SEGUIR
Espanya està enhorabona celebrant el 40è aniversari de la seva entrada a l'OTAN, una decisió que la ciutadania espanyola en referèndum i que el dels temps ha demostrat ser útil i avantatjosa per al nostre país. Sostenir que la NATO no està en un procés de refundació interna després d'anys de crisi que n'han desdibuixat el significat seria una falsedat. I des d'aquesta perspectiva, que Espanya és el lloc on la NATO està cridada a redefinir el seu nou rumb és satisfactori per a la nostra imatge a l'exterior. El mateix cal dir de la trobada que van mantenir ahir a la Moncloa el president nord-americà, Joe Biden, i Pedro Sánchez. Si fa més d'un any la trobada de 28 segons que tots dos van mantenir en un passadís va ser descoratjadora per al nostre prestigi internacional, ara només es pot felicitar que, encara que sigui com a amfitrió, Biden dedica una hora a abordar les preocupacions d'Espanya a la Moncloa .
El gir emprès cap als Estats Units, malgrat l'oposició frontal de membres de l'Executiu, que han arribat a manifestar fins i tot trucant a l'«organització criminal» de l'OTAN, és finalment una rectificació encertada. Aquests membres de l'Executiu, com el secretari d'Estat i líder del PCE, Enrique Santiago, sabran perquè tindran en ministeris en què no creuen, o perquè segueixen sense dimitir assumint una política internacional que menyspreen.
L'objectiu d'aquesta cimera de la NATO és rellançar-se, tornar a sentit primigeni de la defensa dels seus Estats perquè la invasió d'Ucraïna ho ha canviat tot en la geoestratègia mundial. La decisió d'enviar més de 300.000 militars a diversos països veïns de Rússia és una necessitat. No només Putin, sinó també Medvedev o Lavrov, s'han presumit de l'amenaça nuclear russa, i la NATO necessita adoptar decisions polítiques i fer moviments tàctics urgents. Aquest cordó preventiu és imprescindible per garantir la seguretat davant de possibles atacs a Rússia. També és rellevant, i encertat, situar al focus de l'OTAN la Xina, una immensa potència mundial que ha posat de perfil davant l'atac de Rússia a Ucraïna des de fa més de quatre mesos, i que a poc a poc colonitza de facto països africans. La 'mirada al Sud' que es debatrà en aquest incident cimera precisament en això, en l'observança del Sahel i la prevenció del terrorisme gihadista, i en la inestabilitat al Magrib després de l'agreujament de l'eterna crisi entre el Marroc i Algèria i el seu incident a Espanya. I per lògica, a tot Europa. No és casualitat que Biden hagi sumat un increment del nombre de destructors a la base de Rota.
Tot i això, no està previst a la cimera cap menció expressa a Ceuta i Melilla, que seguiran sense figurar al quadern de bitàcola de la estratègia defensiva de la NATO per als pròxims deu anys. El nou concepte estratègic prescriu la protecció de la integritat territorial de cadascun dels Estats, i el Govern considera suficient aquest compromís perquè òbviament les dues ciutats autònomes frontereres amb el Marroc són territori espanyol. Però el cert és no perquè va resultar una picada d'ullet concloent cap a Espanya. Igualment, el Govern s'ha de comprometre fermament a invertir en Defensa i duplicar l'1,01% del PIB que es destina a la despesa militar. No és qüestió d'ideologia, sinó contribuir a contenir una amenaça que Rússia ha reactivat contra Occident. També és satisfactori que la cimera hagi salvat l?escull que va suposar l?oposició frontal de Turquia a la incorporació immediata de Suècia i Finlàndia. Vetos com aquest només debilitarien l'organització atlàntica en lloc d'enfortir-la.
