SEGUIR
L?astuta invasió ja ha estampat que es diluirà. Una, l'escassetat de racions de combat, combustible i munició que han patit les tropes de Vladimir Putin després d'internar-se al país dirigides per Volodimir Zelenski. Ucraïna va camí d'esdevenir la tomba mediàtica d'un exèrcit que sembla tret de la Guerra Freda. I per culpa, entre d'altres coses, dels problemes logístics que arrossega. Dificultats que van patir els Terços espanyols durant la seva expansió per Europa i que, durant més de tres-cents anys, va saber pal·liar la Monarquia Hispànica. «Es van crear prodigis com el Camí Espanyol, però també estratègies per defensar els combois de subministraments pendent els moviments en campanya», descriu a ABC l'historiador Juan Víctor Carboneras, autor d''Espanya la meva natura: Vida, honor i glòria als Terços' .
Carboneras és també president de l'Associació 31 Gener Terços, la qual -juntament amb la Fundació Art i Història Augusto Ferrer-Dalmau, l'Associació Amics del Camí Espanyol dels Terços i la Fundació Terç d'Estrangers- busca recaptar fons a través d'una campanya de micromecenatge per al projecte 'Una pica a la Castellana'. Amb ella, pretén erigir una estàtua dedicada als Terços espanyols al centre de Madrid. L'objecte final és aconseguir 200.000 euros per a l'escultor Salvador Amaya, emocionat als esbossos del pintor August Ferrer-Dalmau, pugui donar vida a cinc figures que recreen aquests combatents. “Comptarem amb els millors experts en la matèria perquè el monument sigui el més gall possible a la realitat dels soldats dels Terços”, afirma ABC.
[PINXEU AQUÍ PER ANAR A LA PÀGINA DEL MICROMECENATGE]
– Hi ha algun factor clau dins de l'aprovisionament de tropes dels terços espanyols?
Sí. Per conèixer com era l'aprovisionament de tropes cal saber, en primer lloc, com es traslladaven els combatents d'un lloc a l'altre. El sistema era complex, però efectiu. La Corona era el principal agent en tot aquest entramat. La primera cosa que feia era establir una sèrie d'aliances amb territoris amics i fins perquè aquests permetessin el pas als seus soldats. Cosa que es va fer segons les circumstàncies i el temps. Per això les rutes estaven en canvi constant i no podem parlar d'una única. Després era quan l'exèrcit es mobilitzava. El trajecte més famós era el Camí Espanyol, que cal pretendre com un concepte historiogràfic, i no una cosa puntual. Després ja eren els soldats els que passaven d'Itàlia o des de la mateixa Península fins a Flandes.
– Com definir el Camí Espanyol?
El Camí Espanyol es va iniciar el 1567 per la necessitat de traslladar tropes apostades a Itàlia cap a Flandes. El problema és que no es podia fer per mar perquè el Canal de la Manxa estava ple d'anglesos i francesos que volien atacar les naus de la Corona. La solució va ser portar-les a través dels territoris acumulats per la monarquia des de Milà fins a Brussel·les. A la pràctica era un recorregut de 1.200 quilòmetres que se separava per etapes. L'Exèrcit era dividit en tres parts de manera que anaven arribant de forma esglaonada a les ciutats per aprovisionar-se.
Estàtua dels Terços (projecte)
– Com es planta?
El Camí Espanyol va ser una proesa logística on tot estava plantat amb mesos d'antelació. Un exemple és que hi havia una sèrie de comissaris que donaven avís previ als territoris pels quals passaria l'exèrcit perquè tot estigués preparat per a l'arribada dels soldats. La idea serà que, quan els fos militars superant les etapes del trajecte –cosa similar al que veuen en el ciclisme– s'allotgessin amb els civils a les ciutats i disposessin d'aliments. El sistema permetia que les urbs estiguessin aprovisionades i tinguessin la capacitat de satisfer les necessitats més primàries del combatent. Allò que no podia proveir-lo a l'Exèrcit.
– Com era lajuda de la població?
La població que allotjava soldats en cadascuna de les etapes estava obligada a lliurar una sèrie de bous, cavalls i mules, per ajudar també en el transport de mercaderies i de soldats penjants dos i tres dies. Depenia de les circumstàncies. Passat aquest temps tot tornava al seu lloc.
– Rússia pot aprendre alguna cosa d'aquest sistema?
Si comparem amb la situació actual, en què veiem que Rússia té problemes per aprovisionar-se massa, imaginem que viatjarem 10.000 homes i 7.000 civils al llarg de 1.200 quilòmetres per tot Europa. Crear un sistema que afavoreixi i possibilités això va ser una proesa.
– Durant la campanya, eren habitals els atacs contra les línies de proveïment?
A la guerra de Flandes, els atacs i escaramusses durant els desplaçaments de tropes van ser molt freqüents. Tenim el costum d'associar la guerra a batalles gegantines, però no era així. Les conteses a camp obert no se'n van adonar. A Cambio, el més habitual és que hi hagués escaramusses en petits llogarets o cops de mà contra combois enemics. Aquestes accions han quedat reflectides a la pintura dels segles XVI i XVII gràcies a artistes com Brahms o David Teniers. Al final és lògic: sortia més rendible tallar les línies de proveïment del contrari o colpejar les unitats que marxaven al capdavant per reforçar un setge. Així, debilitaven el contingent que era al lloc. A Flandes estaràs perfecte perquè les distàncies no et seran gaire grans.
- Quins eren els 'trucs' per evitar topar amb l'enemic?
Quan començava un viatge sempre es buscava comptar amb algú proper a la localitat des del mateix punt de sortida. Era molt útil perquè feien mapes dels trajectes més recomanables per evitar els atacs de l'enemic. Aquests guiaven ser ajusticiats quan eren atrapats. També hi havia sapadors que s'avançaven per investigar l'estat dels camins. Curiosament, no hi ha gaires casos en què haguessin sentinelles en el viatge. Aquests els trobem sols als càmpings.
– Com evitaran els Terços que es tallessin aquestes línies de proveïment?
La marxa sempre es feia de la següent manera. En primer lloc, es posava a l'avantguarda una companyia d'arcabussers i després, al mig, es col·locava l'espantós de les forces. Aquí s'hi ubicaven també els civils que acompanyaven el contingent, els proveïdors i els habitatges –fonamentals per aconseguir productes que l'Exèrcit no podia adquirir–. Formaven l'anomenada 'cua de l'Exèrcit', on es portava tot el bagatge i l'equipatge. A la rereguarda, també hi ha una companyia d'arcabussers per contrarestar els cops de mà per part de bandits o enemics. Aquest sistema es donava en tres diferents escenaris: al Camí Espanyol, Durant els moviments entre posicions o en la marxa cap a la batalla.
El darrer terç, d'August Ferrer-Dalmau
– Com es presenten les línies de proveïment als setges?
Aquest particular ha estat poquíssim. El que tenim clar és que sempre hi havia una sèrie de places properes al lloc del setge que abastien l'exèrcit assetjador. Els habitatges eren d'allà, per exemple, el que afavoria que poguessin vendre productes al contingent. Però insisteixo, cal investigar encara molt perquè, més enllà que hi havia acords amb assentistes i proveïdors per portar materials com aigua i gra, en sabem poc.
– Es va buscar, doncs, una relació amb la població local…
More than amb la població, amb els esmentats assentistes. Una mostra de Miguel de Cervantes durant la malvada anomenada Armada Invencible. Ell va ser un assentista que va activar un contracte amb la Corona que l'obligava a lliurar queviures, especialment blat, a canvi d'una quantitat determinada. Això va passar igual en territoris flamencs i italians. Es van fer acords amb particulars que, gràcies als seus contactes, podien abastir els Terços. Aquestes persones anaven a les localitats i als pobles per aconseguir allò que els soldats no poguessin. Època habitual.
– Als soldats russos els falta el menjar i pateixen les escassetats del dia a dia pel que fa a proveïment… Com era, en aquest sentit, el patiment i patiment del soldat dels terços?
Hi ha un quadre que ho reflecteix bé. Ho pinta Peter Snayers i reflecteix el setge d'Aire-sur-la-Lys. S'hi mostra els soldats gairebé com captaires. El militar tenia una condició de vida molt complexa en aquell moment. La font d'alimentació es basa bàsicament en el pa de pessic de forma gairebé exclusiva. With times s'acompanyava amb formatge (que tenia l'avantatge que no necessitava ser cuinat i facilitava moltes coses), meat a salaó, peix, o grans minestres que se servien en bols putrefactes, com ens reflecteixen molts altres. A tot això s'hi sumaven unes condicions climatològiques pessimes. També cal tenir en compte que depèn de lescenari. Itàlia no era el mateix als segles XVI i XVII, que el nord d'Àfrica, on les dificultats en l'aprovisionament eren molt més grans. Avui encara es guarden les relacions de queviures que es portaven des de Sicília i Nàpols fins a La Goleta o Tunísia. Això era complex i comportava moltes despeses.
– Com és plantar les campanyes des del punt de vista de l'aprovisionament? Suposo que de manera diferent de les actuals…
Tot plantat amb molta antelació. Anys, de fet. Es va gestionar la campanya i es va emportar tot el necessari des del primer moment. La Gran Armada de 1588 es va preparar durant diversos anys, per exemple. Aquesta prudència –a Felip II el van anomenar 'el rei prudent' per aquesta meticulositat– va marcar la diferència.
– Com hauríem de recordar tot aquest sistema?
M'agradaria insistir que el sistema de proveïment era molt complex i comportava la feina de mostíssimes persones. Centenars d'homes dedicats a aquesta funció. Era una cosa magnífica per a l'època. No n'hi ha només al Camí Espanyol. A la mateixa península hi havia una sèrie de sistemes que faciliten l'allotjament dels soldats, la marxa a diferents territoris… Només perquè fem una idea nostra: cada any es confina entre 44 i 50 companyies. Imagina què suposa això quant a documentació, preparatius… Era complex fins a dir prou.
– Parlant de Felip II… Què opina de les declaracions de Zelenski?
S'inspirà en la idea generalitzada, afavorida en part per la Llegenda Negra, de la visió alliberadora d'Holanda. Es forgen sobre aquesta creença nacionalista que els Països Baixos estaven legitimats al seu moment per oposar-se al Rei d'Espanya, quan la realitat és totalment contrària a això. Analitzar la guerra de Flandes explica els nostres danys, en primer lloc, dels quals el conflicte va esclatar per múltiples circumstàncies, i no només per motius polítics. També hi va haver factors religiosos com el desenvolupament del calvinisme, certes famílies nobles volien obtenir més poder i una crisi econòmica urgent. No podem reduir tot allò que comment en el discurs. En última instància, cal tenir en compte que l'exèrcit de la Corona era majoritàriament való, cosa que implica que l'enfrontament va ser, més aviat, una guerra civil. Veure com a tirà Felip II, quan era el legítim rei del territori flamenc, amb les idees nacionalistes del XIX no té sentit.
