenistan, de 40 anys i “elegit” a les passades eleccions del 12 de març, és el fill de l'expresident del país, el dictador Gurbangulí Berdimujamedov. A Asjabad, Putin també participarà en una cimera dels riberencs del mar Caspi (Azerbaidjan, Iran, Kazakhstan, Rússia, Turkmenistan i Uzbekistan).
Ja de tornada a Rússia, Putin rebrà el president indonesi, Joko Widodo, que arribarà d'Ucraïna i ha instaurat a l'inici de converses per aturar la guerra. Widodo mantindrà també converses amb Zelenski a kyiv. El president indonesi, per cert, va convidar ahir el màxim directe rus a anar a la cimera del G20, que se celebrarà a l'illa de Bali entre els dies 15 i 16 de novembre.
L'assessor de la Presidència russa, Iuri Ushakov, va dir ahir que “rebem la invitació oficial (…) i vam respondre positivament dient que estem interessats a participar-hi”. Preguntat si Putin acudirà de forma presencial a Bali, Ushakov va respondre que “encara queda molt de temps (…) espero que la pandèmia permeti que aquest esdeveniment se celebri en persona”. Segons les seves paraules, “valorem molt la invitació de Widodo als indonesis s'han vist sotmesos a una forta pressió per part dels països occidentals” ha provocat la guerra a Ucraïna.
Dissabte passat, Putin es va reunir a Sant Petersburg amb el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, a qui promet reforçar amb coets, avions i fins i tot caps nuclears per fer front a un hipotètic atac de l'OTAN. La reunió s'hauria d'haver celebrat a Bielorússia, però traslladada a l'antiga capital imperial russa.
Així que és probable que en definitiva el president rus acabi viatjant al país veí. Abans vol estar segur que Lukaixenko li serà completament lleial, acceptant la idea de crear un estat unitari, en aquest cas haurà d'enviar les seves tropes a lluitar també a Ucraïna per, en cas que kyiv es descarrili, formar un «unió eslava» amb Rússia, Bielorússia i Ucraïna. Putin no ha tornat a anar a Bielorússia des del començament de la guerra, encara que ha estat Lukaixenko el que ho ha fet a Rússia diverses vegades, a Moscou, Sotxi i l'últim cop a Sant Petersburg.
