Félix Rodríguez de la Fuente fa un any que torna al Barranc de Rio Dulce a filmar les primeres aus que Espanya va veure per televisió. És un d'aquests santuaris per als amants de les aus rapinyaires, però els voltors lleonats, àguiles reials i falcons pelegrins que habiten aquest parc natural de Guadalajara aviat veuran com instal·lar enormes molins de viteo a més d'immediacions. “De veritat no hi havia cap altre lloc? », és la pregunta que persones com David Almonacid, veí i membre de l'Associació Dalma, no es poden deixar de fer setmanes després de conèixer-se que el projecte eòlic del Castillar ha rebut llum verda per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. L'esforç per conservar la biodiversitat i el treball de pèrdues podrien anar-se'n en orris pel que Almonacid anomena “la mercantilització del canvi climatàtic” i augura que d'aquí un temps lamentarem les presses i la manca de planificació del present. Potser aquest és un dels casos més flagrants, però a diverses comunitats autònomes s'escampa l'insatisfet després d'aprovar-se un reial decret pel qual el Govern eximeix d'avaluació d'impacte ambiental els projectes d'energies renovables, independentment de la seva mida. S'elimina la fase d'informació i consulta pública és que, amb aquesta via express, Teresa Ribera pretén convertir Espanya en la bateria d'Europa. Però ciutadans de tot el país ja parlen de "colonialisme extractiu", amb centenars de projectes eòlics i fotovoltaics en marxa, en un territori amb condicions climàtiques (sòl, seu i quilòmetres de costa) que afavoreixen la generació d'energia. Berta i Natalia formen part d'una plataforma a Guadalajara, província molt castigada per l'eòlica, que es resisteixen acceptar la nova mesura de l'Executiu BELÉN DÍAZ El 9 de gener passat, l'Associació Espanyola d'Avaluació d'Impacte Ambiental , que integren més de cent Professionals de l'àmbit científic i més de quaranta empreses -entre les quals hi ha universitats, promotores energètiques o consultores ambientals- va emetre un comunicat expressant el seu descontentament davant d'una nova norma que pretén «agilitzar» la tramitació d'aquest projecte. En un context de crisi energètica, aquest decret va formar part del paquet de mitjans adoptats per l'Executiu "en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna". Però els veïns dels terrenys on s'instal·laran molins de més de 200 metres d'altura, no entenen perquè han de pagar el caprici de Putin. Notícia Relacionada estàndard No Més de la meitat dels parcs eòlics que caduquen el 24 de gener encara segueixen sense els permisos necessaris Natalia Sequeiro han estat positius «Ningú s'està oposant a les energies renovables, però sense un informe d'avaluació mediambiental s'elimina la salvaguarda als nostres paisatges», indica Delfín Martín, locutor d?Una altra vegada no a Sayago, una plataforma que està intentant frnar la construcció de 66 aerogeneradors en aquesta comarca de Zamora on viuen 8.000 persones. “Els projectes s'instal·laran a zones pràcticament deshabitades. Però aquests molins devent no acabaran l'expulsió» Delfín Martín plataforma Una altra vegada No a Sayago Per a Martín, el rebuig s'ha generalitzat i encara que a cada comunitat el problema tingui matisos, les notes són coincidents. A parer seu, va treballar amb diversos mantres que van donar com a resultat serfalsos: el del desenvolupament sostenible, els beneficis per a l'ocupació local i els ingressos: “L'energia genera desenvolupament on es consumeix, no on es produeix”, diu. I afegeix que el drama principal, més enllà del problema mediambiental que provoquen aquests parcs, és que acceleren la despoblació: “En general, els projectes s'instal·laran a zones que es troben pràcticament deshabitades. El ministeri només parla d?energia, però no de l?impacte demogràfic. Aquests molins devent no acabaran expulsat, perquè perjudicaran les poques alternatives que queden aquí per subsistir: la ramaderia i el turisme”, expressa aquest veí de Zamora. Deserts laborals Des d'Un altre cop no a Sayago també sostenen que a la població se li va fer creure mentides penjant molt de temps: empreses, com en el nostre cas, moltes vegades vénen de fora. Arriben, construeixen i se'n van, creant veritables deserts laborals”. Delfín, veí de Sayago (Zamora) lamenta que el parc tindrà molt amb la població de la comarca de MARIAM MONTESINOS Bermillo és el poble d'aquesta comarca de la Castellana que afectarà més que el projecte elèctric, ja que se'n construiran 59 dels 66 molins almenys un quilòmetre i mig de les cases dels veïns. “A Bermillo el conveni a què es va arribar era il·legal, així que es van haver de modificar diversos punts endarrerint la idea primigènia de l'empresa, que era acabar el parc per al 2024. Però amb la nova normativa tot plegat deixaria de ser un problema”. El mar, fora del decret El polèmic decret de Ribera, no obstant, no s'aplicarà als projectes s'instal·lin al mar, que arribaran però que de moment saben perquè l'energia eòlica marina encara no compta amb una normativa específica. Això no ha impedit que a llocs com Galícia, Andalusia o Catalunya ja s'estiguin preparant diversos parcs que utilitzin aquesta tecnologia. Mar al mar oa nivell terrestre, la història es repeteix. Per això la indignació ha anat a més també a l'Empordà gironí. The irrupció de molins gegantins va portar l''skyline' del golf de Roses i el Cap de Creus i la zona, profundament vinculat al mar i amb espectaculars platges, veu com bufa el just a favor perquè aquests avions puguin arribar a ser una realitat. «Estem parlant d'un megaprojecte que mai no ha vist en aquestes latituds», va comentar Jordi Ponjoan, portaveu de la plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí, que recorda que Parc Tramuntana, el projecte que es pot acabar instal·lant a la part alta de la Costa Brava , afectant directament 3 parcs naturals i 25 municipis. Els que s'oposen incidents en què, per exemple, al mar del Nord aquests molins marins són habitables, però hi ha a 70 o 80 quilòmetres de la costa. “Aquí els proposen a 14 quilòmetres de Cadaqués, les illes Medes o Begur”, va criticar Ponjoan. Tem pel canvi d'imatge d'una zona considerada bucòlica. “La badia, una de les més boniques del món, passarà a la història si s'hi col·loquen torres aerogeneradores. S'acabarà l'Empordà. Vindran soroll, vibracions i ones electromagnètiques que distorsionaran tota la zona”, va lamentar. Espanya, de fet, està ultimant una nova llei perquè els aerogeneradors es puguin implantar de manera ordenada al mar i quedin equilibrats amb els altres usos marins, recorden ABC des del Ministeri de Transició Ecològica. Les seves qüestions tècniques prèvies s'acaben: al desembre es va publicar al BOE la declaració ambiental estratègica de l'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), que en qüestió de setmanes s'han d'aprovar definitivament. Els POEM s'esperen com a aigua de maig, ja que persistiran la cartografia acarada amb els punts del mar on es podran instal·lar molins. Però la ciutadania ja ha reaccionat: a l'Empordà fa anys que protesten per això i dimarts que ve manifestaran un manifest per demanar al Govern que no aprovi cap projecte “sense consens social”. De moment ja n'hi ha que entreveuen una mica més lluny els aerogeneradors perquè la declaració ambiental recentment coneguda ha eliminat part de les localitzacions en què inicialment podrien haver instal·lat: la zona davant del Cap de Gata (a Níjar, Almeria), Sa Mesquida (a les Balears) Islands ) i la zona sud de Gran Canària, per exemple, no podran albergar aquests projectes marins, al·legant incompatibilitats relacionades respectivament amb la pesca d'arrossegament, els usos turístics i l'afectació a la baldriga Balear, l'única au marina endèmica d'Europa. «Festí eòlic» Les critiques pel desequilibri territorial que pugui deixar aquesta cartografia de l'eòlica marina semblen assegurades. Catalunya està acostumada a aquest debat sobre el pes energètic que aguanta cada província. Molts veïns de Girona han elevat la veu contra el Parc Tramuntana i altres projectes no marins, com des de fa dècades ho fa Tarragona que, amb difference, és la demarcació catalana que acumula més molins devent. Les àrees tarragonines de la Terra Alta i el Baix Ebre ostenten el registre d'aerogeneradors i estrenen en breu dos nous parcs eòlics més, en aquest cas als pobles vitivinícoles de Batea i Villalba dels Arcs. Amb un gran impacte paisatgístic, es va vestir de “festa eòlica” per la quantitat de projectes que va portar els boscos. També saben bé què és el desequilibri en el repartiment de parcs a la comarca d'Oscos-Eo, a la zona més occidental d'Astúries. Allà lamenten que un terç dels molins eòlics que està en tramitació a la comunitat vagin s'ha de construir en aquesta zona on hi ha 9.000 persones i que a més és Reserva de la Biosfera. Ara mateix ja hi ha operatius 96 aerogeneradors, però si s'arriben a construir tots els que estan previstos, hi haurà un mapa final de 180. . La nova norma desplega una catifa vermella als projectes, sense tenir en compte la part ambiental, és un full de ruta perfecte per autoextingir-se”, opina Carmen Molejón, portaveu de la plataforma Xente de Oscos-Eo. Carmen Molejón, d'Oscos-Eo, es dirigeix a diverses persones en una concentració i passat tres de desembre. El malson per als veïns de la parròquia de Sant Vicenç de Fervenzas va començar uns mesos abans de la pandèmia. Aranza González, secretària de la muntanya comunal de la zona i portaveu de la plataforma Aire Limpio Mandeo, va explicar que durant molt de temps va parlar de la “loteria de l'eòlica”. A més paraules, al principi els pobles pretenien que eren diners fàcils i estaven a favor, però sempre acabava quedant-se en res. “Ens van oferir la construcció de nou molins. Vam tenir bona fe i vam pecar de passerells. Els nostres van dir que ens donarien 70.000 euros per a la parròquia”, resumeix. Aleshores va arribar la pandèmia, s'hi va paralitzar ia les 200 persones censades a Sant Vicenç de Fervenzas els va donar temps a informar-se: després de l'informe d'impacte ambiental i gràcies a les al·legacions que van aparèixer, van aconseguir paralitzar la construcció dels nou molins. “Ens van oferir la construcció de nou molins. Vam tenir bona fe i vam pecar de passerells”, expressa Aranza González, a la imatge MIGUEL MUÑIZ No obstant, amb la nova normalitat els projectes van reactivar. “Llavors vam descobrir que a més dels nou molins que ens havien comptat, estava planificat construir-ne deu més”. Amb el nou decret, no serà possible presentar al·legacions de manera que ara els parcs s'aprovaran amb “silenci administratiu”, va lamentar González, que recorda que n'hi haurà prou amb els informes que elabori la pròpia promotora. En aquest racó de Galícia, la posada marxava darrere de parcs eòlics, amb un total de 40 aerogeneradors, des de les esquenes dels quals ja han rebut el vistiplau per a la seva construcció. El soroll de les aspes es cola fins i tot en les relacions personals. L'última de les contrapartides que pateixen tots aquests llocs és l'enfrontament entre els veïns. Els rius rurals a costa de les renovables han saltat va incloure una ficció a l'última pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen 'As Bestas', que estava inspirada en un succés ocorregut el 2010 en un llogaret, també a Galícia. Una empresa energètica promet a les famílies unifamiliars que viuen a Santoalla 6.000 euros per a un dels 25 molins elèctrics que cal instal·lar al poble. I aquí va començar el culebró. Martín, de nacionalitat holandesa, va negar a la proposta i això va enemistar els veïns. Un dels fills de la família que sí que volia acceptar els diners va prémer el gallet de la seva escopeta assassinant l'holandès un matí de gener.
