L'actor William Hurtha mort als 71 anys. L'intèrpret va guanyar l'Oscar com a millor actor protagonista el 1985 per la pel·lícula 'El petó de la dona aranya' com un pres homosexual durant la dictadura militar al Brasil. Per aquell atrevit paper que Hurt va fer molt seu (va interpretar Luis Molina com una dona trans després de freqüentar molts bars gais) el reconeixement també el Festival de Cinema de Cannes i els premis de l'acadèmia britànica de cinema. Hurt, pel que va explicar en el seu moment, va renunciar al seu sou perquè es realitzi la pel·lícula brasilera –també nominada a l'Oscar a la categoria gran–.
Més informació
Una altra generació li recordarà per la seva participació a les pel·lícules de superherois de Marvel protagonitzades pels Vengadores com 'L'increïble Hulk' (Hurt ja era seguidor del personatge), 'Capità Amèrica: Civil War' i la recentment estrenada 'Viuda Negra'; en aquests 'taquillazos' interpretats a un general de l'exèrcit nord-americà que acaba sent secretari d'Estat.
Va treballar amb cineastes de la talla de Woody Allen ('Alice') i Steven Spielberg ('AI Intel·ligència Artificial'), i en els seus últims anys es va mudar a la televisió, on va participar en sèries com 'Danys i perjudicis' (2009), on va interpretar té un científic. El seu darrer treball estrenat a la petita pantalla va ser a la quarta i última temporada de 'Goliat' (Amazon). Queda pendent d'estrena la sèrie d'animació 'Pantheon', on va posar la veu.
Un dels fills de William Hurt (va tenir quatre amb tres dones; estava divorciat) ha confirmat la mort de l'actor: “Amb gran tristesa, la família Hurt lamenta la mort de William Hurt, estimat pare i actor guanyador de l'Oscar, el 13 de Març 2022, una setmana abans de fer 72 anys. Va morir en pau, amb la seva família, per causes naturals. La família sol·licita privadesa en aquest moment”.
Nascut a Washington el 23 de març del 1950, va viure la seva infància entre Nova York, Londres i Boston (anys després, ja com a actor, va haver de reproduir l'accent britànic i el bostonià, encara més difícil). Va estudiar interpretació a la prestigiosa Juilliard School de la capital novaiorquesa, i va vetllar les seves primeres armes actorals a diferents companyies de teatre regionals.
El 1980 va debutar al cinema amb la pel·lícula de ciència ficció 'Un viatge al·lucinant al fons de la ment', com a psicofisiòleg. Va ser un any després quan la seva sort va canviar després de ser elegit per protagonitzar, juntament amb Kathleen Turner, el thriller eròtic 'Foc al cos', amb escenes d'alt voltatge que van donar molt a parlar a l'època.
Kathleen Turner i William Hurt, al thriller eròtic 'Foc al cos' (1981)
Va seguir amb treballs com 'Reencuentro' i 'Gorky Park', abans de protagonitzar el 1985 la pel·lícula 'El petó de la dona aranya', basada en la novel·la homònima de l'argentí Manuel Puig, amb qui William Hurt es va quedar abans de la seva mort. Dirigida per Héctor Babenco, Hurt va compartir cartell amb Sonia Braga i Raúl Juliá, a qui Hurt va decidir el seu Oscar. La seva interpretació d'un aparadorista homosexual pres en una presó argentina durant la dictadura, li va valer un premi Óscar al millor actor principal, així com el premi de l'Acadèmia Britànica de Cinema i del Festival de Cannes a la mateixa categoria.
William Hurt va interpretar un pres homosexual a 'El petó de la dona aranya', paper pel qual va guanyar l'Oscar com a millor actor
Els anys vuitanta van ser els més destacats a la seva carrera, amb pel·lícules com 'Fills d'un déu menor' (1986), com un docent logopeda que s'enamora de la conserge sorda on, i 'Al filo de la noticia' (1987), com a presentador de Notícies, per les quals va ser nominat a l'Oscar, i 'El turista accidental' (1988), on va tornar a coincidir amb Kathleen Turner.
William Hurt va interpretar un atractiu orador a 'Al filo de la noticia' (1987), per la qual va ser nominat a l'Oscar
Després d'aquesta etapa, va intentar buscar treballs que van trobar més demandats des del punt de vista interpretatiu, sense preocupar-se que tinguessin repercussió popular. Va seguir així penjant molt de temps, triant papers que signifiquessin un repte per a la seva capacitat interpretativa. Hurt també ha actuat regularment en pel·lícules i minisèries de televisió.
Podria haver protagonitzat 'Parque Jurásico' i 'Misery'
El 1993 el Dr. Alan Grant va oferir el paper a 'Parc Juràssic', de Steven Spielberg, però va rebutjar el treball sense haver llegit el guió (ho va acabar interpretant Sam Neill). Uns anys abans, també va rebutjar protagonitzar 'Misery', adaptació cinematogràfica de la novel·la de Stephen King com el que un escriptor és segrestat per una seguidora (Kathy Bates).
Divuit anys després de la seva tercera candidatura a l'Oscar, va tornar a ser nominat per la seva breu però intensa aparició a 'Una historia de violencia' (2005), adaptació del còmic homònim a càrrec de David Cronenberg, en què dóna vida a un cap de la màfia de boston William Hurt era dels que creia que no hi havia paper petit per a un actor.
Els seus últims treballs han estat 'Vengadors: Infinity War' (2018), 'Amb tots els honors' i 'Vengadors: Endgame' (2019), 'Viuda negra' (2021) i 'La filla del rei' (estrenada el 2022, però rodada el 2014).
