La Magistrada del Tribunal Constitucional Concepción Espejel va considerar que haver participat al Ple que va debatre i votar el recurs contra la llei de l'avortament del Govern de José Rodríguez Zapatero es va comprometre en l'absència d'imparcialitat i, per extensió, del mateix òrgan de garanties. Així ho assegura en el seu vot particular contra la decisió del Ple del TC de rebutjar les recusacions promogudes contra ella i tres magistrats més per haver obtingut en diferents informes penjants la seva tramitació. La setmana transcorreguda per la majoria progressista va obligar Espejel a participar al Ple al rebutjar la seva abstenció, una decisió sobre la qual van discrepar en dos vots particulars tres magistrats del Tribunal. Atès que Espejel no va participar en el conclave en què es va veure la seva abstenció, ha hagut d'esperar la interlocutòria de les recusacions per expressar el seu parer sobre la decisió dels seus companys. “Considero que la meva participació i consegüent intervenció en la deliberació i la votació de l'esmentat recurs (…) pot generar l'aparença que, almenys, una de les magistrades del Ple davant la qual es va presentar l'escrit de recusació i posterior sol·licitud d'abstenció , no va ser imparcial”. Iello pel "profund" coneixement de l'objecte del recurs i l'exteriorització d'un "criteri ferm i mantingut fins a aquesta data en relació amb alguns punts controvertits de l'avantprojecte de llei". Esmena crítica Es refereix Espejel a la “detallada i extensa esmena a la totalitat” de l'informa que com a vocal del Consell General del Poder Judicial es va subscriure el 2009, un any abans de l'aprovació de la norma. En aquest text, el magistrat i el vocal Clar José Fernández van exposar el seu parer jurídic “sobre moltes de les qüestions” que van ser objecte del recurs d'inconstitucionalitat, entre elles l'avortament lliure fins a la setmana 14. "Aquesta situació repercuteix negativament en lʻaparença dʻimparcialitat que el Tribunal ha de projectar a la societat, posant en risc la confiança que els tribunals han dʻinspirar els ciutadans en una societat democràtica". «Considero que aquest risc d?afectació de la imatge d?imparcialitat és més gran quan la decisió de no estimar justificada la causa d?abstenció al·legada s?aparta de les adoptades en altres múltiples assumptes, en què les abstencions formulades per altres magistrats s?han considerat justificades , sent la mateixa la causa invocada i analogues les circumstàncies concurrents, en els casos dels quals els abstinguts van quedar correctament apartats definitivament del coneixement dels recursos i de totes les seves incidències, sense necessitat de major fonamentació jurídica per estimar-les”, va denunciar el magistrat. Casos anàlegs Alude Espejel així a les acceptades abstencions de Laura Díez pel seu anterior càrrec al Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, «en la condició del qual va prendre part en l'emissió d'informes als avantprojectes que van donar lloc a les lleis a què es refereixen a els recursos respectius d'inconstitucionalitat” (25 per cent de castellà a les aules); o les de María Luisa Balaguer per haver informat des del càrrec anterior com a integrant del Consell Consultiu d'Andalusia. Recorda la magistrada que, contràriament al que va sostenir el tribunal respecte a la seva abstenció, aquelles no es van plantar “en processos entre parts en què ventilin interessos particulars amb què es pot alinear”. A parer seu, no importa si l'informe del CGPJ i la seva esmena van ser o no aprovats pel Ple del Consell i no van arribar, per tant a mans del Govern (argument esgrimit per la majoria progressista). Aquesta circumstància «no obsta a la possible afectació de la imparcialitat dels qui expressa el nostre criteri sobre la constitucionalitat de preceptes de l'avantprojecte que són objecte del recurs d'inconstitucionalitat, ja que la causa legal invocada no demana l'emissió d'informe, ni encara menys la seva aprovació i remissió al Govern, sinó únicament que, en ocasió de l'exercici del càrrec públic exercit, s'hagi pogut tenir coneixement de l'objecte de litigi i forma criteri en detriment de la deguda imparcialitat, coneixement i formació de criteri que efectivament es va produir en el meu cas i en el de tots aquells en la meva mateixa situació com a membres del Ple del Consell”. Sense citar-la, Espejel al·ludeix a la magistrada Immaculada Montalbán, vocal del CGPJ, pendent el mateix mandat i recusada també pels recurrents. Montalbán és la persona a qui el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha encarregat la redacció de la futura sentència. Preguntes coincidents “N'hi ha prou amb una lectura de l'informe, de l'esmena i del text de l'avantprojecte, i la comparació amb el de la Llei orgànica finalment aprovada, per evidenciar que les qüestions essencials que es planten en el recurs són les mateixes sobre les que va clar el criteri de l'informe», diu Espejel, en referència a un altre dels arguments amb què el Ple va rebutjar la seva abstenció: que l'objecte d'un avantprojecte i el del recurs d'inconstitucionalitat contra una llei ja va aprovar «no és el mateix». El pas del temps, un altre dels arguments esgrimits pel Ple, tampoc no implica res, assenyala Espejel: “Que aquest criteri es formés i explicités fa molts anys no exclou l'aparença de pèrdua d'imparcialitat, sobretot, atesa la naturalesa de la matèria supervisat a informa consultiu”. Espejel conclou que la seva intervenció en aquest assumpte no es refereix a “simples manifestacions o opinions abocades en conferències o col·loquis“, sinó en l'exercici d'un càrrec públic en ocasió del qual vaig tenir coneixement i va formar criteri del que posteriorment és objecte del recurs de inconstitucionalitat”.
