Christian Franzen va caure a Madrid el 1923, fa gairebé un segle, però segueixen apareixent familiars dels models menys coneguts. "Jo mateix vaig identificar els besavis d'una vella amiga", explica Alberto de Prada, director de l'Arxiu de RTVE, que revela que s'ha trobat amb imatges de personatges famosos, com Mata Hari, de la qual hi ha tres fotos, Marie Curie i un Ortega i Gasset de tan sols vint-i-tants anys, gairebé irreconeixible. El públic també pot ajudar a identificar els protagonistes anònims d?un arxiu de 37.000 imatges obertes per fi a tots gràcies a l?esforç documental de la cadena pública.
L'artista i diplomàtic danès Christian Franzen i Nissen (Fjolde, Dinamarca 1864-Madrid 1923) va ser una figura
essencial a l'Espanya d'entresegles. Ell mateix va encunyar el seu sobrenom de 'fotògraf de reis i rei dels fotògrafs'. Va ser també “el fotògraf de la Movida madrilenya del segle XIX”, com ho defineix Prada. In the capital of Spain va retratar la nit als cafès, els salons i els teatres, on no tenia rival gràcies al seu domini de la tècnica i al llavors innovador ús del flaix de magnesi. De dia, va ser el retratista més cobejat per l'alta societat.
El seu èxit a casa nostra és digne d'estudi. Franzen va guanyar la confiança de la Regente María Cristina i del seu fill, el Rei Alfonso XIII, i va aconseguir el títol de proveïdor oficial de la Casa Reial. Va ser amic i col·laborador de Joaquín Sorolla, que solia recórrer a les seves fotos per retratar personatges com el Rei, sense temps per posar-hi durant hores. Davant l'objectiu de la seva càmera va desfilar una galeria increïble de personatges: Concha Espina i Emilia Pardo Bazán van posar per a ell, igual que Práxedes Mateo Sagasta.
Per si li faltava accés als esdeveniments i llocs més destacats de l'època, va treballar per a ABC i Blanco y Negro, on va aparèixer la seva excel·lent faceta com a reporter i va il·lustrar tres de les seves seccions: 'Estudis fisonòmics', 'Madrid de noche' i ' Fotografies íntimes'. També va col·laborar en revistes com 'La Il·lustració Espanyola i Americana' i 'L'Esfera i Nou Món'. Molts dels seus retrats de les grans festes van quedar immortalitzats al llibre 'Los salones de Madrid', amb text de Monte-Cristo, pseudònim del cronista de Blanco i Negro Eugenio Rodríguez i Ruiz de l'Escalera, «amb pròleg de la comtessa de Pardo Bazan”.
L'aventura de l'arxiu fotogràfic de Franzen va començar amb aquest anunci publicat a ABC
El 1898, Franzen es va traslladar al seu famós estudi al número 11 del carrer del Príncep (després va canviar la numeració i va passar a ser el 9), que es va convertir en un dels centres neuràlgics de Madrid. Va pagar 15 pessetes per la llicència de la galeria, que es va amortitzar amb escreix. Els polítics i els aristòcrates de l'època contractaven els seus serveis. Acudien tots els que li podrien permetre i alguns que no. Qualsevol que fos important o pretengués ser-ho necessitaria un retrat del fotògraf de moda.
Amb la publicació a internet del catàleg de Franzen, el director de l'Arxiu de RTVE dóna per complerta una de les seves missions principals, poc abans que ell mateix li arribi l'alegria. “La següent part seria exposar-ho”, explica. “Això ja no sé si ho veuré, però dóna per a moltes exposicions. Hi ha tota una època retratada. A vestits de núvia, per exemple, hi ha 60 o 70 anys, o de vestits de comunió, militar uniformes… Fotos d'Alfons XIII amb diferents uniformes hi ha un porró. Hi ha tota la família, la Regent Maria Cristina, la Reina Victòria Eugenia, els fills des de petitons i tota la cort”.
Una col·lecció viatgera
Marie Curie, en una altra imatge rescatada dels arxius de Christian Frenzen – RTVE
L'arxiu de Franzen va arribar a les mans de RTVE el 1971, gràcies a un petit anunci publicat a ABC. La col·lecció procedia de Saragossa, en realitat. Algú de la pública va anar a rebre'l i es va ocupar del trasllat de tornada a Madrid. «Des que tanca l?estudi a mitjans dels anys 50 fins als 70 no sabem què passa amb l?arxiu», explica Alberto de Prada. Sí que se sap que els hereus ho van vendre tot: fotos, negatius, mobles, cortines... Per les fotos, l'estudi de Franzen recorda el de Sorolla a Madrid o el de Fortuny a Venècia.
Tot el material va arribar a TVE en caixes de cartró, amb les plaques ocultes en horitzontal, de vegades fins a 30 al mateix recipient, “en un estat lamentable”. Moltes són trencades, pel pes. La majoria s'han recuperat, però per altres encara estan tractant amb experts per veure si es poden salvar. Sovint, cada imatge ve acompanyada d'un apunt a mà, un número, una data i poc més. Tot digitalitzat amb les dades disponibles i l'esperança que el públic ajudi a saber-ne més. Com només per tenir èxit en aquests casos, la manca de mitjans econòmics i humans ha estat el major obstacle. “Està tot digitalitzat des de fa sis o set anys, però posar-ho a la web ens ha costat molt. Tot això afegit a la feina diària. El canvi de les caixes ho ha fet una única persona, per exemple”.
Marie Curie – Christian Fronzen / RTVE
Un cop tampoc a poder de RTVE, tots els seus responsables van ser igual de sensibles a la importància del material adquirit. Al principi, el fons va ser ubicat a l'arxiu de RTVE a Somosaguas. Anys més tard es van traslladar al dipòsit de cinema a Arganda del Rey, fins que a finals dels 90 es va produir el trasllat definitiu (de moment) a Prado del Rey. Un cop allà, es va procedir a una primera catalogació parcial, d'uns 10.000 originals, i la seva digitalització posterior.
A mitjan la primera dècada dels anys 2000, es va iniciar el canvi de les caixes de cartrons originals per materials més moderns i sobris de PH neutre i emmagatzematge vertical, per millorar-ne la conservació i evitar nous trencaments. Aquest canvi va permetre una anàlisi detallada de la situació dels originals, després de la qual es va procedir a la seva catalogació completa l'any 2015 ia una nova digitalització a més resolució, aquesta vegada de la totalitat dels originals, tant negatius, la majoria de cristall , com a còpies en paper.
El passat 27 de desembre, RTVE va inaugurar sense gaire soroll la pàgina web dedicada a l'obra del fotògraf Christian Franzen: rtve.es/christian-franzen. “Queden moltes coses per fer i millorar”, admet de Prada, “però volia deixar això publicat i accessible”. Així, encara falta un cercador per números, que si tot va bé estarà “d'aquí a uns quants mesos”.
La importància de recuperar el passat
Franzen va ser un veritable mestre de l'objectiu fotogràfic, amb qui va fer composicions magnífiques, plenes de vida i animació. Davant la seva càmera van posar personatges del gran món del qual ell era una figura més. A Blanco y Negro, ABC i altres publicacions de l'època, va treure a la llum escenes no fotografiades abans, gràcies a l'estampat lluminós del magnesi, del qual era un mestre. Va colar en salons, tertúlies, cafès, al Madrid nocturn.
Treballador incansable, al seu estudi del carrer Príncipe van treballar una dotzena de col·laboradors. Alt, ros, el perfecte tipus nòrdic, també va ser cònsol de Dinamarca a Madrid. L'amistat amb Sorolla, a qui va conèixer el 1889, el va portar a col·laborar en alguns projectes conjunts. Els seus retrats mutus són un homenatge a la composició, a la llum, a la captació de la bellesa, a la unió de dues modalitats artístiques, pintura i fotografia.
El fons fotogràfic de Franzen té un valor cultural, històric i econòmic enorme. Però Espanya compta amb un Centre Nacional de Fotografia. No es destinen recursos suficients, falten professionals i no queda gaire temps per salvar el nostre patrimoni fotogràfic, ja que els materials es deterioren, es disgreguen els fons o acaben llençats a les escombraries. Per això, depenem d'un grapat de professionals que gestionen els fitxers fotogràfics a Espanya.
Afortunadament n'hi ha alguns de molt bons, com els que treballen al magnífic Fons Documental de RTVE al capdavant del qual es troba Alberto de Prada. Gràcies a ells ia la seva tenacitat, els 37.000 negatius sobris de vidre s'han conservat, s'han pogut digitalitzar, s'han treballat en la conservació i s'han catalogat. Els hem d'agrair aquesta tasca. Queda, però, molta feina per fer, no només en aquest fons. Les seves iniciatives com la duta a terme amb l'obra de Franzen les que allowen anar salvant ho queda de la memòria fotogràfica d'Espanya, tan apallissada. Però tant cal salvar, tan pocs recursos i tan poc temps!
Federico Ayala Sorenssen, cap de l'Arxiu d'ABC
