12/09/2022
Actualitzat a les 7:16 pm
Aquesta funcionalitat és només per a subscriptors
abonat
Ha mort William Klein, un fotògraf irreverent i, en bona mesura, un 'passejant' que va sentir que el carrer seria el seu medi natural. Nascut a Nova York el 1928, va passar un període formatiu a París durant el qual va rebre lliçons de Léger, un dels avantguardistes que va estendre l'estètica del cubisme amb una atenció constant al magma del tecnometropolità. Encara que Klein va arribar a expressar-se com a pintor abstracte a la dècada dels quaranta, va trobar a la fotografia la llera perfecta per donar curs sol saber com sensible que la portava privilegiava la dinàmica. El 1954 va ser contractat per la revista 'Vogue' i, quan va tornar a Nova York a mitjans dels cinquanta, va començar a realitzar el seu mític 'diari fotogràfic' que publicava Editions du Seuil amb el títol de 'Life is Good for You in Nova York : Trance testimoni revela' (1956). El premi Nadar que rep aquest mateix any el va consagrar com un fotògraf imparable d'èxit. Fellini, fascinat per aquest fotollibre, el va convidar a Roma per treballar en una pel·lícula i aquest serà el detonant d'un altre projecte meravellós: 'Roma: the City and its People', que es publicarà a Feltrinelli el 1959. Un any després fa les seves fotos de Moscou i el 1964 apareixen el seu llibre sobre Tòquio.
William Klein també va ser pioner del cinema pop amb 'Broadway by Light' (1958), tant la gran revolució que va protagonitzar va ser al terreny de la fotografia de moda. L'editor d'art de 'Vogue' va comentar que a la fotografia de moda dels cinquanta no hi havia res com el que feia Klein: “Va ser als extrems, cosa que implicava una combinació d'un gran ego i una enorme valentia. Va ser pioner en l?ús del telefoto i els grans angulars per donar-nos una nova perspectiva. Es va emportar la moda de l?estudi als carrers”. Si li va agradar, en força ocasions, useu miralls també estava disposat a sedimentar l'atzar al vertigen de la ciutat.
In reality, més que el temps ansiós de les modes, el que li interessava a Klein era el batec dels carrers. Cambra en ristre actuava gairebé per 'glotoneria': tot podia ser captat, una parella freak ballant a terra de ningú, una multitud en què 'despunta' la mirada d'un tipus amb barret llançat a la cambra o una nena espantada al costat d'altres de jugar. Amb una mirada d'antropòleg 'empenyat', William Klein va passejar pels barris de la Gran Poma on la violència va imposar la seva llei: es va endinsar al Bronx o Harlem i, com veruba a les seves imatges, va aconseguir acostar-se a la gent. Tenia una mica de salvatge de la fotografia que no es preocupava, afortunadament, per la tècnica i va sorgir la seva 'compositiva mastery', potser, de la seva empatia feia els retratats. Aquest fotògraf que va confessar que 'de vegades disparava sense apuntar' va captar, per exemple, un nen a qui apuntaven amb una pistola al capdavant. Un joc en què se'ns en va la vida. Klein va intentar atrapar aquest batec tremend de la ciutat i ho va fer com un poeta de la vida indomable.
Veure comentaris (0)
Informar d'un error
Aquesta funcionalitat és només per a subscriptors
abonat
